logotipo

“No todo ha de ir en dirección al deporte o la cultura pues algún día los electores premiarán a los diputados que se preocupen por la defensa porque, sin duda, a la defensa le pasa como a los elefantes, que son difíciles de definir, pero sólo un tonto cuando ve un elefante no sabe que está viendo un elefante.
Tantas veces la I+D se centra en becas a enchufados que teminan sin dar nada productivo.
El gasto en defensa supone un producto que se puede medir y genera empleo.”

José Bono, ministro de Defensa.


El nostre petit i fràgil país ha fruït i frueix encara d’un únic model de defensa i és el que s’anomena:
MODEL FEUDAL MASOQUISTA
que vol dir que els catalans fem generoses aportacions als Senyors Castellans, actualment amb el nom d’Hisenda Pública d’Espanya i, a canvi, l’Estat Espanyol ens defensa, per exemple, bombardejant un cop cada segle la nostra capital, Barcelona, des del Castell de Montjuïc, que és una manera de dir que ens defensen de nosaltres mateixos i, avui dia, ens defensen també bombardejant-nos des de la COPE i des de la Junta d’Extremadura.
Creiem que és un sistema defensiu poc eficient que cal revisar. Per no haver de decidir nosaltres, modestos enginyers de cap de setmana, quin sistema o model seria el més apropiat per als nostres interessos defensius, hem fet un estudi d’opcions perquè la ciutadania pugui pronunciar-se en referèndum.
I així tenim:

El MODEL IRAQUIÀ
Consisteix a fer córrer el rumor que al territori emmagatzemes armes de destrucció massiva. El gendarme del món o Estats Units inclou aleshores el teu país a l’Eix del Mal i passes a formar part d’un selecte grup de nacions envaïbles. Vist l’èxit de la invasió iraquiana, cap país (que no sigui el mateix Estats Units, gosaria envair el teu, amb la qual cosa tens la pau assegurada per un fotimer d’anys). Té la pega que passa com amb l’operació de vesícula programada per la Seguretat Social que, per molt llarga que sigui la llista d’espera, un any o altre t’acaba tocant invasió.

EL MODEL BRITÀNIC
És atractiu pel que té de complicat, i nosaltres sempre hem sostingut que la simplicitat l’hem de deixar per als orientals,i nosaltres, occidentals, hem d’apostar per la complicació de les coses que és el que ens resulta estimulant. Per adoptar el sistema defensiu britànic hauríem de transformar Catalunya en una illa. Serrar el país i desenganxar-lo de la resta de la península i emplaçar-lo en l’equidistància de les Balears i Còrsega. Es complementa amb la producció artificial de boira. El desavantatge és que la insularitat i la boira agrien un pèl el caràcter.

EL MODEL BHUTANÈS
Canviar el model de ciutats i pobles per fortins-monestir, declarar el tir a l’arc esport nacional i incloure l’Alegria Nacional Bruta a la Constitució en substitució del Producte Nacional Brut
(això és rigorosament cert, Consulteu-ho aquí, incrèduls)
serien algunes de les mesures a adoptar per acollir-nos al model bhutanès. Les potències agressores perden l’interès d’envair o agredir un país de llunàtics. En realitat, fer-se el boig ha estat sempre un sistema bastant bo d’allunyar els enemics.

EL MODEL XINÈS
És infal.lible. Reproduir-nos com conills fins que la nostra població creixi dels ridículs 4 milions actuals als 1.000 milions. A cap altre país, governat amb gent amb dos dits de front (o un dit de front, fins i tot) se li acudiria d’intentar la invasió d’un territori atapeït d'humanitat com el metro en hora punta. La pega previsible seria, justament, l’hora punta del metro d'una país que de 4 milions passi a mil milions. La densitat humana a les andanes i vagons, fent un simple càlcul proporcional, passaria a ser 250 vegades més alta. Ja no estaríem parlant de gent sinó de conglomerats de carn ultracompactes.

Deixeu els vostres suggeriments, comentaris i exabruptes al Llibre de Visites de l'Exposició, fent clic a Comentaris.

Proposo el model Starwars, que s'acompleix amb l'adopció de dues mesures:

a) Bastir als límits territorials catalans grans cartells on, al costat de la tradicional benvinguda, s'anuncïi "Vuestro terror tecnológico no es nada comparado con el poder de la Fuerza", per minar la moral de qualsevulla trepa militar forània que vulgui envair-nos. Aquests cartells els podria patrocinar la FECSA.

b) Distribuir per tots els boscos del país una munió d'ossets de peluix, amb la qual cosa l'enemic creurà que Catalunya es troba sota la protecció dels Ewoks!!

L'amplíssima difusió mundial de la saga cinematogràfica StarWars ens assegura que a ningú li falti el coneixement del que aquestes mesures impliquen, i es pensi dues o més vegades qualsevol idea d'agressió a ca nostra.

[En el meu anterior comentari, vaig posar, per error, la web de l'agència espacial russa, per la qual cosa demano disculpes. Rectifico ara amb la bona]

Mira, ha pagat la pena d'esperar tants dies :)

Voto el model bhutanès. Estic farta de futbol i el país milloraria amb el tir a l'arc. I seria més barat.