· La justícia, al segle XVIII, era exercida per l’Audiència, presidida aquesta pel capità general.

· El cadastre reial va establir 32 categories de qualitat de terres.

· El procés centralitzador espanyol, quant a igualtat de lleis per a tot el país, es consuma al segle XIX.

· L’alt òrgan consultiu del Govern de la Gene és la Comissió Jurídica Assessora.

· Provoca el cessament del Síndic de Greuges:
—Pèrdua de la condició política de català.
—Extinció del mandat a causa de l’expiració del termini.
—Negligència notòria, amb l’aprovació de les 3/5 parts del Parlament.
—Condemna a causa de delicte dolós, per sentència ferma.
—Incapacitat o inhabilitació, per desició judicial ferma.
—Renúncia.
Atenció: NO el provoca “Condemna a causa de delicte dolós”, si no ve seguit de: “per sentència ferma”. Igualment amb “Incapacitat o inhabilitació”.

· En matèria penitenciària, a la Gene li correspon l’execució de la legislació de l’Estat.

· Competències exclusives de la Gene (entre d’altres):
—Institucions públiques de protecció i tutela de menors.
—Ordenació farmacèutica.
—Cambres de comerç, d’indústria i navegació.
(No ho és “Pesos i mesures”…)

· Els membres de la Diputació Permanent del Parlament de Cat. són: 23 membres

· El contingut del Títol IV de l’Estatut és: La reforma de l’Estatut.

· Qui nomena el President de la Generalitat?:
El rei a proposta del Parlament!!!
(El Parlament eligeix el President, no el nomena.)

· El cessament del Govern de la Gene es produeix, entre d’altres:
—Per pèrdua de la confiança del Parlament, o…
—Per cessament del President de la Gene.
(El Govern no cessa per pèrdua d’una moció de censura: en aquest cas cessa el President, i aleshores cessarà el Govern. És dir: el Govern cessa per cessament del President de la Gene.)

· La creació dels organismes autònoms ha d’estar autoritzada, segons la normativa catalana, per llei del Parlament!!!

· El nombre mínim de diputats al Parlament de Cat. és de: 100 (contrastar amb apunts).

· La circumscripció electoral per les eleccions al Parlament de Cat és la Província.

· Qui designa els senadors que representen la CA catalana?: el Parlament!!!

· El Parlament de Cat. pot presentar proposicions de llei a les Corts Grals. només en matèries de la seva competència.

· L’Estatut de Cat. es va aprovar a través de la Llei orgànica 4/1979 de 18 de desembre.

· A més d’autonomia orgànica, el Consell Consultiu gaudeix de: Autonomia funcional.

· Causes d’incompatibilitat per ésser membre del Consell Consultiu (entre d’altres?):
—Parlamentari de les Corts.
—Parlamentari de Catalunya.
—Membre del Tribunal Constitucional.

· Els membres del Consell Consultiu s’elegeixen per 4 anys.

· El Síndic de Greuges s’elegeix per 5 anys.

· Els Síndics de Comptes s’elegeixen per 6 anys.

· El Síndic de Greuges s’elegeix (i es separa del càrrec) per majoria de 3/5 parts.
(Els altres…?)

· D’acord amb el què estableix l’Estatut, la Gene està integrada per:
El Parlament, el President de la Gene i el Govern.

· A l’època medieval les principals funcions de la monarquia eren jurídiques i de defensa.

· Durant el segle XII, el casal comtal de Barcelona va absorbir a la resta de comtats catalans.

· Sota quin comte rei català tingué lloc la unió dinàstica entre el regne d’Aragó i el Principat de Catalunya?: Ramon Berenguer IV.

· Després del Decret de Nova Planta, el manteniment de la vigència del dret privat català és conseqüencia de la voluntat del monarca en ús de la seva sobirania.

· L’Estatut de Núria fou aprovat per referèndum popular l’agost del 1931; malgrat això no entrà en vigència. El motiu: per mostrar incompatibilitats amb l’ulterior Constitució espanyola de 1931.

· El 1931, l’estructura institucional bàsica de la Generalitat provisional de Catalunya es dissenya per l’Estatut de Núria.]]>
· L’Administració General de l’Estat no exerceix funcions administratives sota les ordres directes del President del Govern.
(“La Administración General del Estado, bajo la dirección del Gobierno y con sometimiento pleno a la Ley y al Derecho, sirve con objetividad los intereses generales, desarrollando funciones ejecutivas de carácter administrativo.”)

· Els òrgans de l’Administració Central de l’Estat es classifiquen en òrgans superiors i òrgans directius.

· Les Secretaries d’Estat no són imprescindibles.

· Les Secretaries Generals són excepcionals.

· Els Subdirectors Generals són nomenats i destituïts pels Ministres o els Secretaris d’Estat.

· Els Delegats del Govern són a les CCAA.

· Els Subdelegats del Govern són a les províncies.

· Els Delegats del Govern són alts càrrecs, tenen rang de Subsecretari i són nomenats pel Govern a través de Reial Decret.

· Existeix una Comissió Territorial a cada CA.
És un òrgan col.legiat d’assessorament integrat pel Delegat del Govern i els Subdelegats del Govern a les províncies.

· A les CCAA uniprovincials no existèixen els Subdelegats del Govern.

· El Tribunal Constitucional és independent.

· Els jutges i magistrats resten sotmesos a l’imperi de la llei.

· Pot el Govern de l’Estat suspendre l’eficàcia d’una disposició de la Generalitat?
Sí, formulant impugnació davant del Tribunal Constitucional.

· Estan protegits pel recurs d’empara (entre d’altres):
—Dret a la lliure sindicació
—Dret a l’educació
—Dret a tutela efectiva de jutges i Tribunals
(Art. 14 a 29 de la Constitució.)

· Pel dret a l’autonomia que reconeix l’art. 2 de la Constitució s’ha d’interpretar:
Les nacionalitats i regions de l’Estat espanyol poden autogovernar-se, és dir, poden exercir el Poder polític.

· Alguna d’aquestes afirmacions és falsa:
a) Espanya és un Estat de Dret (veritat)
b) El cap d’Estat s’integra en el Poder executiu
c) És un Estat social (veritat)
d) Les funcions legislatives les realitzen les Corts Generals (veritat)

· Valors superiors de l’ordenament jurídic:
Llibertat, igualtat, justícia i pluralisme polític.

· Si es vol reformar la Constitució per modificar les competències de les Corts Grals:
És necessària la majoria de 3/5 de cada Cambra.

· El tipus de moció de censura que regula la Constitució s’anomena Constructiva.

· Qui exerceix la regència si el rei és menor d’edat?:
El pare o la mare del rei o, per manca d’aquests, el parent major més pròxim en la successió a la Corona.

· Les directrius de la política exterior les determina el President del Govern.

· El Govern respon solidàriament, en la seva gestió política, davant de:
El Congrés dels Diputats.
(No les Corts Grals.)

· Els referèndums autonòmics els convoca el rei.

· Les Lleis Orgàniques són les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques, les que aproven els estatuts d’autonomia i les que estableixen el règim electoral general, i les previstes per la Constitució.

· El Consell General del Poder Judicial és regulat per Llei Orgànica.

· Tenen competència contenciosa administrativa:
—Tribunal Suprem
—Audiència Nacional
—Tribunal Superior de Justícia

· NO té competència contenciosa administrativa:
—Audiència Provincial

· La moció de censura exigeix que sigui proposada com a mínim per:
1/10 part dels diputats.

· La durada de l’any judicial és:
De l’1 de setembre o següent dia hàbil, al 31 de juliol
(Recordar: juliol té 31 díes!!)

· Els diputats i senadors no estan vinculats per mandat imperatiu NI obligats a seguir les directrius del seu partit.

· L’administració local pertany a:
a) l’Adm. de l’Estat
b) l’Adm. autonòmica
c) l’Adm. no territorial
d) és un conjunt d’entitats independent de les anteriors

· Quin dels òrgans de l’Estat es configura constitucionalment en una posició de supremacía respecte dels altres?:
a) el rei
b) el Govern de l’Estat, perquè ha estat elegit pel poble
c) les Corts Generals
d) el Tribunal Constitucional

· Els secretaris d’Estat són nomenats per:
Reial Decret acordat en Consell de Ministres, a proposta del ministre competent o del president del Govern

· Quina d’aquestes funcions en relació al Tribunal Constitucional NO correspon al Govern de la Gene?:
a) Interposar recursos d’inconstitucionalitat contra les lleis de l’Estat
b) Personar-se en les qüestions d’inconstitucionalitat que afectin Catalunya
c) Interposar qüestions d’inconstitucionalitat
d) Promoure conflictes de competències amb l’Estat

· L’òrgan consultiu suprem de l’Adm. de l’Estat és:
El Consell d’Estat!!

