logotipo

Chic@s,

No sé si estáis siguiendo el caso de la imputación a un adolescente por un delito de amenazas terroristas por haber enviado unos emails a varios supermercados y marcas pidiendo que se etiquetaran sus productos en catalán y, por lo tanto, que cumplieran la Ley 1/1998, de 7 de enero, de política linguística, de la Generalitat de Catalunya.

Creo necesario apoyar su causa como catalana que soy. Y por favor, los catalanes (los catalanistas, los nacionalistas o los independentistas) NO SOMOS TERRORISTAS !!!!! Yo tengo banderas catalanas en casa, y yo, como muchos otros catalanes, las sacamos en aquellas fechas especiales (11 de septiembre, Sant Jordi....). También me gusta leer en catalán y deseo que mi lengua sea protegida, normalizada, utilizada y perpetuada como símbolo de identidad y pluralidad.

Y, que me decís de las declaraciones de algunos especímenes (vid. artículo del indescriptible Luís María ANSON) en los que se afirma públicamente y sin complejos que el castellano o español (que NO SON DOS LENGUAS DISTINTAS) está perseguido en Catalunya ..... VAYA TELA !!

El catalán no es un dialécto, y no nos digan que hablemos en cristiano. Y cualquier incumplimiento de la Ley, debe ser sancionada. Y si los poderes públicos no son capaces de perseguir dichos incumplimientos, pero sí persiguen a quienes tienen el valor de plantar cara a los infractores, significa que la democracia no está tan sana como creemos.....

A VER SI MÁS POLÍTICOS SE INVOLUCRAN DE VERDAD Y EN LUGAR DE TANTA DEMAGOGIA DEFIENDEN UN POCO MÁS EL EJERCICIO DE NUESTROS DERECHOS Y LIBERTADES ASÍ COMO EL CUMPLIMIENTO DE LAS LEYES. PUES UNA LEY A LA QUE VACÍAN EL CONTENIDO, NO SIRVE DE NADA.

Ps: Yo escribo este blog en español por consideración a aquellos amigos que no hablan el catalán. Me encantaría que pudierais entender mi lengua materna, pero tampoco me quejaré si expresándome en español puedo llegar a más gente.

A aquello@s que estén de acuerdo con mis palabras, podéis visitar la página web de apoyo al chico imputado.

Por otra parte, aquí tenéis algunos articlos interesantes (en catalan):

Avui, Racó català, Diari de girona

perdó, m'he oblidat de signar (SEMPRE EM PASSA EL MATEIX!): wonderland wonderland wonderland!

Aqui ningú va de víctima, crec jo... I no crec que posem els polítics i als ciutadans en el mateix sac o que diguem que tothom fora de Catalunya pensa i actua igual.

Jo vaig creure oportú comentar aquesta notícia tot i que com aquesta, moltes. Així que potser millor passar de la política i Let's rock & roll!!!

El rollo aquest del victimisme ja està massa rebregat. Busqueu una altra excusa... Això del noi de Lloret és absurd i prou. Ja sabem que encara queden molts feixistes. Però això no vol dir que "Espanya" sigui això. Per favor! Espanya és gent que treballa, que dorm, que caga i plora i lluita i menja... Espanya és un dels països amb més tradició de lluita de tota Europa. O sigui que no sé de què ens hem d'avergonyir. No és el mateix: hi ha classes socials. Martí, no els fiquis al mateix sac -poble i classe dominant-, perquè és injust i curt de mires. I a Catalunya no oblidem: 23 anys de govern de dretes.
Europa... la de Vichy? La de Chirac i Schröeder?? La de l'imperialisme a Argèlia, el Congo, Uganda, Costa de Marfil?? No la vull ni per netejar-me el cul, aquesta.

Tens raó Martí, no ens podem fer mala sang..... Però és que si anem tragant i tragant i tragant sense dir/fer res. Al final se'ns menjaran vius.

Saps quin és el conte de la granota i l'olla al foc??? Si no el saps un dia te l'explicaré....

Això del xaval aquest, acusat de terrorisme, supera de llarg l'absurditat, i ha passat de ser una qüestió judicial a una qüestió política. Realment jo no sé que pensar del sistema judicial espanyol... fa vergonya... segur que a l'estranger s'estan partint el pit de riure.

Bon dia: em reconec indignat com tu, però potser no tant, la veritat. Llargament amoïnat per la qüestió de si "Espanya ens entén o no", he arribat a la conclusió que no cal donar-hi més voltes. La qüestió és absurda. Discutir amb personatges com Ansón sobre la normalització lingüística és com picar ferro fred. No té cap sentit. Preocupar-se pel que diran quan s'assoleix un nou, i sovint paupèrrim, espai de normalitat, com ara aprovar una legislació que garanteixi els teus drets com a consumidor en la teva llengua, no és només absurd: és la marca de l'esclau.
Això d'aquest xaval de Lloret és directament esperpèntic. Valle-Inclán en faria un sainet divertidíssim.
Jo fa un temps vaig decidir canviar de tractes amb l'Espanya: no m'interessa l'Espanya-amiga. Tampoc l'enemiga. Els tracto com a veïns. I punt. Amb els veïns hi pots tenir bon rotllo o no. Millor que t'hi entenguis, però al capdavall cadascú viu a casa seva i no cal arribar al xantatge emocional per a què l'ascensor funcioni i es canviïn les bombetes del replà un cop foses. A més, un cop et mentalitzes, això del veïnatge et permet veure que a dalt també en tens, de veïns. L'escala que compartim és, com a mínim, Europa. Vist així, no som sinó uns veïns més de "esta, nuestra Comunidad". I sempre n'hi ha uns que són uns pesats. Ja sabem qui són. Actuem com si no existissin. Ni boicots ni ploraneres. No els donem més vidilla.