logotipo

La ciutat dels prodigis no es pot permetre, després d’haver estat el focus d’atenció de totes les mirades, després que milions de persones (com arnes atretes per la llum) hagin recorregut milers de quilòmetres per impregnar-se de idees i retornar als seus països amb la saviesa a la mà, després d’haver canviat el món sencer amb l’energia que s’ha irradiat des del recinte del Fòrum, no es pot permetre, dèiem, de fer un mutis pel fòrum i retirar-se dels escenaris. Seria tristíssim veure, d’aquí uns anys, Joan Clos explicant les glòries passades de Barcelona en un Cine de Barrio dedicat a les Ciutats Decadents. La missió de Barcelona ha estat, és i serà ad eternum marcar les pautes i les tendències a la resta de la civilització desorientada.

El llistó l’hem deixat molt alt, en som conscients. El nou esdeveniment que pareixi el nostre talent mediterrani haurà de generar més expectatives que els Jocs Olímpics, el Fòrum, les Exposicions Universals i el Congrés Eucarístic junts. Haurà de ser una Gran Cosa Espaterrant.

I hem d’anunciar que ho tenim. Després d’un esforç meditatiu considerable de mitja hora, però potser la mitja hora més intensa i més ben aprofitada que recordem, hem tingut una idea.

Si fins el 92 la nostra ciutat havia viscut d’esquenes al mar, i ara gràcies a les remodelades platges, hi vivim de cara, ara hem de fer una passa més, una passa de gegant de debò, que ens portarà a viure a

DINTRE DEL MAR

El projecte que complirà aquesta condició singular portarà el distingit apel.latiu de “Barcelona Titànica”, és clar que també li hauria escaigut: “Barcelona al fons del mar”.

Compte!, no es tracta de la -ja rància- idea futurista d’edificar una ciutat submarina coberta amb una gran cúpula de vidre o plexiglàs. Som al davant d’un projecte absolutament revolucionari, un projecte que, a més d’endinsar-nos en el mar, ens endinsarà en el futur, i ens farà agafar un net avantatge sobre la resta de ciutats del món.

En una primera fase traslladarem Barcelona pedra per pedra i la reconstruirem al damunt d’una plataforma flotant situada a uns quants quilòmetres de la costa. Tot seguit, el dia anunciat, ens en anirem al fons.

La manera concreta d’anar-nos-en al fons no ens ha de preocupar ara mateix. A falta d’icebergs entremaliats, escassos per la nostra banda de món, disposem d’un sistema més nostrat: la tuneladora sistema austríac, que deixarà la plataforma com un formatge Emmental amb el pretext que hi puguin passar els submarins i els bancs de sardines. Si fem les coses com cal, és a dir, amb un informe tècnic penoset i foradant a la bona de Déu, la plataforma s’omplirà d’aigua, guanyarà pes i s’enfonsarà majestuosament, transportant la nostra ciutat i la nostra ciutadania cap al nou assentament, el fons marí, des d’on iniciarem una nova era per al gènere humà.

Serà bo de veure què diran els venecians quan s’adonin que els hem passat la mà per la cara -ells i la seva ciutat cursi que només s’enfonsa uns mil·límetres cada any: pusil·lànimes!-. La nostra estimada Barcelona serà submarina molts anys abans que la seva. I ja no parlem de la reacció dels madrilenys, que després de copiar la nostra aventura olímpica, s’estiraran els cabells en adonar-se que el Manzanares no ofereix les mateixes prestacions que el Mediterrani.

Ara bé, no podem amagar que hi haurà inconvenients. Els barcelonins haurem de sacrificar algunes comoditats i acostumar-nos a portar escafandra, menjar peix cru i aprendre a conviure amb anemones, coralls i algues que prendran possessió dels nostres mobles i electrodomèstics; i pagar un Plan Renove per canviar el cotxe pel batiscaf monovolum.

Tot ho endurarem amb lloable fermesa pel bé comú. Pel prestigi. Pel ressò. Per atraure molts més visitants que cap altra ciutat. Una galeria de tubs transparents recorreran les nostres principals avingudes i carrers per oferir la visita de la ciutat enfonsada. Barcelona Titànica serà el més gran zoo submarí del món, i el primer amb criatures humanes vives.

Els inconvenients seran compensats pels avantatges: S’hauran acabat, els coloms i les seves cagarades, els lloros verds, els escarabats, els àcars, les formigues (argentines o del país), els mosquits-tigre. S’haurà acabat la pols i el fum. S’haurà acabat el soroll de les motos i dels veïns incívics, i la música no melòdica dels músics de carrer. I gaudirem dels beneficis per a la salut de la talassoteràpia. Però, per damunt de tot, el més gran benefici serà el benefici moral. La nostra ciutat restarà enfonsada, però l’autoestima col.lectiva, en saber-nos habitants d’una ciutat única, singularíssima, romandrà enlairada pels núvols.

Hem deixat per al final la cirereta del pastís. Naturalment, no es concep cap gran esdeveniment barceloní de repercussió mundial sense la corresponent operació urbanística. Barcelona Titànica proporcionarà allò que els criticaires de sempre, amb mala fe, en diuen una operació especulativa, i que no és sinó una legítima operació de generació de riquesa en el sector construcció. Estarà a l’alçada de l’esdeveniment. Imagineu, després de traslladar la ciutat al fons marí, el solar buit que haurem deixat entre el Besòs i el Llobregat. A ningú no se li escapa que podrà acollir la més gran i la més meravellosa àrea de segones residències coneguda fins ara. Un florilegi de cases geminades, xalets unifamiliars, blocs de pisos amb àrea privada i piscina, camps de golf, centres lúdico-termals, parcs temàtics...

Ens ve aigua a la boca només de pensar-hi.