· Entre les competències del Consell de Ministres figura:
a) Convocar eleccions generals
b) Acordar la suspensió de sentències dictades pels tribunals contenciosos adm.
c) Aprovar el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat
d) L’aprovació de Lleis Orgàniques

· Qui substitueix el delegat del Govern en cas de malaltia?:
El sotsdelegat del Govern de la província respectiva

· El territori que comprèn el terme municipal pot ser alterat per diferents procediments. Quin dels que s’esmenten no és ordinari?:
a) per segregació de part d’un municipi per crear-ne un de nou
b) per agregació total d’un municipi a un altre de limítrof
c) per agregació total d’un municipi a un altre de limítrof d’una altra província
d) per fusió de dos o més municipis limítrofs per crear-ne un de nou

· A les CCAA uniprovincials, existirà Delegat del Govern?:
Sí, sempre és obligatori

· Els serveis d’un Ministeri a la província són:
Les direccións provincials

· Quin d’aquests òrgans té la funció de realitzar estudis i assessorar a l’àmbit de l’Adm. de l’Estat?:
a) el Director General
b) el Secretari Gral. Tècnic
c) el Secretari d’Estat
d) el Sotssecretari

· Com es denomina la norma que dicta el Ple Municipal per regular la seva organització interna?:
Reglament Orgànic

· Segons la Constitució, l’Alcalde serà elegit:
Pels veïns o pels regidors!!

· Qüestió de confiança: majoria simple

· Pot un municipi crear un organisme autònom?:
SÍ!!

· Els membres de la Junta del Govern Local d’un Ajuntament els nomena:
L’alcalde entre els regidors

· NO existeix diputació provincial en aquelles CCAA que són uniprovincials.

· Es pot tenir consell obert en un municipi que superi els 100 habitants?:
Sí, si el tenen tradicionalment

· On figuren els residents d’un municipi?:
a) al cens
b) al padró
c) a les llistes electorals
d) cap és correcta

· NO correspon la inciativa per a la reforma constitucional a:
a) el Senat
b) el Consell de Ministres
c) l’assemblea autonòmica
d) el Govern autonòmic

· El Tribunal Constitucional es compon de:
12 magistrats, nomenats 4 a proposta del Congrés dels Diputats, 4 del Senat, 2 del Govern i 2 del Consell Gral. del Poder Judicial

· La suspensió del dret a la lliure sindicació podrà acordar-se amb la declaració de l’estat:
a) d’alarma
b) d’excepció
c) de setge
d) cap és correcta

· El Tribunal Constitucional NO és competent per resoldre:
a) el procediment preferent i sumari al.ludit a l’art. 33 de la Constitució
b) recursos d’inconstitucionalitat contra lleis que vulnerin el contingut essencial del dret a la promoció a través del treball
c) un recurs d’empara presentat pel Ministeri Fiscal
d) un recurs d’empara per una llei que ha d’aplicar un tribunal

· En cas que s’adopti una moció de censura en el Congrés:
a) el Govern presentarà la seva dimissió al rei
b) es convocaran eleccions generals
c) s’haurà de procedir a la investidura d’un nou candidat a la presidència del Govern
d) s’iniciarà una nova legislatura parlamentària
(És clar: primer ve la dimissió del Govern, i després la investidura del nou candidat.)]]>
Tema 9

· La divisió de la Cort en Consell Reial i Cúria té lloc en temps del compte R. Berenguer IV.

· L’administració de la jústicia reial es veia limitada per: les senyories feudals (a quina època? L’Edat Mitjana?)

· La funcio del Consell Reial era bàsicament consultiva.

· La figura del lloctinent pren un paper actiu a causa de l’absència del rei Alfons el Magnànim.

· Les zones on s’havia de mantenir la Pau de Déu s’anomenaven Sagrera. (?)

· Les lleis aprovades per les Corts, a petició del braços, rebien el nom de Capítols de Cort.

· La Diputació del General es converteix en un òrgan de govern a partir de 1412, amb Ferran d’Antequera.

· La Biga representava els interessos de l’oligarquia. (?)

· La Generalitat es converteix en un òrgan permanent sota el regnat de Pere III.

· Durant l’època de Pere III, la concessió de donatius al rei corresponia a: La Cort General.

· L’òrgan encarregat de la conservació de la documentació reial era l’Escrivania Règia. (?)

· L’accés de la dinastia dels Trastàmara a la Corona catalanoaragonesa es produeix amb el Compromís de Casp.

· La missió d’administrar l’impost de la Generalitat s’encarrega a la Diputació del General a les Corts de Montsó.

Tema 10

· Els “corregidores” eren els funcionaris que, assistits per un lletrat o més, estaven al capdavan dels “corregimientos” com a representants reials.

· Al capdavant del govern de la província en virtut del decret de 1833, hi havia el subdelegat de foment. (?)

· A la Catalunya del s. XVIII, després de l’adveniment dels borbons, la divisió territorial es centrà en la unitat dels “corregimientos”. El Principat en tenia 12.

· El cadastre va estar vigent fins l’any 1845.

· El dret d’encunyació de moneda queda totalment prohibit a qualsevol que no fos el rei; amb això se suprimeix el privilegi que respecte a la fabricació de moneda tenien algunes ciutats.

· Els càrrecs de diputat del comú i síndico personero tenen el seu origen en el regnat del rei Carles III. (?)

· El Principat va ser dividit en departaments: Ter, Segre, Montserrat, Boques de l’Ebre.

· Momentàniament en el segle XIX es reprèn la unitat administrativa dels “corregimientos”: al període absolutista de 1814-1820.

· El Decret de Nova Planta no contempla el càrrec de virrei.

· La recaptació d’impostos la dirigeix el superintendent. (?)

Tema 11

· Els preliminars per aconseguir les bases judicials que permetessin arribar a la consecució de la Mancomunitat, van ser llargs i fruit d’una conjuntura d’acostament entre la Lliga i el Govern central. (???)

· Els traspassos de competències entre les diputacions provincials i la mancomunitat es van succeir de forma progressiva i en gran mesura informal, fins que a posteriori un Decret de 4 d’agost de 1920 l’Estat regulà tot allò que a la pràctica ja s’havia traspassat.

· L’Assemblea General, organisme bàsic de la Mancomunitat, estava formada por tots els diputats provincials de les quatre demarcacions catalanes: 96 diputats.

· Segons la Constitució de 1931, el repartiment de competències amb l’Estatut d’autonomia es feia a partir de dues llistes: una amb matèries reservades a l’Estat i l’altra amb les matèries sobre les quals l’Estat legislava i la regió executava. Finalment, una primera clàusula residual establia que les regions podien assumir plenes facultats en matèries no incloses en cap llista.

· En el marc de la Generalitat provisional dels primers temps de la II República, pel Decret de 21 d’abril de 1931, les diputacions provincials són substituïdes per un comissionat format per delegats del Govern provisional de la Generalitat.

· La Mancomunitat es constitueix a partir de Reial Decret de 26 de març de 1914.

· Prat de la Riba va redactar les Bases de Manresa, va fundar el diari La Veu de Catalunya i va impulsar la Solidaritat Catalana.

· Puig i Cadafalch va ocupar els càrrecs de diputat a Madrid, regidor de Barcelona i president de l’IEC.

· Quant a l’ordre públic, l’Estatut de 1932 permet la intervenció del Govern, però també estableix una Junta de Seguretat.

· Segons l’Estatut de 1932, les competències d’ensenyament permeten la creació de centres d’ensenyament.

Tema 12

· L’única plataforma unitària antifranquista que tingué una actuaciórellevant en els darrers temps de la dictadura va ser l’Assemblea de Catalunya.

· L’Administració de l’Estat a Catalunya s’estructurà a través de: el Governador Civil i les delegacions provincials del ministeri.

· El règim franquista significà, respecte a l’Administració local, el retorn a una supeditació del poder local a l’autoritat provincial i, en darrer terme, al Govern central.

