Continuem.
Bé, després d'uns dies de benvingudes, gestions, burocràcia i demés, aquest post només és per certificar que no m'he mort. El vol de tornada va ser (una mica!) menys accidentat, i els primers dies a BCN han estat com un retorn a l'estiu...
igual a partir d'ara em limito a post setmanal, però alguna cosa farem. El proper, visita a Tallinn.
Hèlsinki.
Malauradament, hi haurà una cosa que em quedaré per veure aquesta vegada, i em fot, i molt. És la ciutat durant l'hivern. Un dels més crus hiverns de les grans ciutats d'Europa, i un dels més suaus a Finlàndia.
Això que veieu és un dels molls del port de Hèlsinki. Perquè us feu a la ideia, el que veieu a sota és el mateix, en una altra època de l'any.
L'edifici blanc que més resalta és una catedral luterana, i també la imatge per excelència d'aquesta ciutat. Els edificis que la voregen conformen el sector més rus, i són d'un estil neoclàssic. La pràctica majoria van ser construits al voltant de la Senatintori o Plaça del Senat, al mig de la qual hi ha una estàtua del Tsar Alexandre II. Foren construits al principi del segle XIX, durant els primers anys de la dominació russa, al mateix temps en què Hèlsinki va passar a ser la capital del ducat rus de Finlàndia.
He de reconèixer que no és precisament una ciutat museu, arquitectònicament parlant. Tampoc és estrany, si tenim en compte que qualsevol construcció de més de 100 anys és declarada monument nacional. Moreover, en aquest país la construcció bàsica antigament era com aquesta que us mostro ara.
Aquesta imatge correspon a la ciutat de Porvoo, a uns 30 km a l'est de Hèlsinki, una de les poques que manté avui en dia un nucli antic de veritat. Ciutats com Hèlsinki o Turku també van passar per aquesta fase. Però la fusta crema, i Finlàndia va ser durant segles un terreny molt disputat entre russos i suecs.
Això que veieu és un dels molls del port de Hèlsinki. Perquè us feu a la ideia, el que veieu a sota és el mateix, en una altra època de l'any.
L'edifici blanc que més resalta és una catedral luterana, i també la imatge per excelència d'aquesta ciutat. Els edificis que la voregen conformen el sector més rus, i són d'un estil neoclàssic. La pràctica majoria van ser construits al voltant de la Senatintori o Plaça del Senat, al mig de la qual hi ha una estàtua del Tsar Alexandre II. Foren construits al principi del segle XIX, durant els primers anys de la dominació russa, al mateix temps en què Hèlsinki va passar a ser la capital del ducat rus de Finlàndia.
He de reconèixer que no és precisament una ciutat museu, arquitectònicament parlant. Tampoc és estrany, si tenim en compte que qualsevol construcció de més de 100 anys és declarada monument nacional. Moreover, en aquest país la construcció bàsica antigament era com aquesta que us mostro ara.
Aquesta imatge correspon a la ciutat de Porvoo, a uns 30 km a l'est de Hèlsinki, una de les poques que manté avui en dia un nucli antic de veritat. Ciutats com Hèlsinki o Turku també van passar per aquesta fase. Però la fusta crema, i Finlàndia va ser durant segles un terreny molt disputat entre russos i suecs.