logotipo

Aquestes setmanes he tingut la sort de compartir hores de pissarra amb un predoc que fa exactament el mateix que jo. Sense anar més lluny, una de les preguntes que possiblement quedarà oberta a la meva tesi també se l'ha plantejat ell. Com que els que fem quasi-teoremes a la ciutat comtal som més aviat poquets, per a mi aquesta coincidència ha estat quelcom nou.
Amb aquest contacte hem entès coses que tots dos haviem sentit, i a les quals fins ara, per motius diversos, no hi haviem tingut accés directe. El famós Teorema de moskoskaia n'és un exemple.

Però aquest intercanvi de coneixement tant interessant pot venir causat per diferents aspectes. Per un principi de generositat extrema, per simple simbiosi, per una necessitat de defensa personal, perquè tens ganes de fer-te el xulo, perquè t'ho diu el jefe, perquè tens ganes de picar-te...

Afortunadament, quan fas matemàtiques la competició és altament no recomanable. De fet, podriem dir que és un fenomen singular, una singularitat. El que no tinc tan clar és que aquesta singularitat sigui evitable.

Vaig prometre explicar quatre coses sobre les petites escapades que vaig fent. Comencem per una encantadora ciutat. Al cor de la Finlàndia Central o Keskisuomi, punt de partida de la regió dels llacs. En realitat no tinc molt clar si la ciutat és prou interessant com per merèixer un post. Quan dic interessant, em refereixo a la noció mediterrània d'interessant. La gràcia de la ciutat rau bàsicament en dos punts francament forts. L'entorn natural, per un costat, i l'activitat universitària, per l'altre.




Aquesta foto no la he fet jo, però imatges com aquesta són realment fàcils de captar aquí, com a mínim, entre maig i agost, entre d'altres coses, perquè durant aquests mesos a Jyväskyla hi ha més hores de sol que a Barcelona, i a més, perquè d'aigua no els n'hi falta (només al terme municipal hi ha 4 llacs més grans que el de Banyoles).

Essencialment, és una ciutat d'uns 80000 habitants. La seva àrea d'influència arriba, però, als 160000, cosa que la converteix en la cinquena ciutat de Finlàndia. A tot això, s'hi afegeix una universitat de prestigy, la Jyväskylän Yliopisto, que converteix a Jyväskylä en una ciutat d'estudiants, ideal per a intercanvis. A la foto, part del Campus de Mattilaniemi. Al centre, l'Agora building. A l'esquerra, un edifici mig tallat de totxanes vermelles, és el departament de Matemàtiques i Estadística.




Aquesta foto confirma la meva teoria de què a Finlàndia els núvols són més macos...

A Finlàndia també gaudeixen d'un equivalent al Calatrava. Aquí es diu Alvar Aalto, i Jyväskylä és la seva ciutat museu. La seva construcció bàsica és un cub blanc, blanquíssim, molt lluminós i amb força vidre, però sense cap altra mena de decoració. Aquí hi té molts detractors. Una de les seves obres és el que veieu a següent foto.

Efectivament, porto un refredat que fa por. I és que és normal, des de fa una setmana i mitja que la temperatura perd a raó de grau per dia, i és clar, tampoc és que fes molta calor, abans... El més divertit de tot és el funcionament de la calefacció comunitària, que s'engega a partir d'un punt: 5 graus. Què vol dir això? doncs bàsicament que als 6 graus no fa prou fred com per encendre-la. Per exemple, A Barcelona, igual engegariem la calefacció uns 10 o 20 dies l'any, i prou.

Com s'arregla això? doncs a base de saunes, i lleteta calentona amb nesquik.





Sí, sí, un parell de saunes setmanals i moltes dutxes amb aigua bullint i gelada, per acostumar el cos als canvis bruscos de temperatura. Amb raó per aquí hi ha gent amb màniga curta. Jo m'hi adapto com puc, amb el meu jersei, la meva bufanda, la meva jaqueta i la meva última adquisicio: un barret estonià, amb orelleres incloses... encara no l'he estrenat, però a aquest ritme... Això sí, la sauna és imperdonable!!

Finalment, sembla que s'han decidit a fer una cosa interessant.

No sé a vosaltres si us ha passat mai. Però quan vaig pel carrer i veig un contenidor saturat de merda, penso "tot aixo formarà part d'una muntanya sobre de la qual, d'aquí uns anys, hi plantarem tomàquets" i llavors se'm regira l'estómac...

Proposo que doneu idees fàcils de dur a terme i que facin més sostenible viure al planeta. Jo proposo anar al supermercat amb cabàs, així no cal gastar bosses de plàstic.

Digueu-me simple.

Acabo de descobrir un portal (vilaweb) que et dóna la possibilitat de crear-te un blog, amb plantilla en català (fins ara no sabia que això era possible). I ho trobo especialment interessant. Les ànimes bondadoses que es van encarregar d'ajudar-me a crear aquest bloc entendran que compti amb la seva ajuda per, en un temps no gaire llunyà, amotllar-me a aquest nou format.

Aprofito, per evitar malentesos, per proclamar la oficialitat en aquest bloc del català, l'espanyol, l'anglès, el suec, el polonès i el suomi (el del nord i el del sud junts, eh?!). Una altre tema és quina n'és la llengua pròpia.

Fot un fred que pela.

En 5 dies, he fet 1000 kilòmetres amb tren, 400 amb vaixell, la reòstia amb autobús, metro i tram, amb llum de nit i llum de dia. He estat a Helsinki, Jyväskylä, Tallinn i Turku. M'he relacionat amb catalans, finlandesos, tailandesos, hongaresos, japonesos, nordamericans i eslovens. En 2 dies, vaig passar de quedar-me sense tesi per culpa d'un xino cabrón, a deixar-lo a ell sense teorema, i ara exactament ja no sé ni com estem. I a sobre, encara m'ha sobrat temps per banyar-me en un llac en pilotes, començar a escriure un article, adonar-me que l'estonià i el finès són molt semblants, sentir en pròpia pell que l'hivern finlandès és molt llarg, i descartar ja de manera definitiva la darrera oportunitat que m'havia donat per creure que el nou Estatut no seria un estatut de merda.

Necessito temps per pahir-ho.





Intentaré donar alguns detalls de tanta activitat en els propers posts. Torno a ser aquí.

Finlàndia va pertànyer a l'imperi suec durant més de 700 anys, en els quals la capital no era Hèlsinki, sino Turku. Si mireu la foto, veureu unes illetes, i al seu darrere, l'actual Hèlsinki. Doncs bé, durant el declivi de la dominació sueca (1700's), va ser construïda sobre algunes d'aquestes illetes una fortificació militar. Al seu voltant, es va desenvolupar un port amb gran capacitat comercial, cosa que va permetre a l'aleshores petita ciutat de Hèlsinki entrar en competència real amb importants posicions de l'època, com Tallinn i Sant Petersburg. Quan Finlàndia va passar de mans sueques a russes (1809), l'existència d'aquesta fortificació (entre d'altres raons) va motivar al tsar, Alexandre I, a traslladar la capital de Turku a Hèlsinki.

Es tracta d'un conjunt de 7 de les més de 300 illetes que hi ha vorejant la costa de la ciutat. Avui en dia, els locals en diuen Suomenlinna (castell finès) o Sveaborg (castell suec), en funció de si la seva llengua materna és el finès o el suec, respectivament. Personalment, això ho interpreto com a símbol del bon rotllo general entre ambdues comunitats. És un lloc molt turístic, ocupat els caps de setmana pels autòctons, que hi van a fer picnics o a fer volar estels o a fer el primer polvo, si el temps acompanya.