Transcripció de un text que vaig escriure a Tunissia, el 14-06 del 2006, a les 6:21 de la tarda, sentat a la terrassa del Hostal Cercine a l'illa de Kerkennah.

"Començo pel mar, per que tot comença aquí, inclós la vida. La suavitat de les onades es degut a la situació geogràfica, entre un petit golf i un espigó llarg i prim, suficient per aturar la brusquetat de les ones que viatgen des de mar endins...
El color és dificil de definir, blau en la majoria, verd en petites zones i blanc lluent allà on s'ajunta amb el sol, d'una potència exhuberant. Hi ha tres minibarquetes surant, recordant-me a Cadaqués i a la monotonia, però no ho és, ni s'assembla, en realitat podria assegurar que son antagoniques les vistes.

Uns 10 metres separen l'habitació de la costa, sorra i pedres que habiliten un espai necessari. Blanc per fora. Un soroll em distreu mntre escric. Gol de Tunissia, el Mundial segueix funcionant i jo aquí, apartat de tot, interna i externament sol escolto com criden alguns tunecins a la dreta. Cuatre segons més tard canten gol a l'esquerra. Coses del cable. On estava? Si, en el blanc. Perque el blanc inunda qualsevol caseta propera, cases que no s'introdueixen a la vista cap al mar, obviament. Les finestres, cadires i taula de la terrassa son blaves fent una conjunció de tonalitats càlides molt sidibousiana que et transmeten PAU.

I no se que descriure més, perque les sensacions son massa profundes com per escriureles, inexplicables, mudes.

Estic millor que mai, i pitjor del que algún dia espero estar perque no puc deixar de pensar que et trobo a faltar."

Au revoir

Torna la Sala Montjuîc amb noves propostes per pasar les nits d'estiu d'una manera diferent disfrutant del cine a l'aire lliure.

Una historia de violencia
La vida secreta de las palabras
Paradise Now
Annie Hall
1,2,3
Everything is iluminated

em criden bastant l'atenció.
No us perdeu la web per més informació: www.salamontjuic.com

PD: copyright áleks
PD II: Tunissia genial, ja explicaré algo...

I tampoc me'n vaig a Japó, a Filipines, a Senegal, ni a Luxemburg.... però es que el dimecres si que m'anava a Cuba, com a minim dins el meu cervell.

La succesió de fets ha estat:

Dimarts: penso que o me'n vaig la semana que ve de viatge de vacances o no podré moure'm fins el 1 d'octubre de Badalona. Casualitats de la vida, B.P pensa que també ha de marxar la semana que s'acosta

Dimecres: anem a una agencia a buscar tots els destins posibles per marxar entre dissabte i dilluns, més tard jo no puc. I anem descartant, Brasil només és econòmic la zona merda a 1500 km de tot. Jamaica son 800 euros per persona d'inici. Gambia només hi ha ofertes a partir del dia 15, tot i que el preu i el destí son molt atraients. Cuba!!! 320 euros tot pagat 7 nits, Caribe, platja, cultura, algo diferent!! Ja tenim destí, començem a fer-ho tot en aquesta direcció.

Dijous: al matí em renovo el passaport, vaig a buscar guies de Cuba, m'imagino entre dos palmeres menjant-me una papaya gegant a una platja de sorra fina i aigua cristalina, amb una música endimoniada que surt des de darrera del xiringuito i on la gent balla pel carrer sota la temperatura que dictamina el sol i sense pensar en si han de treballar o més preocupacions. Que topic tot plegat, però la meva imaginació no arriba a coses que no he vist.
A la tarda anem a la agencia de viatges de nou, ho volem contractar. Si, si, no hi ha cap problema, ara mateix truco per confirmar-ho tot. Marxem convençuts i al cap de 1 hora truquen: el que eren 320 euros ara son 560 i el que son ilusions de viatge es converteixen en somnis impossibles.
Reunió d'urgència!!! 2 hores buscant per internet coses alternatives a Cuba, sense deixar de pensar en La Habana. Trobem dos ofertes interessants. Tunez 7 nits 274 euros marxar dissabte. Berlín 6 nits 200 euros avió marxar dimecres

Divendres: em desperto d'hora i vaig a l'agencia a mirar lo de Tunez, la guia que m'ensenya la noia i el meu adormiment em convençen que és la millor opció. Més sabent que a Berlín hi ha el Mundial, amb bon ambient i tot, però amb tot ple, inflació en els preus, etç. Pago, ya està fet. Marxo a Cuba dissabte. Cuba? Què dic ara... els pensaments em segueixen traicionant. A TUNEZ. Vaig a buscar guia, parlo amb gairebé tothom que se que hi ha anat i el dia es mou entorn al destí africà.

Dissabte (avui): m'hauria d'estar fent la maleta, però em fa mandra, d'aquí 4 hores he de ser a l'estació de tren de Badalona. I estic molt ilusionat.

Tornaré

Proyecto de Viabilitat de Projectes Empresarials (crear una empresa que haga revistas gratuitas de ocio y cultura)

Proyecto de Xarxes de Computadors i Sistemes Operatius (crear un software y hardware para un cliente inventado, en nuestro caso la UPC a distància)


Ahora a esperar las notas, pero creo que los me han ido suficientemente bien. Con buenos compañeros y buenas ideas las cosas siempre tiran adelante.

Un saludo

PD: estoy de holidays!!