És una denominació usada per titular una noticia redactada per Ferran Polo, a l'edició d'aquest dilluns al 9 nou del Vallès Oriental. Fa referència ls constants desplaçaments que han de fer alguns mossèn. Capellans, que per allò de la manca de vocacions i escassetat de personal, s'han de fer càrrec de diverses parròquies.

Tampoc a de suposar cap desastre. El treball dignifica i uns quants quilòmetres de carretera no suposen cap dificultat. Sempre tens temps de recórrer magnífics paisatges de la comarca.

La notícia fa referència en concret, a un que recorre la zona del baix Montseny. Jo mateix li canviaria els 100 quilòmetres d'autopista diaris que he de fer, per una passejada. Ja m’hi trobo. De Cardedeu a Alfou. D'Alfou a Cànoves. Aturada a esmorzar a Can Garriga. Em fotria uns talls de cansalada a la brasa amb mongetes del ganxet. Si, segur que ho faria. camí de Sant Celoni faria la digestió. I de baixada, m'aturaria a Llinars a saludar uns amics i a comprar borrego tou a ca l'Esteve.

Segurament la feina pastoral i samaritana dels que divulguen els portadors de la paraula de Déu, han de trobar més gent necessitada a peu de carretera del seu servei a peu de carretera, que no pas diumenge al migdia a les parròquies plenes de feligreses enjoiades i repentinades.

Se'm acut doncs, que passat Sant Celoni, camí de La Batllòria i més amunt, hi abunden senyoretes desabrigades a peu de carretera mereixedores d'algun favor samarità, abric, consell, confessió o caritat. Bé faria doncs, aquest mossèn, d'aprofitar el camí per reagrupar allò que els pastors en diuen ovelles descarrilades. Tot fent carretera