Després d'anys de notícies que donen tant mala fama al ciclisme i altres esports de fons, sempre relacionades amb el dopatge, de nou es pot percebre les grans diferències que es marquen en el conjunt de disciplines que configuren el que anomenem esport.
No cal recordar que mentre un ciclista encostipat, amb mal de cap o amb un episodi d'al•lèrgia, no se li permet prendre ni una pastilla juanola, als motoristes se'ls permet operar-se entre cursa i cursa, sense el compliment de la baixa laboral més que necessària.
La cosa ha arribat a l'extrem que esta vivint Jorge Lorenzo. Fa unes setmanes entre cursa i cursa es feia una operació, gairebé estètica, d'acondicionar la circulació sanguínea dels braços per tal que les extremitats no se li "adormissin" en plena cursa. Torna a la competició i es fractura els dos turmells en un entrenament. Carregat de droga de la bona, participa l'endemà a la cursa. Posteriorment s'opera i continua competint. El metge, li recomana que no camini ni amb crosses. Ell està content perquè la pota que té menys fotuda és la que permet controlar el canvi de marxes, i per tant es veu capaç de competir. Això si, només se li permet seure. Els seus mecànics, li fan ara d'assistents, ja que el transporten constantment en braços de la cadira de rodes (quatre) a l'altra artilugi de dos rodes. Sembla del tot irreal. Pura ficció.
]]>
No es tracta d’un poble del Goierri, és a Àlava. Ni d’un poble on governen partits etarres camuflats.

Les dues dades són prou importants per llegir i interpretar una realitat.

M’estic referint a la població de Legutiano, la que l’altra nit va patir un atemptat d’ETA a la Caserna de la Guàrdia Civil. En l’acte d’homenatge a les víctimes, en prou feina un centenar de veins van assistir-hi. La bandera no era a mig pal.
Us imagineu que això hagués passat a Vilamajor, i la gent no s'immutés?

Aquesta realitat és prou significativa per a fer-nos entendre que els polítics espanyol viuen molt aliens a la realitat Basca. La dada és prou significativa per a entendre que la política significa negociació. I sense negociar amb tota una comunitat que dona l’esquena als que els volen fer passar pel tub no es pot solucionar el problema.
]]>Em sap greu que s'hagi trigat tant temps, i no penseu que relaciono els fets amb l'aparició de "Les extravagàncies del fashion-food, un llibre agredolç", però ja era hora. Ja era hora que es tronés a parlar amb el respecte que es mereix de la tradicional, la que anomenem cuina de sempre, o cuina de les mares i les iaies.

I com havia de ser? Doncs si, no és conseqüència de "les extravagàncies..." Es torna a parlar de cuina tradicional, perquè els cuiners més mediàtics i els no tant, hi tornen. I deu ser perquè cada dia hi ha més clients que han abandonat determinats complexos i els ho han fet saber. Els han dit que els agradava més allò, que no pas la cuina d'esquitxos, fums i perdigonades.

I han reaccionat. Han començat reaccionant, els que de fet no l'han abandonat mai del tot. Els que ens els seus plats, per més a la moda que estiguin, no l'han träït i sempre han conservat aquell regust de la cuina de sempre. Carles Gaig ha obert un establiment de cuina amb fonaments. Diuen que al Majestic, en Fermí Puig està a punt d'estrenar un Drolma més real.

Ja m'està bé, si la iniciativa de dos cuiners de primera, va en aquest sentit. Encara que em temo que com està passant els darrers anys, només es continuarà parlant de cuina seguint el rastre dels mediàtics, i segurament llegirem coses com aquestes “Santi Santamaria deconstruye la pilota”, “Ruscalleda descubre el cigronet”, “Adrià come canelones”, "Arola aprende a concinar", ja seria hora que aprengués a fer unes patates braves com Déu mana.

I diuen que Santi Santamaria, ara tant ofès de ser considerat "només" el número 31 de món, ha preparat(o li han preparat) un llibre que diuen que es recrearà en aquella polèmica conferència de fa un any a Madrid Fusión. Si, aquella en que matxacava literalment a Adrià, pel seu abandonament de la cuina de sempre i la tecnificació que n'ha fet. Exacte, Santamaria tornarà a elogiar la cuina de sempre. Santamaria, aquell que ja als anys vuitanta es va enganxar en una trifulga en contra de Pep Salsetes, tractant-lo de poc menys que troglodita. Exactament Santamaria, aquell cuiner que dedica tant temps al "tradicional costum" d'anunciar cullerots i vendre llaunes per la tele, a anar a congressos si no hi és Adrià i a fer llibres de fotografia. Aquell Santamaria que fa molts anys que no exerceix en públic en la defensa dels plats de sempre, i que fins i tot s'ha atrevit a publicar sota el seu nom una recepta de l'àvia Remei.