· La Carta Municipal de Barcelona va permetre una certa autonomia local i fou un instrument de gestió important.

· La tutela d’aprovació controlava sobretot l’oportunita o l’encert de l’activitat de l’entitat tutelada. (Veure temari.)

· La liquidació de l’extingida Generalitat de Catalunya la duia a terme una comissió formada per representants dels ministeris d’Hisenda i de la Governació, i de les quatre províncies catalanes.

· El 26 de gener de 1939, les tropes franquistes varen ocupar Barcelona.

· La depuració judicial era competència de els tribunals militars.

· El president de la Diputació, el cap provincial del “Movimiento”, i el Governador Civil, eren la mateixa persona.

· Les relacions entre governadors civils i capitans generals no eren bones, perquè formaven part de grups diferents dins del franquisme.

· La “Ley disponiendo la abolición del Estatuo Catalán” va ser aprovada el 5 d’abril de 1938.

Tema 13

· Segons l’Estatut, la policia autònoma té funcions de protecció de les persones i els bens i el manteniment de l’ordre públic.

· L’article de la CE que diu que l’Estatut ha de fixar les competències assumides i les bases per al traspàs de serveis, és l’art. 147 CE.

· Són competències de desenvolupament legislatiu i d’execució de la Generalitat: el règim jurídic i el sistema de responsabilitat de l’Administració de la Generalitat; l’ordenació del crèdit, la banca i les assegurances; i la protecció del medi ambient (entre d’altres).

· És competència d’execució de la legislació de l’Estat: la propietat intel.lectual i industrial (entre d’altres).

Tema 14

· Per sol.licitar el dictamen del Consell Consultiu cal la iniciativa de:
2 grups parlamentaris; una 1/10 part dels diputats; o el Govern.

· Els adjunts del Síndic de Greuges els designa el mateix síndic, prèvia conformitat de la comissió parlamentària de relacions amb el Parlament.

· Qui substitueix el president de la Generalitat en cas de mort?:
el president del Parlament (igual que en cas d’incapacitat).

· Representar el poble de Catalunya és una tasca que correspon al Parlament de Catalunya com a funció representativa.

· El Síndic de Greuges no està legitimat per sol.licitar la intervenció del Consell Consultiu.

Tema 15

· El secretari del Consell Executiu (o secretari del Govern) l’escull el Govern, però no cal que sigui conseller?


Tema 16

· L’organització administrativa de la Generalitat està regulada a la Llei 13/1989, de 14 de desembre.

· Els negociats es creen o suprimeixen per ordre del conseller.

· Els organismes autònoms de la Generalitat es creen per llei.

· Són òrgans inferiors de caràcter administratiu (òrgans actius):
—El sotsdirector general
—Els caps de servei
—Els caps de secció
—Els caps de negociat

· L’avantprojecte de la llei de pressupost de la Generalitat és elaborat pel conseller d’Economia i Finances.
]]>
Tema 1

· Si un jutge comet un acte o una omissió que vulnera un dret fonamental, pot presentar-se recurs davant del Tribunal Constitucional?
Sí, després d’haver interposat els recursos judicials previs davant dels tribunals ordinaris.

· Quin és el termini d’interposició del recurs d’empara?
20 dies, si l’acte que s’impugna prové del Poder Judicial, i 3 mesos, si s’impugna un acte sense valor de llei dels òrgans legislatius de l’Estat.

· Qui declara l’estat de setge?
El Congrés dels Diputats, a proposta del Govern.

· Quins mecanismes són, segons la Constitució, de participació directa o semidirecta dels ciutadà a la vida pública?
La iniciativa legislativa popular, el referèndum, el dret de petició, l’acció popular i el jurat.

· En què consisteix el dret de petició dels ciutadans?
A adreçar-se per escrit a les Corts Generals, al president del Govern o al rei, i sol.licitar algun dret que les lleis reconeguin.

· Quin és el quòrum per a la vàlida adopció d’acords en el Ple del Tribunal Constitucional?
8 membres.

· Què és la vacatio legis?
El termini que la llei estableix que ha de transcòrrer abans que les lleis entrin en vigor, després d’ésser publicades.

· A qui es pot aplicar la suspensió individualitzada de drets prevista a l’article 55.2 de la Constitució?
A persones determinades, en relació amb investigacions corresponents a l’actuació de bandes armades o elements terroristes.

· Per quina majoria han de ser proposats pel Congrés els membres del TC?
De 3/5.

Tema 2

· Qui convoca els referèndums autonòmics?
El Rei.

· Per quin criteri electoral s’elegeixen els diputats que representen Ceuta i Melilla?
Representacio majoritària.

· Qui exerceix la regència dativa?
La poden exercir una, tres o cinc persones, nomenades per les Corts Generals.

· Quin és el termini perquè qualsevol persona amb interès legítim pugui interposar una queixa davant del Defensor del Poble?
1 any.

· Els tractats internacionals no formen part del nostre ordenament jurídic:
Fins que no es publiquin al BOE.

· El vot dels parlamentaris és:
Personal i indelegable.

Tema 3

· Tot funcionament anormal de la justícia dóna lloc a una indemnització a càrrec de l’Estat?
Sí, tret dels casos de força major, seguint els articles 292 a 297 de l’LOPJ.

· Qui resol els expedients de separació, trasllat, jubilació per incapacitat permanent i rehabilitació?
El CGPJ, amb audiència de la persona interessada i informe del Ministeri Fiscal i de la sala de govern respectiva.

· La Comissió de Qualificació del Consell General del Poder Judicial ha de:
Informar sobre els nomenaments de la competència del Ple.

· Qui jutja les delictes contra el titular de la Corona?
L’Audiència Nacional.

· Quin òrgan ha de conèixer una demanda de responsabilitat civil contra el Defensor del Poble?
La Sala 1ª del Tribunal Suprem.

· Què és l’exequàtur?
El procediment judicial de reconeixement i execució a Espanya de les sentències dictades per tribunals estrangers.

· El jutge d’instrucció té competències:
Penals.
(Instrucció=penals. / Primera Instància=civils.)

· Qui nomena el Fiscal General de l’Estat?
El Rei, a proposta del Govern, escoltat el Consell General del Poder Judicial.

Tema 4

· La Llei 50/1997, de 27 de novembre, deroga els articles encara vigents de la Lei 10/1983, de 16 d’agost, d’organització de l’Administració Central de l’Estat. (?)

· Exemple de Corporació de dret públic: el Col-legi d’Advocats de Barcelona. (Sotmeses a dret administratiu, encara que no solen fer contractes administratius.)

· Entre un cònsul, un director insular, un delegat territorial o un ambaixador, quin seria un càrrec directiu de l’Administració exterior de l’Estat?: un ambaixador.

· L’administració que té com a àmbit competencial tot el territori nacional és l’Administració central de l’Estat.
“Dins de l’Administració General hem de distingir entre Administració Central (que és la que estén la seva competència a tot el territori espanyol) i Administració Perifèrica (que estén la seva competència a una porció del territori).” Administració General és el conjunt de tot.

· Existeix dependència jeràrquica entre l’Administració de l’Estat i l’Administració autonòmica?: No, es dividiràn la competència.

· Entre Municipi, Província, Delegació del Govern i Comarca, quin no és un ens de l’Administració local?: la Delegació del Govern no és un ens de l’Administració Local.

Tema 5

· El Delegat del Govern:
—Depén orgànicament del Ministeri de la Presidència, i funcionalment del Ministre d’Administracions Públiques i del Ministre de l’Interior.
—És l’òrgan perifèric de l’Administració de l’Estat más important, doncs està dotat de competència general a tot el territori de la CA.
—És un alt càrrec amb rang de subsecretari.
—Nomenat i cessat pel Consell de Ministres, per reial decret, a proposta del President del Govern.
—És nomenat entre funcionaris del grup A de l’Administració de l’Estat, segons principis de professionalització i especialització.
—Nomena els Subdelegats del Govern a les províncies, i dirigeix i coordina les activitats d’aquests.
—En cas d’absència, malaltia o vacant, és subtituït pel Subdelegat del Govern de la província on el Delegat tingui la seva seu, tret que aquest designi a un altre Subdelegat.

· Per regla general, els òrgans directius es creen per Reial Decret del Consell de Ministres, a iniciativa del ministeri interessat i a proposta del Ministre d’Administracions Públiques. Excepte:
—Les Secretaries d’Estat.
—Els Secretaris Generals (?)
—Els Subdirectors Generals.

