Que als de can fanga, els critiquem que sovint es comportin amb certa barroeria, poc respecte o mala educació, quan visiten espais de més bon respirar, ho atribuïm a una manera de fer innata. Viure tancats a la jungla de l'asfalt, els fa de vegades un pèl alienígenes. Uns particulars alienígenes que ens mirem a nosaltres com "bitxos raros".

Imagino aquest tipus de mirada barcelonauta quan durant anys i anys, han vist en sortir o passar de les àrees de pagament de les autopistes a Garraf, Martorell, Mollet o Vilasar. Què deurien interpretar que eren, els contenidors marrons que es trobaven per vil·les i "poblets" per on passaven, i que estaven situats al costat dels contenidors blaus, grocs i grisos? Un contenidor pagès? Per les caques que porc i vaca que tant molesten als estiuejants d'Osona? O possiblement, ara que han entrat en funcionament a la tardor, eren per a les castanyeres?

Em costa interpretar perquè a ells se'ls ha permès durant anys, que continuïn barrejant deixalles. Es considera que ells ho aprendran en quatre dies? Vol dir que encara no es prenen prou seriosament el reciclatge? O és que ells només generen plàstic?

Sabem des del primer dia, que lo dels colors era per acostumar el personal durant un període de temps, per acabar implantant el sistema en el FUTUR. Mentre tant després de fer la tria selectiva des de casa, ells després "s'entretenien" a barrejar-ho tot, perquè resultava que ells encara no estaven preparats. Per acabar d'adobar-ho, paguem religiosament l'impost.

Encara no estem preparats? Ens ho faran saber quan arribem al FUTUR desitjat?
]]>Aviat, molt aviat es compliran 35 anys de la mort de "la burra vella", i cada dia ens seguim sorprenent de les moltes conseqüències que ens van deixar gairebé quaranta anys de privacions i molts més de imposicions.

La castellanització de la nostra llengua i l'aberració en alguns costums, els podem veure en els darrers esdeveniments de corrupció. A les estafes, robatoris i cacicades pròpies del poder en les dictadures, els han seguit una sèrie de costums entre un grup de persones que se segueixen considerant intocables. Molts d'ells continuen actuant, creient que res ha canviat i que podran seguir campant lliurement i se seguiran beneficiant dels béns dels altres.

Sense anar més lluny, i imitant aquella cantarella que la cultura invasora ens va ensenyar del "Santa Rita, rita rita, lo que se da, no se quita", Felip Puig ja ens ha explicat que de tornar els cent quilos dels Palau de la Música, res de res. S'haurien de rascar la butxaca, perquè de Millet, Prenafeta i Alavedra, ja no en poden esperar ni cinc. En queda d'altres, segur.
]]>
Ai la tardor! Segurament ja deu fer com 30 anys que no en recordo cap. És de suposar que és una de les altres conseqüències del que ha batejat coma canvi climàtic. Si fa o no fa, al pic de l’estiu i de l’hivern fa la temperatura que sempre hem tingut. El que ha canviat, o millor dit suprimit, són dues estacions que anomenàvem primavera i tardor. De primaveres, breus però, recordo la de l’any passat i la del 92. De tardor cap. En lloc de tres mesos, acostumen a durar una setmana. Una ràpida transició de l’estiu a l’hivern i al revés.

Costa preveure quina serà la setmana del canvi. Aquella que correrem a treure els abrics de l’armari. Mentre tant, anem bé amb màniga curta i cada nit ens anem a dormir amb el cant dels grills que omplen el so d’ambient de les nits granollerines. Algú em sabria dir don ve aquesta moda de comprar grills? Els deixen al balcó i vinga, sembla que visquem en un lloc net i pur. De il·lusió també es viu.