Ja era hora!
]]>Hem viscut un breu eopisodi de pluges del tot esperançadores. El cap de setmana passat he vist uns Pirineus que comença a recuperar el color d'anys en què les primaveres encara existien.
Els cims acumulen més neu que en tot l'hivern junt. A la plana, els camps de blat es recuperen, tot i que alguns s'han aixafat de manera transitòria per l'embrenzida del vent. ja es recuperaran.
Les prergàries del Conseller han fet el seu efecte.
Les mesures del govern també comencen a ser efectives, el primer vaixell (aigua caríssima) amb un quantitat d'aigua ben insignificant(el consumm diari de 170mil persones) arribava ahir a Barcelona. En els primers cinc dies d'aquesta setmana i durant les pluges del cap de setmana, només a Sau hi ha entrat un volum d'aigua equivalent a 700 vaixells.
Necessitem d'un primavera com cal, com aigua de Maig, perquè si ens hem de refiar del que ens preparen els polítics "primaveres", anem arreglats.]]>Em sembla magnífic que per primera vegada, i tant de bo servís de precedent, que el fet de ser bona persona i educat es valori. La desastrosa trajectòria del Barça, ha acabat amb un reconeixement a l’entrenador i la censura en contra del president. El bon tio ha guanyat al fals, com a mínim als ulls dels afeccionats. El que no acabo d’entendre és el perquè de tot l’enrenou, n’hi ha un que n’ha sortit sa i estalvi. Em refereixo a Txiki Begiristain, que com en el cas de Rexach, sempre m’han semblat més gallecs que no pas basc o català.
]]>Què serà de nosaltres? De qui i de què riurem?

Si els millors humoristes (humor negre) abandonen el seu ofici, ens haurem de quedar amb els imitadors. I si queden com eclipsats, de quines actituds i fets es faran ressò els imitadors?



Per pena d'uns i alegria d'altres, com a mínim Aznar, amb els seus negociets, conferències i borratxeres ha seguit fent-nos riure. Si Acebes i Zaplana passen a la reserva, caldrà controlar-los d'aprop per a saber alguna cosa de les seves malifetes.



Perquè per més inactius que estiguin, políticament parlant, a nivell immobiliari o recol·lectant (robant) pasta per a la les seves butxaques, la de la FAES i les del clan Rouco, no deixaran d'actuar.



Valdria la pena que el web saveacebes.org fes un seguiment acurat de les seves activitats. De la mateixa manera que naturalistes i científics col·loquen radars a les balenes per a fer-les un seguiment acurat, Zaplana i Acebes haurien de portar uns radars al clatell. Radars als comptes bancaris. Radars per tot.
]]>Els polítics acostumen a mostrar-nos sovint el paper més que assumit de ser la paella bruta que emmascara a més no poder, o d’aquell mocador enganxós ple de mocs que no pot fer net de cap manera.
El petit dels Pujol i Ferrussola ens sorprenia aquest cap de setmana com si hagués perdut la memòria, tot reivindicant unitat entre els partits catalans a l’hora d’aconseguir el re-equilibri en econòmic amb un nou finançament, producte del nou estat i de l’escàndol de les balances fiscals.
Però, aquest noi no se’n recorda de qui va trencar la unitat, la darrera vegada que calia anar tots junts? Vosaltres us en refiaríeu d’en Mas i del petit dels Pujol i Ferrussola?
]]> El Conseller d'Ensenyament i el seu equip no toquen vores.

Fins quin punt es pot considerar democràtica la decisió d'eliminar-lo, per poca concurrència d'estudiants que hi hagi en algunes comarques tant poblades com la nostra.

La noia que prenia la paraula dilluns passat al TNvespre en nom dels estudiants ho deixava ven clar tot, dient algo així com "...no poden donar l'excusa de les absències a classe. Els polítics falten constantment al parlament, i no per això els fan practicar la política a distància"
]]>Deien que en Guardiola era amic d’en Figo. En Figo i en Robaldo van coincidir a Barcelona, Madrid, Milà. Ara Guardiola i Ronaldo (robaldo segons alguns) són notícia. En Guardiola és el gall. El pollastre. El mascle que ha de posar ordre al galliner blaugrana.

Ronaldo, no sapencara en quin galliner es va fotre, amb més pollastrones que gallines, però se’n sortit dien que ell és molt mascle. Tot va ser un malentès. Ell és heterosexual. Possiblement miope, però heterosexual. En Guardiola no en tindrà prou amb manifestacions. Haurà de posar el collons sobre la taula i demostrar que al seu galliner, és ell qui mana, si no, lo de les temporades en blanc tornarà a ser costum. Perquè no ho oblideu, les temporades fracàs són el més habitual a Can Barça, o és no us en recordeu de la sequera viscuda entre mitjans dels seixanta i primers dels vuitanta, amb l’excepció de l’any de Sotil. Prepareu-vos doncs per recordar les etapes Rexach i Serra Ferrer, per esmentar-ne una de recent, i no rememorar,Olsen, Artigas, Seguer, Bukinham, Weisveiler, Kubala, HH, Rifé i mig Venables.

