logotipo

Diguin el que diguin, i sigui qui sigui que ho digui, la més important notícia, la més impactant dels últims anys, i dels que han de venir , podria ser que fos...
NO la reforma de l’estatut
NI el canvi climàtic ni l’huracà Katrina ni el Beta ni el Gamma ni cap tsunami
NI els atemptats vistosos d’Al-Qaeda
NI la Guerra de l’Irac o el conflicte palestí
NI la violència del gènere que sigui
NI els matrimonis gais
NI els dèficits estructurals de Catalunya, les apagades, el TGV i les rodalies RENFE
NI TAN SOLS les noves ordenances pro-civisme de Barcelona

La noticiassa podria ser

L’INTERCANVIADOR TOTAL DE LA SAGRERA

No sé si tothom està al cas que
L’INTERCANVIADOR TOTAL DE LA SAGRERA havia de ser, tal com afirmava l’Entitat de Transports Barcelonina en els seus anuncis, UN DELS MÉS IMPORTANTS PROJECTES DE LA HISTÒRIA DE BARCELONA
I nosaltres diem:
Per què tanta innecessària modèstia?
L’INTERCANVIADOR TOTAL DE LA SAGRERA havia de ser EL MÉS IMPORTANT PROJECTE DE LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT.
A nosaltres no ens costa trobar el to i les maneres de dir les coses.
L’Intercanviador Total de la Sagrera havia de ser un dallonsis colossal que superaria el Canal de Suez i la Gran Muralla Xinesa i la futura Residència Lunar de Milionaris Desvagats.
Esperin-se a conèixer la meravella al detall per discutir-nos-ho.
Nosaltres SÍ que estem al cas.
Nosaltres sabem que “Intercanviador” no és una manera sofis de dir “transbordo” que, al seu torn, és la manera xabacana de dir “trasvasament de línia”.
Trasvasament de línia i Intercanviador són dues realitats ABSOLUTAMENT diferents.
Nosaltres estem al cas. Nosaltres estem en condicions i en disposició de revelar l’autèntica naturalesa fabulosa de l’INTERCANVIADOR TOTAL DE LA SAGRERA.
Que havia de ser:
Un entramat laberíntic de forats de cuc subterranis que havien de permetre d’anar d’un punt qualsevol de la ciutat a qualsevol altre, però atenció!, sense passar per cap altre punt que no fos el mateix
Intercanviador Total de la Sagrera.
Sí, ho han entés perfectament encara que sentin com una resistència a deixar assentar la idea en el seu cervell.
Situem-nos en el futur, imaginem-nos fent-ne ús, que és la millor manera de veure-hi clar:
Entraríem a la xarxa de metro a, posem per cas, “Fontana”, barri de Gràcia, baixaríem les escales, validaríem el títol de transport i, tot seguit, ens introduïríem en una càpsula individual, pitjaríem un botó i, sense deixar de pitjar-lo, pronunciaríem el nom de la nostra destinació. La càpsula s’engegaria i, a una velocitat endimoniada, ens conduïria directament a
L’INTERCANVIADOR TOTAL DE LA SAGRERA
i des d’allí seríem rebotats al nostre destí, posem per cas: “Paral.lel”.
L’INTERCANVIADOR funcionaria com un servidor d’Internet i nosaltres viatjaríem a la velocitat d'un parell de kilobytes. O si volen una comparació més gràfica: funcionaria com el cor de la ciutat, bombejant viatgers des de tots els punts de la ciutat cap a altres punts.
I els avantatges?
Són molt evidents:
1. No caldria esperar l'arribada del metro.
2. No caldria empassar l’alè agre, la suor àcida o la ferum de la colònia del veí, ni suportar les empentes i els cops de colze.
I el més notable:
3. Cobriríem el trajecte que abans era, per posar un exemple, de vuit estacions entre “Sagrada Família” i “Horta”, amb un únic trajecte encapsulat.
No sé si mai no s’han parat a pensar l’absurd que constitueix haver de passar i parar a “Hospital de Sant Pau”, “Camp de l’Arpa”, “Sagrera”, “Congrés”, “Maragall”, “Virrei Amat” i “Vilapicina”, tot aquest malbaratament de parades a estacions pràcticament igualetes i avorrides, que hem hagut de fer milers de vegades i que no ens servien per a res que no fos per perdre el temps. Quantes hores o dies de la nostra vida haurem malbaratat d’aquesta manera miserable?! Per què durant tants d’anys se’ns ha obligat a solidaritzar-nos amb els viatgers que feien altres desplaçaments i demorar el nostre viatge perquè ells poguessin baixar o pujar? Podríem usar la solidaritat per a causes millors.
Barcelona, capdavantera en tantes coses, tindria el primer transport metropolità subterrani individualitzat de la història, sense metros ni parades intermitges ni canvis de línia ni aglomeracions fastigoses. Hom podria agafar la càpsula a “Collblanc” (L’Hospitalet), i amb un viatge vertiginós i emocionant, hom podria aparèixer a “Fondo” (Santa Coloma).
Riu-te de Port Aventura.
El metro tal com el coneixem estava bé per al segle XX. Per al XXI resulta una tara.

I per què fins ara hem fet servir la forma verbal “havia de ser” i el condicional per referir-nos a una realitat tan desitjable?
Doncs perquè el consorci d’administracions: Ajuntament, Generalitat, Ministeri d’Obres Públiques, socarrimats per tanta crítica, per tanta incomprensió popular, hores d’ara s’ha fet enrere d’aquest projecte tan ambiciós i l’ha reemplaçat per un de molt més clàssic, modest, banal i previsible. S’ha considerat que no ens mereixíem el superb projecte inicial. Hem ferit els seus sentiments. És clar, els ho critiquem tot i mai no ens dignem dedicar-los una floreta o unes paraules d’ànim. Ells també són sensibles, que carai!
Però potser encara hi som a temps.

Emplacem des d’aquí la ciutadania i, en especial, els regidors de l’oposició perquè demanin disculpes i encoratgin les parts implicades i l’Entitat Metropolitana del Transport, a recuperar el genuí i agosarat i portentós projecte de l’INTERCANVIADOR TOTAL DE LA SAGRERA.

Recomanem que visiteu els anteriors projectes de l'Exposició.
Deixeu els vostres comentaris i impertinències al Llibre de visites.