L'hivern arribarà de sobte i sense avisar. Ja hi estem acostumats.]]> Ho deia abans d'ahir. M'ho temia. Tampoc es tracta que la manera barroera en què es va fer l'entrada a l'audiència nacional dels preusumptes delinqüents de guant blanc, que aquest dies copen l'actualitat informativa, en benefici de Millet entre d'altres, descarregui de culpes als corruptes.
La sensació de llàstima aliena que produïa l'entrada no els hauria de beneficiar, ni a la curta, ni a la llarga. He intentat explicar-los als que senten llàstima d'ells, què representarien aquesta gent en el món de la corrupció, si es confirmen totes les acusacions en que aboquen les investigacions.
De corruptes, en coneixem i n'he conegut molts. Lo de la xarxa detinguts va molt més enllà. Podríem posar un exemple per entendre-ho. Entre els que juguen a ser corruptes al voltant de la política, seria com de gent a qui li agrada donar xuts a una pilota, entre la resta de mortals. En som molts. A alguns se'ls anomena futbolistes i d'altres arriben a jugar en un club emmarcat en una lliga. Els senyors, Alavedra, Muñoz, Prenafeta,.....i tal i tal, formarien part de la direcció dels grans clubs i de la Liga de Futbol Professional. En aquest cas Lliga professional de corruptes. I que des de casa podrien continuar dirigint, de manera que la preventiva queda del tot justificada. L'equivalent del que en el món de la droga seria el càrtel de Medellín.
Entre sorpresos i acollonits, però amb ganes de fer veure que no hi estan, molts dirigents polítics comencen a fer declaracions. A en Mas el veiem a la foto publicada ahir pel 9nou a Llerona amb una cara de restrenyiment brutal (caldria investigar a nivell de farmàcies i indústria farmacèutica fins quin punt ha augmentat la venda de laxants). A Puig li sentim reclamar una reflexió col•lectiva , mentre oblida aquell costum tant seu de fer sang contra els rivals polítics . L'advocat de Muñoz, Fermí Morales (considerat un crack en el seu ofici) diu que Garzón s'ha passat de frenada. I així seguirem sentint i observant operacions de tirar pilotes fora.
La reflexió col•lectiva que Puig escup ara a la força, ha d'anar molt més enllà i esperar que d'una vegada s'entri en un període de regeneració política, tal com ve defenent Carretero i el seu Reagrupament amb contundència, en l'excés de realisme de les seves propostes.
Malauradament les tendències de vot expressades per les enquestes publicades als diaris de diumenge, encara no donen als de Carretero uns resultats suficients per irrompre en la política parlamentaria. Perquè deixem-nos de tonteries, ara mateix ja m'importa un pet saber qui treurà més diputats l'any que ve. Només m'il•lusiona pensar que una formació com Reagrupament pugui entrar a l'hemicicle i exposar amb la serietat i la contundència que se'ls suposa, qüestions com la de la regeneració de la vida política i la independència d'un país cada dia més tocat i acomplexat. Posar les qüestions sobre la taula i veure com la resta de partits van girant cua, i se segueixen fent els tontos, davant propostes que fins ara només es plantegen en sentit figuratiu.
]]>
Ja he notat que no sóc l'únic que he trobat un pèl escandalós que Barack Obama hagi estat premiat amb el Nobel de la Pau. Estic totalment d'acord en totes les observacions que s'ha fet al voltat d'un premi per a uns propòsits encara no realitzats . També em sembla oportuna la pregunta que li ha fet la premsa del seu país, sobre si en algun moment se li ha acudir tornar-lo. Com per exemple en el pròxim atac preventiu o no, en terres mores.

No és però el primer en rebre'l sense haver fet res més que parlar. Fa un any defensava els mèrits d'Al Gore, també només orals. Gore va aconseguir fer obrir els ulls a molts sobre la necessitat de ser més respectuós amb el planeta. Obama també, però cau en el perill de quedar en ridícul quan tiri la primera bomba, que la tirarà.
]]>Personalment, i no sé quina impressió en té la resta de la gent, ni sé si és la mateixa que jo, però de lo d’aquests darrers dies amb els que ja podem qualificar de delinqüents, l’entrada d’ahir emmanillats no m’ha agradat gens. D’entrada no crec que a als presumptes delinqüents per qüestions que res tenen a veure amb la violència, hagin d’anar així. I tampoc cal que es faci en un lloc on hi puguin accedir les càmeres, tot lo de les bosses de plàstic i tal. Em sembla recordar que a l’Audiència nacional, quan els interessa els fan entrar pel soterrani i les càmeres no tenen accés a captar aquests aspectes tant denigrants.
I em direu, si en el fons són xoriços, que la paguin. I sóc el primer d’esperar penes exemplars per aquests “tipejus” que porten tants anys rient-se’n de nosaltres. I escolteu una altra cosa, no us sembla que si molts de nosaltres ja dubtàvem des de fa molts anys d’aquesta gent, n’hi ha d’altres que des demés a prop no sabien res?
Amics, coneguts o saludats? Que no em fotin riure ara gent com els Pujol i de Madre, de fer-se el boig com si no sabessin res. Si qui més, qui menys tenia de sempre sospites sobre energúmens de la talla dels detinguts. Com poden fer veure ara, ells que hi va treballar espatlla amb espatlla (millor galta amb galta, perquè de galtes en tenen moltes) que eren uns santets.
Doncs jo encara espero que en caiguin més, per aquesta o alguna altra qüestió. Perquè tinc dubtes d’uns quants en la llista que sense voler he elaborat al llarg dels anys sobre polítics, que si no ho són, ho semblen (de corruptes, es clar). Per repartir joc, per exemple, a can convergent un que comença amb S i a can sociata un amb B.
Per contra, i qui sap si m’equivoco, entre els noms que aquests dies han sonat, n’hi ha que el poc que els conec no m’hen fet pas mai, una impressió negativa. Ni Fogué, ni sobretot Bernat Graupera, els veig emmerdats en negocis foscos, si bé repeteixo que si la Manuela i el Fogué no en sabien res, és que devien estan hipnotitzats o es deixaven...