· Les Secretaries d’Estat:
—Són potestatives.
—Es creen per reial decret del president del Govern.
—Els Secretaris d’Estat poden nomenar i destituïr els Subdirectors Generals (per delegació dels Ministres).

· Els Secretaris Generals:
—Són excepcionals, tenen competència sobre un sector molt determinat.
—Tenen categoria de Subsecretari.
—Són nomenats i cessats per Reial Decret del Consell de Ministres, a proposta del titular del ministeri (?).

· Els Subdirectors Generals:
—Són nomenats i cessats pel Ministre o, per delegació, pel Secretari d’Estat.

· El President del Govern:
—Por interposar recurs d’inconstitucionalitat.
—No és la seva funció: acordar la negociació i signatura de tractats internacionals.

· Els Subsecretaris:
—Assistèixen els ministres en el control d’eficàcia dels ministeris.
—Desenvolupen la direcció superior de tot el personal del departament.

· Les comissions delegades del Govern:
—Es creen per Reial Decret del Consell de Ministres.
—Funcions:
1. Examinar les qüestions de caràcter gral. que tinguin relació amb els departaments ministerials que integren la comissió.
2. Estudiar assumptes que, atès que afecten diversos ministeris, requerèixen l’elaboració d’una proposta conjunta, abans que el Consell de Ministres els resolgui.
3. Resoldre els assumptes que, afectant diversos ministeris, no requerèixen ser elevats al Consell de Ministres.
—No poden: adoptar programes, plans i directrius vinculants per a tots els òrgans de l’Administració General de l’Estat.

· El titular de la Secretaria del Consell de Ministres, és el Ministre de la Presidència.

Tema 6

· De qui és funcio nomenar els vicepresidents i els membres de la Junta de Govern de la diputació provincial?: Del President de la Diputació.

· El President de la Diputació és elegit pels Diputats provincials, reunits al Ple de la Diputació.

· A l’Ajuntament, plantejar conflictes de competència amb altres entitals locals, correspon a qui?: al Ple de l’Ajuntament.

· Al Consell Comarcal:
—El Ple, el President, la Comissió Especial de Comptes, i el Gerent.
—El Ple escull el President, i nomena i separa el Gerent. També determina el nombre de membres de la Comissió Especial de Comptes.

· El Gerent del Consell Comarcal:
—Dirigeix l’administració comarcal.
—Dirigeix el personal de la corporació.
—Dirigeix, inspecciona i impulsa les obres i els serveis comarcals.
—És un càrrec incompatible amb el de membre del consell comarcal.
—No representa el Consell Comarcal (ho fa el President del Consell Comarcal?)

· Els mecanismes d’establiment de la divisió comarcal a Catalunya, es preveuen al Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre.

· Una ordenança municipal es publica al BOP.

· La població d’un municipi amb dret a vot a les eleccions municipals está integrada fonamentalment per: Veïns.

· La Junta de Govern Local és obligatòria als municipis de més de 5.000 habitants.

Tema 7

· La Disposició Transitòria 2ª CE diu que: les CCAA que s’hi indiquen podran incloure dins de les seves competències les de l’atr. 149 CE. (???)
“Los territorios que en el pasado hubiesen plebiscitado afirmativamente proyectos de Estatuto de autonomía y cuenten, al tiempo de promulgarse esta Constitución, con regímenes provisionales de autonomía podrán poceder inmediatamente en la forma que se prevé en el apartado 2 del artículo 148, cuando así lo acordaren, por mayoría absoluta, sus órganos preautonómicos colegiados superiores, comunicándolo al gobierno. El proyecto de Estatuto será elaborado de acuerdo con lo establecido en el artículo 151, número 2, a convocatoria del órgano colegiado preautonómico.”
Art. 148 CE, apartado 2: “Transcurridos cinco años, y mediante la reforma de sus Estatutos, las Comunidades Autónomas podrán ampliar sucesivamente sus competencias dentro del marco establecido en el artículo 149.”

· L’assemblea que s’encarrega d’elaborar l’Estatut d’autonomia per la via comuna, està integrada per: els membres de la Diputació o òrgan interinsular de les províncies afectades, i els seus senadors i diputats.

· Els Estatus d’autonomia que van ésser redactats per la via de l’article 143, no necessitaran referèndum de la població afectada.

· A la Constitució, l’òrgan que en una CA ocupa el vèrtex de l’organització administrativa es denomina: Consell de Govern.

· La CE determina que a les CCAA de règim especial serà obligatòria l’existència de: Assemblea Legislativa, Consell de Govern i President.

· D’acord amb l’article 155, si una CA incompleix les obligacions que la Constitució o les lleis li imposen, per prendre mesures extraordinàries serà necessària: l’aprovació per majoria absoluta del Senat.

· Les CCAA són entitats públiques.

Tema 8

· El règim de cessió de tributs de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, és regulada: per la Llei 17/2002, d’1 de juliol.

· La Llei de Política Lingüística està feta per desenvolupar l’article 3 de l’EAC.

· La Llei de Política Lingüística va ser aprovada per: Llei 1/1998, de 7 de gener.

· L’article 18 de la Llei de Política Lingüística determina que els topònims tenen: com a única forma oficial la catalana, excepte a la Vall d’Aran.

· La llengua de totes les institucions de Catalunya és el català.

· ESTUDIAR TÍTOLS DE L’ESTATUT!!
]]>PREAMBUL
Principis generals o valors inspiradors
No té eficàcia jurídica immediata, només caràcter inspirador

TÍTOL PRELIMINAR: Part dogmàtica (Art. 1 al 9)
Principis normatius i ètics de la nostra organització política i social

TÍTOL PRIMER: Part dogmàtica (Art. 10 al 55)
Drets i deures fonamentals. Dividit en cinc capítols:

· Capítol 1 (Dels espanyols i els estrangers, Art. 11 al 13)
· Capítol 2 (Drets i llibertats, Art. 14 al 38), dividit en dos seccions:

—Secció 1 (Dels drets fonamentals i llibertats públiques, Art. 15 al 29, fonamentals en sentit estricte; precedits per l’Art. 14 del principi d’igualtat)
—Secció 2 (Dels drets i deures dels ciutadans, Art. 30 al 38, amb protecció jurisdiccional ordinària)

· Capítol 3 (Dels principis rectors de la política social i econòmica, Art. 39 al 52)
· Capítol 4 (De les garanties de les llibertats i els drets fonamentals, Art. 53 al 55)
· Capítol 5 (De la suspensió dels drets i llibertats fonamentals, Art. 55; més endavant, també Art. 116 dels estats d’alarma, excepció i sitio)


TÍTOL SEGON (Art. 56 al 65)
De la Corona

TÍTOL TERCER (Art. 66 al 96)
De les Corts Generals. Dividit en tres capítols:

· Capítol 1 (De les cambres, Art. 66 al 80)
· Capítol 2 (De l’elaboració de les lleis, Art. 81 al 92)
· Capítol 3 (Dels tractats Internacionals, Art. 93 al 96)


TÍTOL QUART (Art. 97 al 107)
Del Govern i l’Administració

TÍTOL CINQUÉ (Art. 108 al 116)
De les relacions entre el Govern i les Corts Generals

TÍTOL SISÉ (Art. 117 al 127)
Del Poder Judicial

TÍTOL SETÉ (Art. 128 al 136)
Economia i Hisenda

TÍTOL VUITÉ (Art. 137 al 158)
De l’Organització territorial de l’Estat. Dividit en tres capítols:

· Capítol 1 (Principis generals, Art 137 al 139)
· Capítol 2 (L’Administració Local, Art. 140 al 142)
· Capítol 3 (Les Comunitats Autònomes, Art. 143 al 158)


TÍTOL NOVÉ (Art. 159 al 165)
Del Tribunal Constitucional

TÍTOL DESÉ (Art. 166 al 169)
De la reforma constitucional

4 DISPOSICIONS ADDICIONALS

9 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

1 DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

1 DISPOSICIÓ FINAL]]>PREÀMBUL

TÍTOL PRELIMINAR (Art. 1 al 8)
Disposicions generals

TÍTOL PRIMER (Art. 9 al 28)
Competències de la Generalitat

TÍTOL SEGON (Art. 29 al 42)
De la Generalitat

· Capítol 1 (El Parlament)
· Capítol 2 (El President)
· Capítol 3 (El Consell Executiu)
· Capítol 4 (Del control de la Generalitat)


TÍTOL TERCER (Art. 43 al 55)
Finances i economia

TÍTOL QUART (Art. 56 al 57)
Reforma de l’Estatut

7 DISPOSICIONS ADDICIONALS

8 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES]]>
· Funció Pública: Conjunt de persones que presten serveis a l’Administració d’acord amb els principis de mèrit i capacitat,…

· L’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració o coordinació,… (¡recordar: art. 103 CE!)

