Entre els molts amics, coneguts i saludats, que aquests dies m’han parlat de “Les extravagàncies del fashion-food un llibre agredolç”, ha estat inevitable, i no podria ser d’altra manera, que tots m’elogiessin les particularitats de la fotografia que encapçala el llibre. La magnífica creació de Joan Porredon.

Puc assegurar-vos, que comparteixo la vostra opinió des que la veig veure per primera vegada, i resulta que vaig ser el segon en veure-la.

Aquesta hortalissa que ara dona glòria a la portada del llibre, us de confessar que no és entre les menges que prefereixo. Mai ho ha estat. La detesto en els amanides. M’agrada sense excessos als gaspatxos. I quan un meló no m’entusiasma, per poc dolç, renego dient cogombre. Per més detalls, en els meus darrers viatges a Rússia ha estat un mal son.

En el país del fred, les amanides, els entreteniments, les decoracions de plats i algunes sopes, tenen sempre aquesta hortalissa present, i per tant has d’avisar que no te la col·loquin.

Ves per on, ara i de rebot, m’esdevé simpàtica. I no és per la forma de consolador, que comparteix fama amb la torre Agbar, pel seu ús més agosarat alcontes de Canterbury de Passolini. El bodegó del cogombre, agrada.