logotipo

Ens adherim, des d’aquest humil blog, al document de caire intel.lectual per a la formació d’un partit antinacionalista català.
Per fer honor a la veritat, ens adherim als antinacionalistes de Catalunya però amb reserves.
La primera reserva és que ens semblen uns tous. Ho hem de dir. El document es queda curt. Un altre gall hauria cantat si hi haguessin deixat posar cullerada a Jiménez Losantos i altres cervells privilegiats de la reserva espiritual d’Occident.
Per exemple, ens sembla tou ja que el document s’oblida de dir que per culpa del nacionalisme català, el conservador i el d’esquerres, els túnels de maniobres s’enfonsen, el TGV arribarà el dia del Final dels Temps, l’electricitat i l’aigua són molt cares, les companyies telefòniques estafen els ciutadans, la televisió pública i la televisió privada tenen un nivell general penós, els pacients agonitzen a les llistes d’espera de la Seguretat Social, l’ETA atempta, la truita espanyola és pervertida amb ceba, les patates braves dels bars de Barcelona no piquen, els camps de golf agonitzen de set, i Espanya no passa de quarts de final als Mundials per culpa de la falta de suport dels nacionalistes.
Per fer honor a la veritat, ara que per fi ens han despertat de la letargia en què ens havien sumit els cants de sirena del nacionalisme català, a partir d’ara ja no escriurem en català, que ens han fet veure que és una llengua sectària d’ús exclusiu per a victimistes, i tampoc en castellà, perquè no vam ser educats en la cultura castellana (i fem moltes faltes i una llengua tan noble no es mereix ser maltractada per uns pagesots com nosaltres), sinó que vam ser formats en la cultura bilingüe i per tant, en bilingüe escriurem (si bé el nostre projecte és més ambiciós: arribar a escriure en multilingüe, barrejant en alegre bigarrament i bastardia tota la panòplia de llengües que es poden escoltar avui dia a la catalana terra). Constateu, al final del document, un exemple de la nova literatura bilingüe, per una regió catalana en harmonia.
Critica el document, els polítics nacionalistes, els de tota la vida i els sobrevinguts, com l’Honorable Maragall, i aquí tenim la segona discordança. Pensem que no són els nostres dirigents que s’aprofiten de la idea del nacionalisme per encobrir errors de gestió o falsejar la realitat o allunyar-se dels problemes dels ciutadans. És la idea del nacionalisme que s’aprofita d’ells i ens els fa malbé. Gràcies a Jiménez Losantos sabem que el nacionalisme català és intrínsecament dolent i perverteix i converteix en putxinel.lis els que s’hi deixen seduir. Pujol i Maragall haurien estat víctimes d’aquest fenomen i, fins i tot, Carod-Rovira que era una bellíssima persona quan era independentista i ara se’n està tornant pervers i maquiavèl.lic perquè s’ha acostat al cantó obscur de la força o nacionalisme català.
Pel mateix Jiménez Losantos -Déu el tingui a la seva glòria ben aviat- també sabem, en canvi, que els altres nacionalismes que hi ha en el món són intrínsecament bons. Començant per l’espanyol, que és castís, noble i quixotesc i acabant pel nord-americà que, com tot bon cervell privilegiat no contaminat d’esquerranisme sap, és també un nacionalisme castís, noble i quixotesc, però amb més sortida comercial que l’espanyol.
I encara tenim una tercera objecció a fer-li al document. Obliden els sensibles redactors que més maltractats que els honorables castellanoparlants, i més odiat el seu país que el país Espanya, hi ha els xinesos i la Xina. Malvistos pel sector tèxtil, pel sector del calçat, pel de la joguina, pel de la restauració i per Hergé i Tintín. Si per als catalans malalts de nacionalisme, l’odiat patriota espanyol està encarnat per la veu i pel rostre de Jiménez Losantos, l’equivalent per a la Xina és Fumanxú. Fumanxú va ser molt mal vist a Occident, però era un simple i honest patriota xinès. Encara més que els centralistes espanyols, els xinesos són vistos com a culpables de tots els nostres mals. Són més de mil milions de persones malvistes. Parlen xinès i no han alçat encara la veu per reclamar que no se’ls margini la seva cultura i la seva llengua. Que soferts que són! Com treballen de sol a sol! No tenen temps ni de redactar documents. Què trigarà la seva llengua i la seva cultura tan rica i mil.lenària a ser amenaçada i menystinguda pel nacionalisme català?
Sisplau, des de la nostra posició d’honrats intel.lectuals, que per vocació som més homes de pensament que d’acció (tret de tot el que es refereix, gràcies a Déu, als assumptes d’alcova on preferim clarament l’acció a la tertúlia) demanem als xinesos residents a Catalunya que fundin urgentment un partit xinès antinacionalista català.
Que sàpiguen que comptaran amb el nostre suport i, segurament, amb el d'Alejo Vidal-Quadras.
Ah, per cert, aprofitem per fer la nostra aportació al nou estatut: Que a l'entrada del text, on sembla ser que dirà "Catalunya és una nació", hi digui: "Catalunya és una nació i no ho és, depèn." I així, acontentarem millor tothom.

APPENDIX.
Una literatura bilingüe (fragment/o).

El despertador alerta que despunta el sol matinal. Marca la pauta inicial de la jornada de la sra. Rosa Barcelona. Ella va al lavabo. Allí defeca caca en el W.C. La sra. Rosa Barcelona tira de la cadena. Ella aplica una esponja sobre la cara. Ubica pasta dental sobre la dentadura. Una higiene dental perfecta conserva la boca de tal manera que la sra. Rosa Barcelona no va al dentista. Ella no rasura la mandíbula .
Ella va al súper. Allí compra dos mil sobres de color gris perla. Una persona vestida de túnica escarlata compra una pera. La persona que compra la pera regala tres motos verdes de gran cilindrada marca Derbi.
A la una la sra. Rosa Barcelona va de visita: una amiga que regenta una mesa electoral. La multitud vota aquí de manera cívica una consulta sobre una iniciativa contra la tercera Guerra Mundial. Si la bomba nuclear resulta prohibida se soluciona el tema, se salva el planeta.
La sra. Rosa Barcelona entra en un taxi. El taxista cobra barata la factura. Si dura la singladura cobra cara la factura. El taxi ostenta un televisor. Una figura presidencial declara de forma cínica: “La política ministerial blanca o pura aparenta ser. La cosa pública funciona, proclamo.” Tal cosa parlamenta el líder socialista. Resulta un animal de la política.
La sra. Rosa Barcelona no mira el programa. Ella medita o reflexiona sobre el drama matrimonial de cada jornada. Ella no folla ni de forma casual. Ni un amor a la vista de la sra. Rosa Barcelona. Ella reacciona. Contempla una idea genial o decisiva. Enviar una carta escrita en idioma bable a una persona masculina asturiana que era un amor de la sra. Rosa Barcelona. (...)