Recordes??
Te'n recordes d'aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu
tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?
Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!"
Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".
El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".
Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o
una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...
Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats
durant tota una tarda...
Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...
Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...
Sempre descobries les teves més ocultes habilitas a causa d'un "A
que no fas això?"
No hi havia res més prohibit que jugar amb foc...
"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que
sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...
El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat,
sempre era molt més divertit ser lladre que policia...
Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma
que mai s'havia inventat.
La major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de
fútbol.
Els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més
gelosos, fidels protectors...
Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la
sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"...
GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de
gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.
Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials.
Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la
teva vida...
El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits
pel que feia tant de temps que buscaves...
Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves.
El major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder
dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE
DRAC...
Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res
més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer
el gandul durant tot el dia.
SI PODEU RECORDAR LA MAJORIA D'AQUESTES COSES I HE ACONSEGUIT QUE DIBUIXEU UN SOMRIURE, SIGNIFICA QUE HEU TINGUT UNA INFÀNCIA FELIÇ... I QUE ENCARA US QUEDA DINS ALGUNA COSA DEL NEN/A QUE ÉREM NO FA TANT DE TEMPS... AIXÍ QUE ENVIA AIXÒ A QUI NECESSITI UN PETIT DESCANS EN LA SEVA APRETADA I AGITADA VIDA D'ADULT, O QUE ESTÀ ENTRANT EN ELLA I S'AGOBIA.... MAI PERDEU AQUEST NEN/A QUE PORTEU
DINS, PERQUÈ ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA NOSTRA VIDA!!!L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!
Espero que os haya gustado..jeje.. si alguine no entiende valencian que me lo diga y se lo traduzco..jeje..
tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?
Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!"
Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".
El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".
Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o
una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...
Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats
durant tota una tarda...
Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...
Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...
Sempre descobries les teves més ocultes habilitas a causa d'un "A
que no fas això?"
No hi havia res més prohibit que jugar amb foc...
"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que
sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...
El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat,
sempre era molt més divertit ser lladre que policia...
Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma
que mai s'havia inventat.
La major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de
fútbol.
Els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més
gelosos, fidels protectors...
Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la
sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"...
GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de
gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.
Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials.
Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la
teva vida...
El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits
pel que feia tant de temps que buscaves...
Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves.
El major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder
dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE
DRAC...
Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res
més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer
el gandul durant tot el dia.
SI PODEU RECORDAR LA MAJORIA D'AQUESTES COSES I HE ACONSEGUIT QUE DIBUIXEU UN SOMRIURE, SIGNIFICA QUE HEU TINGUT UNA INFÀNCIA FELIÇ... I QUE ENCARA US QUEDA DINS ALGUNA COSA DEL NEN/A QUE ÉREM NO FA TANT DE TEMPS... AIXÍ QUE ENVIA AIXÒ A QUI NECESSITI UN PETIT DESCANS EN LA SEVA APRETADA I AGITADA VIDA D'ADULT, O QUE ESTÀ ENTRANT EN ELLA I S'AGOBIA.... MAI PERDEU AQUEST NEN/A QUE PORTEU
DINS, PERQUÈ ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA NOSTRA VIDA!!!L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!
Espero que os haya gustado..jeje.. si alguine no entiende valencian que me lo diga y se lo traduzco..jeje..
Comentario:
Es veritat!!! La vida, el treball, el problemes... fan que no recordem el que és més important.
M'agrada que escriga algún un valencià per aquí.
Un bessettt
M'agrada que escriga algún un valencià per aquí.
Un bessettt
Comentario:
Estoooo... yo no entiendo pero jajaja mas o menos me puedo hacer una idea de lo que quiere decir!!!
Muchos besitos!!
Muchos besitos!!
Comentario:
és el preu de la inocència.tothom el paga, una llàstima. ¿veritat?