]]>Diu que era a punt de travessar terres messetàries, l'autocar que transportava "la colleta Prenafeta".

L'entrepà de pernill ja era coll avall.

Allò tant típic, i que hem fet tots alguna vegada, en passar per Calatayud... si allò de tocar-los la pera cantant "si vas a Calatayud....". No va ser possible. De portes i finestres en fora era prohibit parlar i cantar. Ja se sap, secret de sumari. Dins el furgó, la colla del PSC i de CDC, entonaven aquells càntics de "que buenos són los padres escolapios (possiblement los padres beneméritos)...nos llevan de excursión" "por ser conductor de primera, acelera, acelera..", mentre disposats a banda i banda de l'autocar, a la dreta els de CDC i a l'esquerra dels del PSC (o al revés), entonaven "es bavor quien gana, quien gana...."



Moment de recordar batalletes, en aquest viatge més associable a les excursions de la tercera edat, sobretot per Alavedra i Prenafeta. Moment de fer-nos memòria de com ha anat evolucionant l'acció en els anomenats delictes de guant blanc. D'aquella inicial i encara duradora percepció dels polítics, com a gent poc preaprada, vius i acostumats a "viure de la moma", es va passar a aquella moda de pràctica antiga però molt difosa als noranta, de parar la mà. Parar la mà per a percebre comissions per a tot. Donant perdurabilitat a aquella acció tant vista en els jeroglífics egipcis. Hàbits que ja van costar el càrrec a més d'un polític, i a algun Conseller geogràficament proper. Hàbits, ara minimitzats. En diríem, pecata minuta, al costat dels que s'està destapant aquests dies. Actituds més pròpies de clans mafiosos. Que s'aturi. Que s'aturi el costum, i continuïn els càntics i la marxa de l'autocar.
]]>
Transvasament de vots. Sembla ser que la suspensió de militància o no,és la primera i gran conseqüència que s’espera dins d’un partit polític després d’escàndols, com els que es viuen els darrers dies.

Em sembla que de manera independent a les mesures disciplinaries dins dels partits, hi hauria d’haver reaccions des de la mateixa base. Si hi ha quelcom de seny i personalitat, que ja és molt dir, entre els que s’afilien a qualsevol formació política clàssica, el més lògic seria que tant ells com els simpatitzants desembarquessin en altres formacions que oferissin més garanties de democràcia, honestedat i bons hàbits. I en general propostes més concretes i beneficioses per un país que vol d’una puta vegada esdevenir estat i desvincular-se del que fins ahir creiem únics actius de la corrupció. .

Si l’escàndol provocat per tot el que anem coneixent arran del cas Pretòria no és prou gros i convincent, encara hem de seguir aguantant declaracions plenes de cinisme com les que hem escoltat en les darreres hores a Felip Puig i Oriol Pujol, i no parlem d’opinions fetes amb el cul i carregades de mentides intencionades, com la de caire maquiavelico-terrorista de Salvador Sostres a l’avui.

