Dies enrere us parlava que en entrar l'any rebríeu informació al voltant d'un projecte personal que enceto amb el 2008, si bé m'ha portat feina els darrers nou mesos.

Ara ja és quasi una realitat i en puc parlar en veu alta. A finals de mes, serà realitat.

Dins el costum que tinc d'opinar sobre el que passa al meu voltant. D'escriure. D'expressar el meu parer. La gastronomia és un dels temes sobre els quals tinc les coses més clares i ho he volgut recollir en un llibre. Aspectes en els que coincidim molta gent del món on em bellugo, sobretot entre amics i companys de la Societat Gastronòmica Penya Calipo de Granollers. El llibre l'edita editorial alpina i porta per títol "Les estravagàncies del fashion-food, un llibre agredolç"

"La incultura del fashion food" és un elogi als productes alimentaris i a la cuina tradicional, i a l'hora una crítica a diferents aspectes de la cuina d'avui. Una cuina que ha superat moment que la posaven en perill.

Crítica i autocrítica d'algunes modes, tendències i hàbits que han anat prenent la cuina d'avui, arrossegada en el aspecte més mediàtic i conegut, per tècniques, estils i combinacions que ens han encomanat els cuiners més moderns, encapçalats per grans professionals que han obtingut un merescut reconeixement mundial.

Tècnica i estil imitada per altres cuiners no tant afortunats que s'han posat a practicar-ho, sense en moltes ocasions haver passat pels fonaments de la cuina tradicional.

En el llibre, es parla de la cuina amb respecte, com a cultura i com a font de salut. Tot al contrari d'alguns corrents que sovint vinculen gastronomia amb colesterol, com si tot fos fast-food multinacional.

Es parla també d'una traició. Si diem que d'una banda hi ha elogi, i d'altra crítica, els grans cuiners no se'n salven. Se'ls hi dedica tots els honors a l'hora de reconèixer que ells han fet possible que amb la seva fama, la cuina del nostre país guanyi transcendència universal, però per altra banda amb tot un seguit d'actituds molt egoistes. S'encerclen en la denominació cuina d'autor, i arraconen tot allò que els ha servit de base per a l'aprenentatge i l'experiència, que no és altra cosa que la cuina tradicional catalana.

La gravetat dels fets, lés relativa, ja que l'empenta i èxit d'un seguit de grans cuiners ha donat fam arreu del món, Catalunya. Però la fama no està anant a parar a la cuina catalàna (la mare dels ous). Se la reparteixen entre uns quants. Un aspecte ben diferent als que envolta la cuina basca, on també hi ha un seguit de gent que hi sobresurt, però la fama continua residint en la cuina mare.

En la crítica als cuiners de moda, també hi ha el paper medàtic que juguen, fins ocupar un espai als mitjans de comunicació, que fins fa poc ocupaven folklòriques, toreros i futbolistes. Els fa molt populars, i els afavoreix econòmicament, però els fa perdre credibilitat i el que és pitjor, els posa en un mateix nivell, quan tots sabem que un és el número 1, i molts dels altres no donen la talla.

No es tracta d'un llibre de receptes, és un conjunt de pensaments i opinions al voltant de la nostra cuina. Descripcions de la realitat i propostes agosarades, sempre destinades a aconseguir un major gaudi de l'aspecte més saborós de la nostra cultura. A banda, el llibre inclou un receptari (una trentena de plats) de membres, amics i familiars de la Societat Gastronòmica Penya Calipo.

En el llibre, es recull una opinió fàcil de compartir i que de vegades no es atrevim a expressar. Com en el cas de l'art contemporani, sovint no ens atrevim a dir el que realment pensem. Aquí ens hi podem veure reflectits. També en el punt de la crítica i l'autocrítica.

El llibre està prologat per membres de dues societats gastronòmiques, el cuiner Pep Salsetes i Jaume Nadal. Nadal també és l'autor del web www.lesextravagancies.com , que arriba a internet de la mà del llibre(encara en període de prova). La fotografia de portada del Llibre és de Joan Poredon i l'assessorament linguístic de Maria Gràcia Balada.

El llibre serà presentat a finals de mes, us en mantindré informats.