Però, de què van?
Sovint ens topem amb aquell tòpic, més que comprovat, que diu "la ficció supera la realitat".
De fet, tampoc era tant fictici allò que us explicava el passat mes d'octubre (7 d'Octubre), utilitzat l'expressió "disuélvanse". No ens queda tant lluny, ni tant fictici recordar la frase utilitzada llavors (durant el franquisme) per les forces d'ocupació policials, quan reprimien manifestacions.
I la paraula dissolució, ha tornat a aparèixer abans d'acabar el 2007. Va ser en la boca d'un bisbe i era per a advertir de "la disolución de la democràcia" a la qual diuen que els aboca la política familiar de Zapatero. Només la tossuderia de la dreta i dels seus amics els bisbes, ens pot fer reviure les pors del passat.