PROJECTE 7: Zoos i presons
Fins fa poc havíem mantingut el criteri políticament correcte i sensible que els parcs zoològics són recintes que acullen col.leccions d’éssers vius engarjolats. I sosteníem que, d’aquí cinquanta anys, quan l’espècie humana hagués evolucionat mentalment, es prohibirien a més de les corrides de toros, l’engarjolament de bestioles, i els zoològics es recordarien amb estranyesa, i tots plegats ens faríem la pregunta:
Com és possible que l’home fos capaç de...?
Així pensàvem, efectivament, fins fa poc. Fins que vam escoltar una més alta veritat de boca de l’insigne Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, l’il.lustre senyor Jordi Portabella que ha dit:
- Els zoos s’han convertit en centres de conservació d’espècies i indrets d’ensenyament des d’on es difon la importància de mantenir la biodiversitat i treballar per un món més sostenible.
I ara se’ns ha fet la llum i hem deixat de viure en les tenebres espirituals.
Ara, gràcies a la irrupció del bookcrossing sabem que els llibres no se'ls pot tenir reclosos a les cases i a les biblioteques, criant pols i fongs, i se'ls ha d'alliberar, perquè vagin a córrer món.
I, en canvi, als éssers vius no se'ls pot tenir solts, se'ls ha de confinar en zoos i als éssers vius humans en pisos de 30 metres quadrats.
Com és possible que fóssim capaços de veure les coses d’una manera tan retrògrada fins ara?
Ara ens adonem d’un munt de coses. Per exemple, advoquem des de ja pel retorn de les Fires de Freaks que també es devien prohibir en nom d’idees equivocades i demodés. És important fomentar també la biodiversitrat dintre de l’espècie humana.
És important, també, en conseqüència, fomentar els recintes carceraris o presons, puix que ja no seran més, com diuen alguns, recintes repressius (i cruels) on éssers humans són privats del bé més preuat,
LA LLIBERTAAAAT
només perquè han delinquit per culpa de la societat o perquè els va la marxa, o ni tan sols, indrets de regeneració moral i educació per a la reintegració, les presons es convertiran en:
CENTRES de conservació d’actituds morals i culturals alternatives.
La biodiversitat moral també és important, que carai! No tohom ha de ser altruista, bon contribuent a hisenda, biodegradable i amic dels animals. Hi ha d’haver de tot. És més, les conductes anti-socials, mafioses, sociòpates, psicòpates, cleptòmanes s’haurien d’ensenyar a les escoles i universitats perquè són una riquesa que no ens podem permetre de perdre. I, mentrestant, cultivades i fomentades en aquests nous centres penitenciaris, models de conservacionisme i sostenibilitat. De manera que el senyor conseller encarregat de la cosa carcerària pugui dir un dia, amb el front ben alt que, gràcies a la nova política aplicada, a les presons catalanes:
- Hi ha bon ambient.
Deixeu els vostres comentaris, suggeriments i exabruptes al Llibre de Visites ("Comentarios")
Comentari:
Certament, la nova orientació de la política penitenciària que proposa el Sr. Pàmies s'hauria de declarar d'utilitat pública, com tantes i tantes aigües minerals, sense anar més lluny.
Jo proposo que, igual com es fa amb les bèsties irracionals, que es crien en captivitat zoològica per reintroduir-les, més vigoroses, a la Natura, es faci també amb els deliqüents, i que la seva estada a presó serveixi perquè facin una mena de reciclatge de les habilitats i actituds que els són pròpies, després del qual se'ls alliberi a la Societat amb major vigor delictiu. Caldrà, doncs, considerar que els augments dels índexs de delinqüència no són un resultat negatiu, sinó un èxit de la nova orientació presidiària.
[De nou, en el meu comentari anterior, he tornat a errar de manera inexplicable en posar la meva web. A la tercera va la vençuda]
Jo proposo que, igual com es fa amb les bèsties irracionals, que es crien en captivitat zoològica per reintroduir-les, més vigoroses, a la Natura, es faci també amb els deliqüents, i que la seva estada a presó serveixi perquè facin una mena de reciclatge de les habilitats i actituds que els són pròpies, després del qual se'ls alliberi a la Societat amb major vigor delictiu. Caldrà, doncs, considerar que els augments dels índexs de delinqüència no són un resultat negatiu, sinó un èxit de la nova orientació presidiària.
[De nou, en el meu comentari anterior, he tornat a errar de manera inexplicable en posar la meva web. A la tercera va la vençuda]