· Principis directament relacionats amb la funció pública:
—Legalitat
—Igualtat
—Mèrit i capacitat
—Lliure sindicació
—Incompatibilitat
—Imparcialitat

· En alguns preceptes encara regeix la Llei de funcionaris civils de l’Estat 1964, però va ser profundament reformada per la Llei 30/1984 de mesures urgents per a la funció pública.

· La Llei 30/1984 estableix, entre d’altres:
—Que es posa la dependència orgànica del personal al servei de l’Adm. de l’Estat sota un sol departament ministerial.
—El Consell Superior de la Funció Pública té la representació suprema del personal de totes les Adm.
—La Comissió de Coordinació de la Funció Pública coordina les polítiques de personal de l’Adm. Central i de les CCAA.

Aquesta Llei defineix els preceptes aplicables a totes les administracions públiques, s’imposa a la potestat legislativa de les CCAA i assegura una substancial igualtat de condicions entre totes. El règim estatutari bàsic definit inclou gairebé tots els aspectes de la funció pública, i el marge per a les CCAA és molt petit.


· La Llei 23/1988 estableix, entre d’altres:
—Que per a la promoció interna, s’exigeix una antiguitat de 2 anys.

· Situació jurídica objectiva del funcionari, d’acord amb els principis de reserva de llei i legalitat.

· Això no és aplicable al personal laboral, que té una relació contractual.

· Els funcionaris interins estan sotmesos al mateix règim jurídic que els funcionaris, però no tènen caràcter de permanència.

· Important: distingir personal Eventual i personal Interí.

· Important: distingir personal Laboral i personal Interí.

· En el personal laboral de l’Adm. Catalana, regeix el III Conveni Col.lectiu Únic per al Personal Laboral.



TEMA 32

· La Funció Pública (en general): relació de serveis de caràcter especial per raó dels serveis públics, i regulada per la normativa administrativa o laboral.

· S’ha de regular d’acord amb els principis de legalitat, objectivitat, economia, eficàcia i eficiència.

· El personal ha d’actuar en tot moment amb diligència, professionalitat, imparcialitat i sotmetiment a l’ordenament jurídic.

· El règim jurídic dels funcionaris de la Generalitat és regulat pel Decret Legislatiu 1/1997 de 31 d’octubre. Aquesta llei s’aplica també:
—Al personal laboral, només en els casos previstos.
—Al personal de les universitats.
—Al personal al servei de les corporacions locals, en els termes establerts.
—Al personal al servei del Consell Consultiu, sens perjudici del que disposa la llei reguladora del Consell Consultiu.

Queden expressament exclosos:
—Personal al servei del Parlament i del Síndic de Greuges.
—Personal al servei de la Sindicatura de Comptes.
—Personal al servei de les entitats de dret públic subjectes a dret privat (¡igual que el Conveni del personal Laboral!)

· Personal al servei de l’Adm.:
—Dels departaments de la Gene.
—Dels seus organismes autònoms administratius.
—Entitats gestores de la SS
—Entitats autònomes comercials, industrials i financeres, d’acord amb les seves normes de creació.

· El personal eventual ocupa un lloc de confiança o assessorament no reservat a funcionaris, i figura amb aquest caràcter a la relació de llocs de treball.

· Queden excloses del Conveni Col.lectiu Únic del Personal Laboral (1998):
—Entitats de dret públic sotmeses a dret privat.
—Empreses públiques creades per la Gene, siguin amb participació majoritaria o societats vinculades.
—Consorcis en els quals participa la Gene.
—En virtut d’un contracte específic d’obra o servei determinat.

· Comissió Paritària per a la Interpretació, Vigilància i Estudi del Conveni (CIVE):
8 representants de l’Administració i 8 de les organitzacions sindicals negociadores.



TEMA 33

· La provisió de llocs de treball és realitzarà segons els principis de:
—Legalitat
—Objectivitat
—Mèrit i capacitat
—Igualtat
—Publicitat
—Eficàcia
—Eficiència

· Les convocatòries es publicaran al DOGC, i establiran un termini d’almenys 15 dies hàbils per formular les sol.licituts.

· Sistema de concurs: només per proveir places especials dels grups A i B.

· Concurs:
—General: evaluat per les Comissions d’Avaluació.
—Específic: evaluat per les Juntes de Mèrits i Capacitats.

· Lliure designació:
—Subdirector general
—Secretari (alt càrrec)
—Caràcter directiu o d’especial responsabilitat

· Promoció:
—El nombre de places vacants no pot excedir el 65% del total de places de l’oferta.
—Ha de ser com a mínim el 20% de l’oferta, quan hi hagi un cos o escala de grup inferior de la mateixa àrea o especialitat.

· El grau personal: 2 anys consecutius, o 3 anys amb interrupció, en un o més llocs del nivell corresponent.

· El Govern pot delegar en la Comissió Tècnica de la Funció Pública l’aprovació i modificació de les normes de valoració de llocs de treball, etc.

· També, a proposta conjunta del departament competent i del Departament d’Economia i Finances, es pot delegar en els departaments l’aprovació i modificació de les relació de llocs de treball, inclosa valoració de llocs sense increment de la despesa.

· Els llocs de treball reservats a funcionaris es calssifiquen en 30 nivells.

· La valoració de cada lloc es fa segons els criteris de:
—Titulació
—Especialització
—Responsabilitat
—Competència
—Comandament



TEMA 34

· Títol Setè del Decret Legislatiu 1/97: “Dels drets i deures dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat”.

· Incompatibilitats: regulades a la Llei 21/1987 de 26 de novembre. Aquesta llei és aplicable, entre d’altres (gairebé tots):
—Personal de les empreses públiques catalanes, el capital de les quals estigui constituït en més d’un 50% per ingressos provinents d’alguna administració pública.
—Personal d’entitats i corporacions de dret públic, els pressupostos de les quals sigui dotat en més d’un 50% per administracions públiques.
—Personal d’institucions de finances públiques depenents de les administracions públiques catalanes.
—(…)

· Activitats compatibles (entre d’altres):
—Seminaris, cursos o conferències, sense caràcter permanent i que no superin les 75 hores anuals.
—President, vocal o membre de les juntes rectores de mutualitats o patronats de funcionaris, mentre el càrrec no sigui retribuït.
—Membre del Parlament de Catalunya, llevat que el mateix Parlament estableixi la incompatibilitat.
—Membre de les corporacions locals, llevat que ocupi un càrrec retribuït periòdicament i que tingui dedicació exclusiva (en aquest cas serien Serveis Especials).
—(…)

· Activitats públiques compatibles: correspon al Consell Executiu determinar l’existència d’interès públic, que és imprescindible per atorgar l’autorització de compatibilitat.

· En cap cas no es poden superar les remuneracions màximes establertes en els Pressupostos Generals de l’Estat per al càrrec de Director General, idem en el Pressupost de la Gene.

· Tampoc no es pot superar un increment de:
—Grup A: 30%
—(…)
—Grup E: 50%

· Activitats privades incompatibles (entre d’altres):
—Assumptes on s’hagi intervingut en els darrers 2 anys.
—Participació superior al 10% en el capital d’empreses relacionades.

· En cap cas la suma de les jornades de l’activitat pública i la privada no pot superar la jornada ordinària incrementada en un 50%.

· Per a reconèixer la compatibilitat: Conseller de Sanitat, Conseller d’Ensenyament, i Conseller competent en matèria de funció pública.

· Inspecció General de Serveis de Personal: vigilar d’ofici les compatibilitats.

