logotipo

Resulta que hi ha un gran matemàtic, el nom del qual coincideix amb una conegudíssima marca de vodka... diguem-ne, per exemple, Moskoskaya. Resulta que aquest gran matemàtic té un gran teorema, molt interessant, diguem-ne el teorema de Moskoskaya. El cas és que té el teorema. L'ha fet córrer a tort i a dret, això sí, sempre en cercles íntims (que naturalment ja s'encarregaran de fer gran la bola). Sap que té força gent pendent del teorema aquest I al paio no li dóna la gana de publicar-lo. Però la quantitat de gent que sap que és cert comença a ser important (sense anar més lluny, jo ho sé).



Si tu tens un teorema important i el vols fer públic, doncs el fas públic i el publiques, o el penges a la teva web, o el fas accessible com vulguis, i ja està. I si no, t'ho calles. Ara imagina't que un pobre doctorant X a la seva tesi prova el teorema de Moskoskaya, i que (coses que passen) la prova és la mateixa. Qui garanteix que la reputació de X, despres de publicar el seu resultat, no se'n veurà afectada?

By the way, avui sóc feliç. Un contacte local m'ha facilitat la seva demostració del teorema de Moskoskaya, en format preprint però sense publicar, i amb sorpresa inclosa. Una de les referències era [ACMOU]. Llàstima que no ho podrà publicar.

No és apte per a neuròtics. No és apte per a malalts del cor. Està contraindicat per a tots els que pateixen atacs de nervis amb certa regularitat, i fins i tot, pot provocar estrès, depressions o suïcidis.





Si teniu uns disquets d'instal·lació de windous i no sabeu què fer-ne, llenceu-los. Però llenceu-los amunt, ben amunt, i amb molta força, aviam si m'arriben.

Imagineu que esteu fent, tranquilament, la digestió d'un dinar amb copeta de cava i rotet inclosos, mirant per la finestra, a dalt d'un avió d'una companyia dita de prestigi (automàticament es descarta Ibèria), contemplant el temporal que amenaça l'avió des del mateix moment en què heu travessat la frontera lituano-letona (en els avions amb cara i ulls d'aquestes coses te n'adones), amb les típiques turbulències que no alteren per res una digestió fantàstica.. 30 minuts i arribem a Hèlsinki... fantàstic, tot bé. La bossa de mà ha colat, el portàtil de mà també ha colat, i de fet l'ampolla d'aigua mineral natural lleugera Font Vella també ha colat... ara només falta que hi hagi qui hi ha d'haver per recollir-me i, com a guinda, algú venent paraigües a l'aeroport de Hèlsinki i ja serà la reòstia... vaja, que estàs com el Sha de Pèrsia... quan de sobte, enmig del temporal






Bé, de fet no tinc molt clar què ha estat, però sí que puc dir que alguna cosa ha explotat a l'ala de l'avió que tenia al costat. I ha explotat fent pet i fent Boom i amb ràfaga de llum i tal. Total.

M'HE CAGAT.

De cop i volta, he tingut la sensació com si s'estengués per l'avió una mena d'olor de merda que feia por (detall important: no sabia d'on venia aquesta olor)... Però no és tot: un minut després, ja fomuts de ple dins de la tempesta, va i se'n va la llum. Ni tele, ni mapa, ni llum ni res.

M'HE TORNAT A CAGAR.

Tot seguit, per acabar-ho d'adobar, i després de volar uns 2 minuts anant de canto, unes turbulències que, tot i que no fossin massa exagerades, alla dins, sense llum i sense alguna cosa de l'ala (que no sabia què era), semblaven acollonants. És en aquestes situacions quan les espècies animals més i millor desenvolupen els mètodes d'autodefensa, i et calmes, i llavors et fas el xulo i penses


"puaf, finesos, menuda pandilla de cagats, a que no teniu collons de pillar un ryanair, eh?"


i com que jo ho he fet doncs la veritat és que m'he calmat bastant. Ja a punt d'aterrar, plovia a bots i barrals, i ha tornat la llum, les turbulències han desaparegut, i quan l'avió ha tocat terra tots els japonesos de l'avió (n'estava ple) s'han fotut a aplaudir. Molt emocionant. Jo pensant "joder, que no ho veieu? si és que no n'hi havia per tant,home! si segur que ha estat una descàrrega elèctrica i punt!! joder, xaval, ets un exagerat!!" i llavors l'avió ha parat i el pilot ha començat a parlar. La gràcia de l'asumpte ha vingut llavors, quan amb el discurs de despedida, torneu a volar amb nosaltres, ha estat un plaer, i tal, el pilot ha explicat públicament que en el fons la pudor de merda sortia de la seva cabina.

uf.

salut tinguem. i que duri.

Aquest post només vol ser un plagi d'aquest altre. Bitllet d'avió, ordinador, assegurança, pis, i claus per obrir-lo. Sembla que ara ja ho tinc tot. Ja és seriós, ara ja no és broma, ja no fa gràcia, no és conya.




Senyores, senyors, ens veiem a Hèlsinki. ¡Hyvää matkaa!

Doncs ves per on, coses de la vida, sembla que aquests dies dels quals s'esperava alta productivitat acabin essent d'allò més gossos. Sigui com sigui, la ocasió s'ho val.

Com a lloc per trobar la inspiració, us recomano una bonica platja del Baix Empordà.




Salut i bona tarda. Comencem.

això és interessant

Foto amb un enllaç:




Foto sense enllaç




Foto a la dreta amb texte a l'esquerra:

jo crec que aixi ha de quedar millor, perquè si fas un text cacho de llarg, el que passa és que no ho justifica i per tant en el pitjor dels casos una sola línia tocarà la foto però no la resta

Foto a l'esquerra amb texte a la dreta:

jo crec que aixi ha de quedar millor, perquè si fas un text cacho de llarg, el que passa és que no ho justifica i per tant en el pitjor dels casos una sola línia tocarà la foto però no la resta

això és interessant

hola hola



adeu adeu