logotipo

Des d’avui, Barcelona és una mica més verda.
Com podem no alegrar-nos-en?
Això ens ha dut la joiosa primavera: pluja, per fi, i més verdor als espais viaris (allò que abans en dèiem carrers).
I el cas és que l’alegria no ha arribat per a tothom. Hi ha veus descontentes. Són les dels veïns dels barris (i totes les altres ciutats de Catalunya) que encara no tenen les calçades pintades de verd. Els hem sentit queixar-se amargament. Mentre els residents de l’Eixample i de Ciutat Vella podem des d’avui mateix fruir del privilegi d’aquesta verdor inusitada, refrescant com el Licor del Polo, altres encara hauran d’esperar-se. I també els hem sentit manifestar la seva preocupació per una invasió que, auguren, pot arribar a ser pitjor que aquella que va acabar amb l’Imperi Romà:
I és la invasió dels conductors que vénen de fora, els de la mena penques s’entén, aquells que falsificaran targetes de residents per tal de no pagar, o pitjor encara, que es desplaçaran fins els barris on hi hagi encara places gratis per usurpar-les-hi als residents legítims.
I nosaltres els diem a aquests veïns amoïnats: No us amoïneu!
I també els diem:
Us arribarà la felicitat Verdosa, com arriben totes les coses d’aquest món, com la nit succeeix al dia i com el raïm acaba fructificant al seu degut temps.
Us arribaran els parquímetres i els vigilants dels parquímetres i us seran

implementats

, que és com ho diu el sr. Jordi Hereu, que regeix els assumptes de la Mobilitat.
I nosaltres n’aprenem d’ell, però, al contrari que ell, el gran Jordi Hereu, que diu també que aquesta inquietud veïnal forma part de “dinàmiques de la realitat que hem de veure com evolueixen”, nosaltres preferim no esperar que evolueixin i posar-hi remei des d’avui, perquè no gaudim de les aptituds per a la reflexió pausada de l’il.lustre regidor .
I per fer-ho, per posar pau en els inquiets veïns, ens hem inspirat en el mateix Jordi Hereu, que avui l’hem trobat especialment molt inspirat quan ha dit:
“Barcelona és una ciutat mediterrània, i molt densa, i és un model que hem de preservar”.
Sí, i tant que sí!
I nosaltres entenem que un dels trets que caracteritza la ciutat mediterrània i els seus habitants és la picaresca i, en conseqüència, també la picaresca cal que la preservem (i la fomentem), com part d’un tot que és la cultura i la ciutat mediterrànies en els temps de la mobilitat sostenible.
I, en conseqüència, anem a resoldre això de la millor manera:
Els conductors que vénen de fora aparcaran als rectangles pintats de verd, i així no ocuparan les places gratis dels veïns del Clot, o de Gràcia o de Sants, i per no haver de pagar recorreran a la picaresca mediterrània, que consistirà a:
Usar les tècniques del camuflatge.
Hem descobert que a la zona verda pots plantar-hi un cotxe i no pagar si
NO SEMBLA UN COTXE,
i, per tant, el vehicle el transformarem, a nivell òptic, en una altra cosa que no estigui obligada per ordenança municipal a pagar :
Així, per exemple, per mitjà d’una disfressa mortadèl.lica el farem passar per un contenidor de recollida selectiva de paper i cartró.
O, per exemple, de jardinera amb plantes autòctones.
O, per exemple, de rasa amb tanques per instal.lar la fibra òptica o el gas natural.
En fi, no esgotarem aquí les múltiples possibilitats que ofereix la idea. El que cal és que la picaresca de cada usuari es canalitizi i manifesti de la manera més personal, rica i mediterrània possible.
Confiem que les cases d’adminicles i gadgets per a l’automòbil sàpiguen veure en el camufling el negoci del segle que, sens dubte, està cridat a ser.

Model per monovolums de gran tonelatge.

Feu clic a continuació per triar el vostre model de camuflatge:
Contenidorcar.jpeg

contenidorcar2.jpeg