logotipo

Sentint parlar la senyora Manuela de Madre, del PSC-PSC-PSOE, ahir al programa de la Terribas de TV3, sobre el Nou Estatut que acaba de superar l'examen del Congrés de Diputats, ens hem emocionat, com feia anys que no ho fèiem ( ni el final de "Titànic" va aconseguir promoure'ns tal commoció). I és que potser feia massa temps que no sentíem ningú, i encara menys un polític, enraonar-nos amb una dolcesa tal. Expel.lia perfum i pètals de rosa més que paraules!
I és que cal que ens adonem que estàvem equivocats de mig a mig, a causa del pessimisme secular que patim. Perquè, sembla ser, que després de ser MILLORAT per les oportuníssimes esmenes dels ponents del PSOE que, contra el que s'ha dit, estimen Catalunya i a nosaltres catalans com si compartíssim la mateixa sang o més encara -perquè els germans es barallen i es tenen gelosia-, doncs bé, després d'aquests savis ajustos i retocs, l'estatut no tan sols ha quedat net com una patena sinó que s'ha transformat en una
EINA PODEROSÍSSIMA
per a provocar el benestar del catalans.
Ens ha vingut al cap la imatge d’una gran butaca de massatge on encabir la població de Catalunya.
I és que el Nou Estatut, tal com ens l'han deixat, tal com ens el tornen de Madrid, ja no és un text envitricollat, ja no és un simple marc legislatiu per regular certs aspectes de la vida comú. Ja no és un rotllo abstracte i inintel·ligible.
Ara és un instrument revolucionari que l'esquerra socialment avançada d'aquest país Espanya ens ha llegat als catalans que per fi veiem obertes de bat a bat les portes de la felicitat i per molts anys.
Tan bo és, que l'astut Artur, ell que no és socialment avançat i el seu pentinat el delata, adonant-se'n, va voler fer-se una foto expressiva amb l'artífex principal del prodigi: el Gran Zapatero, per tal que no es pogués dir que ell ens negava als catalans el dret a fruir de tal meravella. I el bo del Piqué, en nom de tot el PP (aquests incompresos amics del poble català), ara també se n'ha adonat, i demana, suplica vaja, que els acceptin, als populars, a ells també, ni que sigui una esmeneta escarransida, per, rinxolant el rínxol, millorar encara més aquesta meravella estatutària, i així poder sentir que també que són protagonistes d'aquestes joioses hores històriques.
I la mateixa esquerra republicana, inconformista i idealista, comença a adonar-se que aquest Nou Estatut és la millor de les truites que es poden somia, i recondueix Catalunya a un status quo substancialment millor i tot que la somiada independència, perquè l'endemà de la independència de qualsevol nou estat, toca treballar com a bèsties de càrrega per bastir aquest nou estat, toca enfrontar-se a reptes molt antipàtics, toca implicar-se en lluites colze a colze amb les nacions veïnes pels fondos de cohesió i totes aquestes mandangues, i tot plegat, no és cap bicoca.
En canvi, el Nou Estatut ens estalvia això, els inconvenients, i ens dóna tots els avantatges.
I, és que, amics nostres, l'important no era determinar si Catalunya o els catalans som una nació, si ho som perquè ho diem, si no ho som però ens podem permetre de dir-ho, si els espanyols pensen que ho som o els agrada o que ho diguem, etcètera.
Tampoc no eren tan importants els diners.
Tampoc no era tan important l'aeroport.
Ni la sanitat.
Ni la llengua.
El més important, des del principi era
APROFUNDIR EN L'AUTOGOVERN
El Nou Estatut, és el que fa.
El Nou Estatut no és un text ple de lletra, ple de frases de bona intenció i redactat elegant.
El que tindrem, a partir de juny, els catalans, quan refendurem l'estatut amb un SÍ enorme, és, per expressar-ho gràficament:
L'aplicació de la idea del robot de cuina a la política.
Una potent màquina de governar.
I hem sentit diverses vegades el qualificatiu “potent” per referir-se a l’estatut, i nosaltres l’interpretem en un sentit molt semblant a l’ús que en fan els sexòlegs. Potent vol dir que l’Estatut generarà vida, felicitat, béns i dons, en una emanació incessant.
I com que ens fa por que tot quedi en un plànol massa teòric, ens atrevim a suggerir la forma concreta, la forma material que podria de tenir el
NOU ESTATUT, si és que els nostres governants no n’han previst una de millor.
I és aquesta:
El Nou Estatut serà una Gran Màquina Dispensadora.
El Nou Estatut dispensarà els polítics i funcionaris de la Generlaitat d’haver de treballar (o d’haver-ho de fer veure). Només els caldrà ocupar-se del manteniment de la Màquina.
El Nou Estatut tindrà un terminal a cada poble, ciutat o barri del país. A tall d’impostos directes amb compensació immediata, els ciutadans dipositarem unes monedes a la màquina de la felicitat o Nou Estatut i aquesta, en lloc d'una bossa de patates o una ampolla de pepsi, ens proporcionarà el desig seleccionat:
Una plaça a una escola concertada, amb totes les despeses pagades i educació al mateix nivell de les escoles i universitats estrangeres on estudien els fills dels nostres dirigents nacionals d'esquerres i de centredretes.
O una operació de vesícula a celebrar aquella mateixa tarda (sense necessitat de visita prèvia al metge, i tan si, l’operació, la volem fer per necessitat o per caprici).
O una feina gratificant i realitzadora, d'horari conciliat amb les necessitats familiars.
O un pis de protecció oficial digne a pagar amb una hipoteca de crèdit tou.
O una jubilació anticipada acompanyada d’un hortet biodegradable urbà on donar “rienda suelta” a la jubilació.
O un sou i càrrec de funcionari de la Generalitat que, com hem dit, no exigirà ni haver d’enganxar ni un segell, ja que la Màquina anomenada Nou Estatut s’ocuparà de tot.
O un marit disposat a compartir al 50% les feines domèstiques i el cultiu dels fills.
O una dona disposada a assumir el 100% de la feina de la llar i el cultiu dels fills i portar un sou a casa.
O un despertador amb la veu de la ponent estatutària Manuela de Madre, que ens despertarà cada dia amb frases mel.líflues i tendres que ens faran veure el món d'un altre color que el gris plom amb el qual, nosaltres, desgraciats voluntaris, ens entestem a pintar-lo, i que, de fet, no ens despertarà sinó que ens farà submergir en un somni més meravellós que el que hem deixat entre els llençols.
GRACIES DE MADRE per aixecar els ànims d’aquest gemegós país al debat de TV3.
Adopta'ns, sisplau.

DEIXEU ELS VOSTRES COMENTARIS O CALUMNIES AL LLIBRE DE VISITES.
VISITEU ELS PROJECTES ANTERIORS.