Per més que es vulgui exculpar o rebaixar de culpes o responsabilitat a Prenafeta i Alavedra, i per més que ara siguin dos jubilats, no es pot ocultar que en la seva vida activa i delictiva van dedicar-se a blanquejar pasta, van traficar amb influència i va aprofitar-se de informació privilegiada per culminar els seus delictes. Que no dissimulin. Que confessin i es retirin. Per començar des del Palau de la música es reclamen 100 quilos. Sel’s esgota el temps i les possibilitats. Millet, Alavedra i Prenafeta, no els podran fer de mecenes en aquest tripijoc. Que paguin!
]]>La poca confiança amb la justícia que ha despertat definitivament en l'opinió pública, arran de la desídia que projecta l'actuació col•legiada en el cas Millet, sembla ara tenir una versió diferent. Haurien de recuperar la confiança amb la justícia, després de les actuacions d'ahir? Val més tard que mai. Possiblement ja era hora i més que en vindran.
Tots hem sentit rumors, hem vist maneres de fer, hem contemplat sorpresos la manera prepotent d'actuar d'alguns polítics "revinguts" després d'obtenir quotes de poder de manera democràtica o no.
Serà que Millet ha començat a desembussar el que guarda en la seva profunda gargamella? Qui sap si tot just a començat a fer gàrgares i ja ha sortit aquest Tsunamillet... La realitat és que Garzon hi er al darrere fa anys. Però seria interessant que algun dia cantés unes quantes coses que en posés una quants més de cara a la paret.
Alguns dels personatges sobre els que més he desconfiat des de la mal feta transició, durant la incipient i "amanyada" democràcia.
Que en podem dir de Lluís Prenafeta, que no se'n hagi dit. I de Macià Alavedra i els seus negociet amb de la Rosa? Els passejos dins el iot Blue Legend. I del triangle que formaven amb Jordi Pujol? Per cert a Pujol el vam veure dilluns a "Àgora" fent el "xulo" dient que ell sabia tantes coses... segurament entre les moltes que coneix són les de Prenafeta, Alavedra i de la Rosa, no? ..i tot el movient i rumors que han corregut de les relacions artístico-comercials entre la família Alavedra i la caixa d'una "província del nord"

En la presumpció de innocència que els atorga la justícia, no diré mai que són uns xoriços. Dem me'n guard.... Costa imaginar-me Alavedrea i Prenafeta menjant el menú de Can Brians o Quatre Camins. Gent de bec fi i costums de llarg termini o revingudes...es farà portar un bon càtering? Mentre Millet sels seguirà mirant per la tele i menjant llagosta, per això li han permès tots plegats omplir-se les butxaques amb el caler que movien. Aquesta nit ja hauran tastat els “xuscus” de la caserna i els còmodes llits dels calabossos de Sant Vicenç dels Horts.

Això només és un avançament de la tant desitjada “sociovergència”

Bertomeu Muñoz és fill d'alcalde franquista, el darrer del franquisme a la mateixa plaça que ocupa. Tot i que ell s'hi refereix "Mi padre, Blas Muñoz, también fue alcalde durante la transición democrática en la ciudad", en el seu blog http://bartomeu.blogspot.com

A l'article d'ahir escrivia sobre uns fets que no em van deixar impassible fa més de 10 anys. No es tracta d'explicar batalletes, ni de presumir “que jo ja ho deia”, però sobre Bartumeu Muñoz ja us en parlava fa més de dos anys, durant el període pre-electoral de les municipis, en un seguit d'articles sobre els candidats a algunes alcaldies de la circumscripció de Barcelona.

Santa Coloma de Gramenet.( Diari de campanya XIII)
Santa Coloma de Gramenet. Diari de campanya



La Santa Coloma del “cura comunista”, de “la Manuela”, del “Bartu”....Ressorgeix poc a poc d’aquelles ferides que li produïren als anys seixanta i setanta, l’urbanisme catastròfic del franquisme encaparrat en donar cabuda a l’entorn de Barcelona, en suburbis i en guetos, l’allau d’immigrants de les “españes”. Ciutats esguerrades, ferides de mort. Brutes i descuidades. Abandonades i oblidades.

Un seguit de polítics l’han anat modelant en la modernitat. Un seguit de nous líders, es proposen continuar i reprendre la feina. Són els candidats. Cares conegudes. Començant per l’actual alcalde Bartomeu Muñoz, populista com Manel Bustos, però més bona persona. Polítiques similars. Populisme. Propaganda. Festes i celebracions amb ancians. Vots comprats. Imitant al seu pare, constructor i darrer alcalde del franquisme, està encaparrat en construir un seguit de gratacels que configurin l”sky line” de la Santa Coloma del segle XXI. Mentre la ciutat ressorgeix de les seves cendres, ell viu còmodament a Turó Parc. Un altra fet que se li critica.

L’hereva del “cura comunista”, la Loli Gómez, vol recuperar la desfeta dels eurocomunistes, ja fa vint anys, quan la Manuela els va superar fins que d’aquell PSUC en va quedar ben poc. Es diuen IC-V, critiquen el “desarrollisme” modern del ”Bartu”. El que anomenen urbanisme catastròfic. No sembla mala candidata, però està molt lluny de plantar-li cara al “Bartu”.