· Excedències:
—Voluntària:
a) Personal: fins a 2 anys (cal haver complert els 5 anteriors)
b) Per cura d’un fill: fins a 3 anys.
c) Per agrupació familiar: de 2 a 15 anys.
d) Per cura d’un familiar: fins a 1 any (mateixos drets que la d’un fill)

—Serveis especials (entre d’altres):
a) A organitzacions internacionals més de 6 mesos.
b) Càrrecs polítics en general.
c) Diputats o senadors, llevat que volguin continuar en actiu (veure compatibilitats)
d) Llocs classificats com a personal eventual en la relació de llocs de treball de la Gene o corporacions locals, i no vulguin continuar en actiu.
e) Personal al servei del Parlament i del Síndic de Greuges.
Els funcionaris en Serveis Especials ténen dret a la reserva de plaça o destinació.

—Suspensió d’ocupació (provisional per faltes):
a) Trasllat dins la mateixa localitat
b) Per falta greu o molt greu, suspensió per 3 mesos, prorrogables a 3 mesos més.

—Excedència forçosa: ténen dret a percebre les retribucions bàsiques i, si s’escau, l’ajut familiar. Temps computable pels triennis.

—Excedència incentivada: durada de 5 anys. Impedeix treballar en el sector públic.

—Expectativa de destinació (encara no s’ha declarat la manca de lloc): ténen dret a percebre les retribucions bàsiques, el complement de destinació del grau personal, i el 50% del complement específic.



TEMA 35

· Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l’Adm. de la Gene. S’aplica:
—Als departament de la Gene.
—Als organismes autònoms administratius.
—Entitats gestores de la SS.
—Entitats autònomes comercials, industrials i financeres.

· Faltes molt greus (entre moltes altres):
—3 faltes greus en un període d’1 any.

· Faltes greus (entre moltes altres):
—Abús d’autoritat
—Delicte dolós
—Incomplir la jornada en un mínim de 10 hores per mes natural
—3ª falta injustificada d’assistència en 3 mesos, si les dues anteriors han estat sancionades com a faltes lleus

· La deducció proporcional pot ser imposada com a sanció principal o accessòria per faltes de puntualitat o assistència.

· La separació del servei requereix l’informe de la Comissió Tècnica de la Funció Pública.

· La suspensió per més de 15 dies podrà comportar la pèrdua del lloc de treball. Comporta deducció proporcional.

· Trasllat dins la mateixa localitat o fora, comporta sanció accessòria de no poder concursar durant un període màxim de 2 anys.

· Destitució de comandament o rescissió d’interinitat comporta impossibilitat d’obtenir idems durant 3 anys (falta molt greu) o 2 anys (falta greu).

· Les faltes prescriuen:
—Molt greus: 6 anys.
—Greus: 2 anys.
—Lleus: 2 mesos.

· Les sancions s’han d’inscriure al registre general de personal, indicant les faltes.

· Procediment disciplinari. Principis de:
—Contradicció
—Audiència
—Proporcionalitat
—Presumpció d’innocència
—Legalitat

· Procediment sumari per faltes lleus:
—Actuacions preliminars (secretari gral., director gral. o assimilat)
—Plec de càrrecs
—Al.legacions de l’interessat: 5 dies
—Proves: 5 dies
—Resolució: 3 dies

· Procediment ordinari:
—Iniciació d’ofici
—Nomenament d’instructor: 3 dies per resoldre abstencions o recusacions
—Diligències preliminars: 1 mes. Declaració de l’inculpat
—Plec de càrrecs: 10 dies.
—Proves: 15 dies
—Vista d’expedient, notificació i al.legacions: 10 dies per al.legar
—Proposta de resolució: 10 dies per proposta. 5 dies per al.legar
—Trasllat de l’expedient
—Acabament del procediment: 8 dies per resolució (llevat de separació)
—Execució: termini d’1 mes

· Per suspendre temporal o definitivament l’execució, ha d’existir causa fonamentada i s’ha d’escoltar la Comissió Tècnica de la Funció Pública.

· Tots els terminis anteriors poden ser ampliats per l’instructor, amb causa justificada. L’expedient no pot durar més de 6 mesos.



TEMA 36

· Article 27 de l’Estatut dels Treballadors: Salari mínim interprofessional.

· Salari del funcionari públic:
—Llei 30/1984 de mesures per a la reforma de la Funció Pública
—Decret Legislatiu 1/1997 de la Funció Pública de la Gene

· Salari del personal laboral al servei de l’Adm. de la Gene:
—V Conveni Col.lectiu Únic de personal laboral de la Gene (1999)

· El Consell Català de la Funció Pública proposa mesures sobre la valoració dels llocs de treball, nivells i retribucions (contrastar amb Tema 33).

· Els funcionaris no poden ser retribuïts per altres conceptes que retribucions bàsiques i complementàries (arts. 101, 102 i 103 del Decret Legislatiu 1/1997).

· Els funcionaris en Serveis Especials poden seguir cobrant els seus triennis.

· Termini màxim de baixa: 18 mesos (després paga SS).

· Retribucions:
—Bàsiques: sou, triennis i pagues extraordinàries (funció pública i antiguitat)
—Complementàries: atennent al lloc de treball.

· El sou dels funcionaris A no podrà excedir más de tres vegades el sou del funcionaris E.

· Indemnitzacions: comissions de servei; desplaçaments; trasllats; sessions de consells, tribunals, etc.]]>
1. de la Presidència: Josep Bargalló i Valls

2. d'Agricultura, Ramaderia i Pesca: Antoni Ciurana i Zaragoza

3. de Benestar i Família: Anna Simó i Castelló

4. de Comerç, Turisme i Consum: Josep Huguet

5. de Cultura: Caterina Mieras i Barceló

6. d’Economia i Finances: Antoni Castells i Oliveres

7. d’Educació: Marta Cid i Pañella

8. de Governació i Administracions Públiques: Joan Carretero i Grau

9. d’Interior: Montserrat Tura i Camafreita

10. de Justícia: Josep Maria Vallés i Casadevall

11. de Medi Ambient i Habitatge: Salvador Milà i Solsona

12. de Política Territorial i Obres Públiques: Joaquim Nadal i Farreras (Portaveu)

13. de Relacions Institucionals i Participació: Joan Saura i Laporta

14. de Salut: Marina Geli i Fàbrega

15. de Treball i Indústria: Josep Maria Rañé i Blasco

16. d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació: Carles Solà i Ferrando


DEPARTAMENTS AMB MÉS D’UNA SECRETARIA

Departament de la Presidència
• Secretaria Gral.
• Secretaria del Govern
• Secretaria Gral. del Conseller en Cap

Departament de Benestar i Família
• Secretaria Gral.
• Secretaria de la Família
• Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Departament d’Economia i Finances
• Secretaria Gral.
• Secretaria de Promoció Econòmica
• Intervenció Gral.

Departament de Governació i Administracions Públiques
• Secretaria Gral.
• Secretaria d’Administració i Funció Pública
• Secretaria de Cooperació Exterior

Departament d’Interior
• Secretaria Gral.
• Secretaria de Seguretat Pública

Departament de Justícia
• Secretaria Gral.
• Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil

Departament de Medi Ambient i Habitatge
• Secretaria Gral.
• Secretaria d’Habitatge

Departament de Política Territorial i Obres Públiques
• Secretaria Gral.
• Secretaria per a la Mobilitat
• Secretaria per a la Planificació Territorial

Departament de Treball i Indústria
• Secretaria Gral.
• Secretaria d’Indústria i Energia

Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
• Secretaria Gral.
• Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació
]]>
Es van crear:
—Departament del Conseller en Cap
—Departament de Relacions Institucionals i Participació
—Departament d’Interior
—Departament de Comerç, Turisme i Consum

Canvis en la denominació:
Departament de Governació i Relacions Institucionals
= de Governació i Administracions Públiques
Departament de Justícia i Interior
= de Justícia
Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme
= de Treball I Indústria
Departament de Medi Ambient
= de Medi Ambient i Habitatge

Més tard es va suprimir el Departament del Conseller en Cap i es van repartir les competències entre els departaments d’Ensenyament, de Governació i Administracions Públiques, de Benestar i Familia, i de la Presidència.