I el més paradoxal és que Guardiola era de la candidatura de Bassat. Ai Txiki-Txiki!
]]>El meu amic Paco m’hi ha portat. Ha estat la primera vegada. Hi ha llocs, on sempre t’hi ha de portar un amic. Tot i la meva coneguda i demostrada afició a la recerca i la cuina del bolet, la meva experiència als bolets de primavera es redueix a les corrioles que cullo anant d’excursió, i un parell d’ocasions en que vaig trobar moixernons (Un a d’elles sense voler, mentre esperava el pas dels ciclistes de la Volta a Catalunya al Coll de la Creueta. L’altra també d’excursió sobre dels turons de Bajanda, però estaven molt corcats). Acostumo a esperar una mica més, i buscar a les grans altures, la florida de ceps que de vegades apareix per Sant Joan, al nostre Pirineu.
Amb la murga, múrgula o rabassola, només m’hi havia trobat al plat, o als boscos de Monistrol de Calders, en un reportatge fet amb un amics d’en Feliu Catot, el germà del malaguanyat Pepitu Catot de Can Rubell. El pare de la Pilar. Bé, no sé per a què us dono tantes pistes, ni perquè m’embolico tant. Molts no em coneixeu ni a mi, ni a ells.... Un altra topada amb la múrgula, la vaig tenir amb la falsa múrgula, la Gyromitra esculenta, bolet de greix i que l’anuncien tòxica, si bé els experts m’han assegurat que escaldada o seca, no ho és. També la múrgula apareix com a tòxica en algun manual “d’enteradillos”. Total perquè en cru no es pot menjar. No me la vaig menjar per precaució. Per tonto.
Tornem a la lliçó-visita guiada d’en Paco. Pel que ell sap, que tot justa fa cinc anys que es va dedicar al bolet de Primavera, aquest no està sent un bon any. Al Pirineu, no es troben al bosc alpí, la gio...si. És a dir no les busqueu als pins. Són a les torrenteres de les capçaleres dels rius, en els 10 o 15 metres que voregen el curs de l’aigua, on la vegetació es bàsicament d’arbre caducifoli, principalment freixe.
En Paco em va portar a un parell de torrents que baixen, un sota el Pla de les forques, l’altra provinent de Masella. Va ser per corroborar que no es bon any, i que en tot cas vindran més endavant. En vam collir quatre comptades i molt amagades. Es diu que als boscos del Bages, el Vallès i Osona, la rabassola arriba per Sant Josep. Al Pirineu, després de l’Abril plujós. Està molt buscada pels francesos(morilles), i us puc assegurar que són boníssimes. Tant les que he tastat al Moianès, a Cerdanya o de congelades provinents de qui sap on, és per a mi el bolet que manté en qualsevol de les procedències, un nivell més alt i constant.
La sortida amb el Paco, també em va servir per comprovar que anant amb compte el menisc trencat aguanta amb molta dignitat, sempre que no perdis la concentració en cap dels passos. De tota manera, tot sol no m’hi veureu darrera la múrgula fins que estigui operat.
I dels quatre bolets, que us en puc dir. Tres tenien aquell color de terra, eren cama-curts i molt camuflats entre la fullaraca. Una era de cap negre i pota llarga. Molt més visible. Saltejats eren boníssims, però no em va arribar ni al ullal esquerre. A veure si l’any que ve.... estic en forma i la temporada ve prometedora. Ja les imagino, al plat. Salsant qualsevol carn en companyia d’una escalunya, en una truita o en un rostit de pagès. Fresca, seca o congelada.
Aquests dies, també he fet el meu debut anual amb la xicoia. De fet, feia un parell d’anys que no anava a collir-ne. En el cas de la xicoia, no en dic buscar, perquè és evident que es tracta de collir. No cal buscar-la. M’agraden molt, si bé al contrari dels bolets, el material que es cull no és gaire més saborós que l’escarola. Els bolets collits per un mateix, no tenen punt de comparació amb qualsevol altra envoltada per un tracte comercial. A més a més triar una bossa de xicoia et pot ocupar mitja tarda. En mitja tarda, podries comparar una dotzena d’escaroles sense desdinerar-te, triar-les, menjar-les i gairebé cagar-les. Bé, les aptituds diürètiques de la xicoia són incomparables. El meu amic Eudald deia que fins i tot eren afrodisíaques. Jo no diria tant, si bé de la manera que es cullen ben ajupit, i m’agrda anar-hi cap als 2000 metres d’altura, no hi aniria mai amb un tros de maricon.
]]>