El PP presenta la Mari Carmen Sàez, que lluny de ser tant curta i indocumentada com m’havien advertit, colaria perfectament de candidata socialista a qualsevol ciutat castellana o aragonesa, pel seu discurs gairebé d’esquerres en matèria social i de immigració. Possiblement ha “sobreactuat”, però me la havien comparat a Garcia Albiol. Mentre el badaloní emmagatzema centímetres, ella es va quedar les neurones (no massa, però en té alguna).

Manuel Olivés és el candidat de CiU. Un home amb presència i discurs, si no fos que ara critica en excés a l’alcalde, si tenim en conta que mentre ha estat quatre anys a “la menjadora” del govern municipal, no recordo haver-li sentit crítiques perverses en contra del “Bartu”.

Fora dels grups representats a l’ajuntament, he conegut al candidat d’ERC. Josep Miquel Garcia Castanyer, m’ha donat una grata impressió. Joventut, idees, preparació, paciència, bona voluntat i agraïment. Agraïment amb el seu partit que s’ha bolcat en Santa Coloma, tot i saber que no hi té gaire cosa a fer. Volen d’una vegada per totes entrar a l’ajuntament. Han triat un bon candidat.

A Santa Coloma hi he viscut un episodi que no parla a favor del l'alcalde. Al contrari, una situacíó prepotent. Uns obrers descarregaven un camió amb la fressa de costum al costat de l'alcalde i el seu assessor mentre parlavem. Els van ordenar que paressin, sense un si us plau....Mando i ordeno.
]]>Us en parlava fa més d'un any. La cosa s'ha complicat.

Us explicava les sensacions que vaig tenir fa uns 12 anys quan les vaig visitar amb aquella il·lusió que em provoquen determinats paratges naturals. Les tablas de Daimiel, que tant m'havien impressionat en foto i relat, em van caure als peus. Sobretot per l'actuació criminal que tenia amb ell l'administració, segurament el Govern de Castilla la Mancha. Les han eixugat del tot. Ja no són Parc Nacional.

Us republico el que vaig escriure sobre la pèssima impressió que vaig tenir fa molts anys d'un dia que vaig tenir una gran decepció . Un dia trist.





Mala pinta


He sentit que la gent de Castella la Mancha està del tot cabrejada per la possible decisió que pugui prendre la UNESCO, de retirar les Tablas de Daimiel com a reserva de la biosfera.

La notícia em refresca la memòria d'una situació que hi vaig viure, quan encara sovintejava en el meu lleure, el viatge en cotxe.

No us penseu que tot el que us explico ho espremo de la memòria. Tinc el costum d'apuntar i prendre nota d'algunes coses que experimento. El viatges acostumen a ser el principal protagonista d'aquestes anotacions. Era doncs el 1997. Sempre m'havia fet la il·lusió de visitar aquestes famoses àrees humides del centre de la Península, coincidint amb una època de pluja, per tal d'observar en la seva plenituid aquest paisatge, i sobretot si era en el moment de la migració de les aus (m'agarda observar el animals en plena natura). Fa uns quants anys que busco també el millor moment, per organitzar una sortida a les llacunes de Gallocanta, prop de Calatayud.

Aquell dia voltava per Ciudad Real. En dies previs havia estat en altres punts de la província on hi ha aigua embassada. Llocs on a banda de la relativa decepció, com a mínim vaig veure aigua i algun ocellet, però no es tractava d'un indret de l'anomenada de les Tablas. Ja em va començar a sorprendre que a mesura que m'acostava a Daimiel, per enlloc veies indicadors cap als aiguamolls. Finalment hi vaig arribar. Eren aigua-aixuts. Penosos. No havia estat una època de grans pluges, però el que em va fer caure els collons per terra vas ser acostar-me fins un punt on hi havia un tub. Una canonada groga, força ampla i amorrada al indret menys sec on vaig arribar. De nou penós. Vaig intuir que, poca aigua que hi havia, la xuclaven. En un paratge natural. Protegit. Reserva. La canonada és d’anada i tornada tant serveix per robar aigua d’altres llocs(pèrdues del Guadina) per tenir les tablas visitables, com sobretot per robar l’aigua de l’aiguamoll per als usos particulars d’algun cacic.

En aquell moment em va semblar absurd que allò fos considerat Reserva de la Biosfera de la Unesco. Una merda!

Ara la notícia no em sorprèn. Em dona la raó. . La Espanya inculta no mereix tantes consideracions. ja se sap, si poguessin hi fotrien un camp de golf.

Una dada més. Un detall més. Perquè us en adoneu de l'interès que tenen aquests "garrulus" per la natura, les dades hídriques actuals en el web del parc d'aquesta gran reserva de la Biosfera, no està actualitzada des de fa més de mig any.


]]>