LLISTA DE DEPARTAMENTS I ORGANISMES

1. Departament de la Presidència
President Generalitat: Pasqual Maragall i Mira
Conseller en cap: Josep Bargalló i Valls

· Secretaria General de la Presidència
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. d’Atenció Ciutadana
—Direcció Gral. de Difusió Corporativa
—Direcció d’Anàlisi i Prospectiva
—Secretaria de Relacions Internacionals

—També la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid, i
—L’organisme autònom Patronat de la Muntanya de Montserrat

· Secretaria del Govern

· Secretaria Gral del Conseller en Cap
—Secretaria Gral de Joventut
—Secretaria Gral de l’Esport
—Secretaria de Comunicació
—Secretaria de Coordinació Departamental
—Secretaria de Política Lingüística
—Delegacions Territorials del Govern de la Generalitat

—També la Direcció General d’Afers Religiosos, i
—El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya
—A més de diversos organismes i entitats de l’Administració Institucional


2. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Conseller: Antoni Ciurana i Zaragoza
La seu d’aquest departament ha estat traslladada a Lleida

· Secretaria General d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries
—Direcció Gral. de Desenvolupament Rural
—Direcció Gral de Pesca i Afers Marítims

· Organismes autònoms i entitats depenents


3. Deparment de Benestar i Família
Consellera: Anna Simó i Castelló

· Secretaria General de Benestar I Família
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. d’Actuacions Comunitàries i Cíviques
—Direcció Gral. de Formació d’Adults
—Secretaria de la Família

· Secretaria de la Família
—Direcció Gral. d’Atenció a la Infància i l’Adolescència
—Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció

· Institut Català d’Assistència i Serveis Socials


4. Departament de Comerç, Turisme i Consum
Conseller: Josep Huguet

· Secretaria General de Comerç, Turisme I Consum
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. de Comerç
—Direcció Gral. de Turisme

· Organismes autònoms i entitats depenents


5. Departament de Cultura
Consellera: Caterina Mieras i Barceló

· Secretaria General de Cultura
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. de Promoció i Cooperació Cultural
—Direcció Gral. de Patrimoni Cultural

· Organismes autònoms i entitats depenents


6. Departament d’Economia I Finances
Conseller: Antoni Castells i Oliveres

· Secretaria General d’Economia i Finances
—Assessoria jurídica
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. de Pressupostos i Tresor
—Direcció Gral. de Tributs
—Direcció Gral. de Patrimoni de la Generalitat

· Secretaria de Promoció Econòmica
—Direcció Gral. de Política Financera i Assegurances
—Direcció Gral. de Defensa de la Competència
—Direcció Gral. de Programació Econòmica

· Intervenció General

· Organismes autònoms i entitats depenents


7. Departament d’Educació
Conseller: Marta Cid i Pañella

· Secretaria General d’Educació
—Direcció Gral. d’Ordenació i Innovació Educativa
—Direcció Gral. de Centres Docents
—Direcció Gral. de Formació Professional i Educació Permanent
—Direcció Gral. de Recursos Humans
—Direcció de Planificació Educativa


8. Departament de Governació i Administracions Públiques
Conseller: Joan Carretero i Grau

· Secretaria General de Governació i Administracions Públiques
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. d’Administració Local

· Secretaria d’Administració i Funció Pública
—Direcció Gral d’Organització de l’Administració
—Direcció Gral. de Relacions en l’àmbit de la Funció Pública

· Secretaria de Cooperació Exterior
(Mitjançant l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament)

· Organismes autònoms i entitats depenents
—Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC)
—Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament


9. Departament d’Interior
Consellera: Montserrat Tura i Camafreita

· Secretaria General d’Interior
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. del Joc i d’Espectacles

· Secretaria de Seguretat Pública
—Direcció Gral. d’Emergències i Seguretat Civil
—Direcció Gral. de Seguretat Ciutadana

· Organismes autònoms i entitats depenents


10. Departament de Justícia
Conseller: Josep Maria Vallés i Casadevall

· Secretaria General de Justícia
—Direcció de Serveis

· Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil
—Direcció Gral. de Dret i d’Entitats Jurídiques
—Direcció Gral. de Relacions amb l’Administració de Justícia
—Direcció Gral. de Justícia Juvenil

· Organismes autònoms i entitats depenents


11. Departament de Medi Ambient I Habitatge
Conseller: Salvador Milà i Solsona

· Secretaria Gral. de Medi Ambient i Habitatge
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. de Qualitat Ambiental
—Direcció Gral. del Medi Natural
—Direcció Gral. de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

· Secretaria d’Habitatge
—Direcció Gral. d’Habitatge

· Organismes autònoms i entitats depenents


12. Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Conseller (i Portaveu del Govern): Joaquim Nadal i Farreras

· Secretaria General de Política Territorial i Obres Públiques
—Direcció de Serveis

· Secretaria per a la Mobilitat
—Direcció Gral. de Dret Carreteres
—Direcció Gral. de Ports i Transports

· Secretaria per a la Planificació Territorial
—Direcció Gral. D’Arquitectura i Habitatge
—Direcció Gral d’Urbanisme

· Organismes autònoms i entitats depenents


13. Departament de Relacions Institucionals i Participació
Conseller: Joan Saura i Laporta

· Secretaria General de Relacions Institucionals i Participació
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. de Relacions Institucionals
—Direcció Gral. de Participació Ciutadana

· Organismes autònoms i entitats depenents


14. Departament de Salut
Consellera: Marina Geli i Fàbrega

· Secretaria Gral. de Salut
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. de Drogodependències i Sida
—Direcció Gral. de Recursos Sanitaris
—Direcció Gral. de Salut Pública
—Direcció d’Estratègia i Coordinació

· Organismes autònoms i entitats depenents


15. Departament de Treball i Indústria
Conseller: Josep Maria Rañé i Blasco

· Secretaria General de Treball i Indústria
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. d’Economia Cooperativa, Social i Autoocupació
—Direcció Gral. de Relacions Laborals

· Secretaria d’Indústria i Energia
—Direcció Gral. d’Energia, Mines i Seguretat Industrial

· Organismes autònoms i entitats depenents


16. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Conseller: Carles Solà i Ferrando

· Secretaria General d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
—Direcció de Serveis
—Direcció Gral. d’Universitats
—Direcció Gral. de Recerca

· Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació

· Organismes autònoms i entitats depenents]]>
Els departaments ministerials són el puntal de l’Admnistració; el Govern és l’òrgan que dirigeix l’Administració Pública de l’Estat.

Pot haver una multiplicitat d’administracions en un mateix territori. Totes les administracions tenen personalitat jurídica pròpia.

Podem classificar les administracions en:

· Administració territorial.
—Tenen com a principal distintiu el territori sobre el qual tenen influència.
a) Administració de l’Estat
b) Administració Autonòmica
c) Administració Local

· Administració institucional.
—Tenen com a principal distintiu la matèria o finalitat sobre la qual tenen influència i per la qual s’han constituït. Son institucions i corporacions creades per satisfer les exigències socials d’un grupo de persones amb un interès comú.
—Recolzen i serveixen d’instrument a les administracions territorials.
—Tenen un caràcter fundacional: són fundades per una administració territorial.
—La seva finalitat no és general, sinó concreta i determinada, orientada a aconseguir una gestió més eficaç dels interessos de les administracions territorials.
· Administració Consultiva.
—De caràcter consultiu i extern a la resta de l’Administració activa; te la funció d’assessorar i orientar el Govern mitjançant dictàments que usualment no són vinculats.
a) El Consell d’Estat: emet dictàmens sobre assumptes d’estat d’especial transcendència i té autonomia per tal de garantir la seva independència i objectivitat, d’acord amb la CE.
b) El Consell Econòmic i Social: matèries econòmiques i socials.


ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT

Estén les seves competències a tot el territori espanyol i està sota la direcció del Govern.
—Administració Central (competències a tot el territori espanyol).
—Administració Perifèrica (p.e. les Delegacions Territorials del Govern a les CCAA).

Administració Central.

· Òrgans superiors:
1. Govern o Consell de Ministres.
President, Vice-president(s), Ministres i altres membres que estableixi la llei.
2. Comissions delegades del Govern.

· Altres òrgans:
1. Ministeris.
Secretaries d’Estat, Subsecretaries, Secretaries Generals Tècniques i Direccions Generals subdividides en serveis, seccions i negociats.
2. Comissió General de Secretaris d’Estat i Subsecretaris.
3. Comissions Interministerials.


ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

Dotada de personalitat jurídica pròpia, es regula per les seves corresponents lleis autonòmiques. El Consell de Govern (govern de l’administració Autonòmica) ocupa el vèrtex de l’organització.

—Administració Central: tot el territori autonòmic i dividida en branques d’activitats (Departaments i Conselleries).
—Administració Perifèrica: Delegacions Territorials.


ADMINISTRACIÓ LOCAL

o Els Municipis
—Unitat territorial bàsica de l’Administració Local. Formats per:
a) El territori o terme municipal, és l’espai físic sobre el que s’assenta i actua com a límit en el que exerceix les seves competències.
b) La població, conjunt de persones que habiten al terme municipal.
c) L’organització, la forma típica de govern municipal és l’Ajuntament. També existeixen els Consells Oberts.
—El govern municipal és fruït del sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
—Art 140 de la Constitució Espanyola: l’Ajuntament té dos òrgans essencials, el Ple i l’Alcalde, que junt amb els Tinents d’Alcalde existeixen a tots els ajuntaments. (Temes posteriors.)
—Als municipis amb més de 5000 residents, o aquells que així ho prevegin als seus reglaments orgànics, existeix la Comisió de Govern, amb un nombre de Regidors no superior d’un terç del total, i que son nomenats a tal fi per l’Alcalde. (Temes posteriors.)

o La Província (Temes posteriors.)
—És a la vegada un Ens local, una divisió territorial de l’Administració Perifèrica, i una circumscripció electoral.
—Agrupa una diversitat de municipis.
—A les Comunitats Autònomes uniprovincials (com Múrcia o Asturies) no existeix la Província com a entitat local.
—L’òrgan superior de la Província és la Diputació Provincial, integrada per:
a) El Ple, format pels Diputats Provincials, i el seu nombre es determina en funció de la població entre un mínim de 25 i un màxim de 51. La seva elecció es fa prenent com a base els resultats de les eleccions municipals.
b) El President, escollit pels Diputats. Ell designa als Vice-presidents.
c) La Comissió de Govern, integrada pel President i un nombre de Diputats no superior a un terç del total, lliurement nomenats i cessats pel President.

o La Illa
—A Balears i Canàries, la Província és subtituïda per l’Illa com a entitat territorial d’àmbit superior al municipi, i governada pels Consells (Balears) i els Cabildos (Canàries).
—Els Consells i Cabildos es regeixen per la normativa pròpia de les Diputacions Provincials i tenen les competències d’aquestes en relació a l’Illa.

Aquestes són les tres entitals locals bàsiques d’existència obligatòria, reconegudes a l’art 3 apartat 1 de la LRBRL (veure temes posteriors).

La mateixa llei, en l’apartat 2 reconeix unes altres entitats locals, d’existència no obligatòria, sinó facultativa, i són les següents:

o Les entitats inframunicipals
—Es creen per a l’administració dels interessos públics locals en nuclis de població dispersos i diferenciats de la capitalitat del municipi.
—Denominació: caseriu, parròquia, llogarret, barri, consell, etc.
—Organització municipal descentralitzada i amb personalitat jurídica pròpia.
—La seva creació correspon a la Comunitat Autònoma després d’un procediment d’audiència de l’Ajuntament.
—S’integren per un Alcalde d’elecció directa i un òrgan col.legiat designat pels veïns de l’ens, atenent als resultats de les eleccions municipals. (?)
—Les seves competències són les municipals que afecten i es presten a l’entitat, així com l’administració del seu patrimoni i dels béns comunals.

o Les entitats supramunicipals
a) La Comarca
—Entitat que agrupa diversos municipis, les característiques dels quals determinen interessos comuns, que precisen d’una gestió pròpia o demanden la prestació de serveis d’àmbit superior al municipal.
—Prevista als arts 141.1 i 152.3 de la Constitució.
—Regulada per la legislació autonòmica i per la LRBRL. Aquesta norma recull el procediment de creació, que correspon a les CCAA. (Temes posteriors.)
—Òrgan de govern: el Consell Comarcal, amb un nombre d’entre 19 i 39 membres en funció de la població. S’atorga a cada formació electoral un nombre de consellers comarcals proporcional al percentatge de vots obtinguts a tots els municipis, i el percentatge de regidors obtinguts al conjunt d’ajuntaments, ¿¿¿però es dobla el valor d’aquest percentatge??? (Consultar temes posteriors.)

b) Les Àrees Metropolitanes
—Entitals locals integrades pels municipis de grans aglomeracions urbanes entre les quals existeixin vínculs econòmics i socials, per tal de planificar i prestar obres i serveis de manera conjunta.
—Previstes a l’art 43 de la LRBRL.
—Abans hi havia una Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, però va ser suprimida per la Llei catalana 7/1987 de 4 d’abril, que va crear una entitat metropolitana de transport i una altra per als serveis hidràulics i el tractament de residus, les dues de tipus institucional.

c) Mancomunitats de Municipis
—Associació voluntària de Municipis per a la gestió comuna de serveis o obres de la seva competència.
—Es pot fer entre municipis de diferents províncies, però està estrictament prohibida la mancomunitat de Províncies (Disposició Transitòria novena de la LRBRL).
—Personalitat jurídica pròpia i independent de la dels municipis que la creen.
—La seva norma fonamental són els seus Estatuts: denominació, àmbit territorial, objecte o finalitat, competències, òrgans de govern, regles de funcionament, etc.
—L’elaboració o modificació dels Estutus correspon a una Assemblea integrada per tots els Regidors dels Municipis que s’associen. Un cop elaborat el projecte d’Estatut, serà sotmés a informe de la Diputació o Diputacions corresponents.
—Els Plens de tots els Ajuntaments associats han d’aprovar l’Estatut.


ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL O NO TERRITORIAL

Com hem vist abans, sector de l’Administració Pública integrat per entitats amb finalitats específiques de servei públic o activitats administratives concretes.

1. Organismes públics
—Personalitat jurídica pròpia.
—Patrimoni i tresoreria propis.
—Autonomia de gestió.
—Es classifiquen en:
a) Organismes autònoms
o Activitats fonamentalment administratives, de foment, de prestació i gestió de serveis públics o l’administració de determinats bens de l’Estat.
o Depenen d’un ministeri i es regeixen pel Dret Administratiu. El personal és funcionari.
o Exemples: Instituto de la Juventud, Boletín Oficial del Estado, Instituto Nacional de Empleo…
b) Entitats Públiques Empresarials
o Depenents d’un ministeri o d’un Organisme Autònom.
o Funcions principals: realització d’activitats de prestació i gestió de serveis públics o producció de béns d’interés públic a canvi d’una contraprestació.
o Es regeixen pel dret privat, però en determinats aspectes de l’exercici de potestats públiques i del seu funcionament, es regeixen pel dret administratiu.
o En principi, el persnal és laboral, però hi pot haver de funcionari.
o Es financen amb els ingressos de les seves operacions i amb altres productes i rendes del seu patrimoni.
o Exemples: Correus i Telègrafs, RTVE, RENFE.

2. Corporacions
—Ens públics institucionals integrats per l’associació permanent i obligatòria d’una sèrie de persones per a la defensa dels interessos propis d’un col.lectiu, però també rellevants per a l’Estat.
—Sotmeses al dret administratiu i al control financer del Tribunal de Comptes de l’Estat.
—Però no solen fer contractes de dret administratiu, i el personal no és funcionari.
—Exemples: col.legis d’advocats, d’arquitectes, de metges…

3. Societats Estatals
—Empreses creades per l’Estat, directament o a través d’organismes autònoms.
—Realització d’activitats industrials, mercantils, de transport o altres anàlogues, de naturalesa i finalitat predominantment econòmiques.
—S’han de constituïr com a societats anònimes. L’Estat o l’organisme que les crea ha de tenir participació majoritària en aquest tipus d’empreses, excepte que la llei autoritzi una menor participació.
—Les societats en què la participació de l’Estat en el capital excedeix el 75% estan sotmeses al control i fiscalització del Tribunal de Comptes.
—Es regeixen per les normes de dret mercantil, civil i laboral.
—Exemples: Endesa, Iberia.


CONCEPTES

—Personalitat jurídica: quan s’és capaç de fer actuacions i assumir obligacions.

—El fet que les administracions tinguin personalitat jurídica ha comportat la possibilitat de ser controlades pels tribunals en les seves obligacions.

—Art 2.2 LOFAGE: “L’Administració General de l’Estat, constituïda per òrgans jeràrquicament ordenats, actua amb personalitat jurídica única”. (??? Consultar.)

—Òrgan: unitat diferenciada de l’aparell organitzatiu d’una persona jurídica.]]>