Qui té la raó.
Estic estressat. Tot el que tingui que veure amb el popularment conegut xino cabrón m'estressa. I aquests dies no són una excepció. Resulta que després de portar-nos la contrària mútuament durant les meves dues visites a Jyväskylä, vam arribar a la conclusió que una determinada propietat era certa. Ara, fa unes hores, persones força properes al meu amic havien aconseguit fer-me entendre que no era així, i que l'esmentada propietat no es complia. Molt bé, fa un quart d'hora hem tornat a arribar a la conclusió que sí que és certa. I el més collonut de tot. Us asseguro que en tots els casos n'estava convençut.
M'estresso.
No tinc paraules.
Digueu-me agoserat...
...llàstima que tots aquests cicles tinguin durara finita.
Felicitats, culerada!
...llàstima que tots aquests cicles tinguin durara finita.
Felicitats, culerada!
Tallinn.
Mentre era a Finlàndia, vaig tenir la sort de visitar Tallinn. Em va impressionar tant que vaig prometre penjar quatre tonteries sobre aquesta ciutat. Primer, situem-nos.
Capital d'Estònia, 400000 habitants, parlen principalment estonià i rus, i com a llengües estrangeres utilitzen l'anglès, el finès i el suec. A només 80 km de Hèlsinki (o una hora i mitja amb vaixell) la ciutat té força interès turístic. Sense anar més lluny, els 5 euros d'una pinta a Hèlsinki es converteixen en 20 o 30 corones (un euro equival a unes 15 corones). I el tabac, la roba, els restaurants...
La proximitat geogràfica amb Finlàndia i la inevitable influència russa fan que la ciutat tingui un caràcter estrany. Primer danesos, després suecs, i tot seguit russos, van dominar aquest enclavament, que entre guerra i guerra va aconseguir independitzar-se. L'esclat de la Segona Guerra mundial va servir als soviètics d'excusa per apoderar-se'n altre cop, fins fa uns quinze anys. L'evident paral·lelisme amb el cas finès va fer que Hèlsinki fos dels primers governs a reconèixer la seva independència.
Es tracta d'una antiga ciutat medieval vorejada per una muralla, tot especialment ben conservat. Quan ets dins de les muralles, els carrers, l'arquitectura i el preu d'un cafè (3€) et fan pensar que ets a Bruges o algun lloc així. Aquí sota, la Raekoja plats.
Ara bé. Si surts a fora, la cosa canvia. A fora hi ha una altra ciutat, els habitants de la qual ni tan sols es plantegen travessar la muralla. Els mercats de menjar i d'articles de segona mà (sabates, roba, jocs de cafè, uniformes de la II Guerra Mundial, bandes vermelles amb una esvàstica...) estan saturats de gent que ven allò que té, qualsevol cosa, a una clientela exclusivament autòctona (no hi ha turistes).
Una estada aquí és francament barata. I de ben segur que no tot Estònia s'acaba a Tallinn.
Capital d'Estònia, 400000 habitants, parlen principalment estonià i rus, i com a llengües estrangeres utilitzen l'anglès, el finès i el suec. A només 80 km de Hèlsinki (o una hora i mitja amb vaixell) la ciutat té força interès turístic. Sense anar més lluny, els 5 euros d'una pinta a Hèlsinki es converteixen en 20 o 30 corones (un euro equival a unes 15 corones). I el tabac, la roba, els restaurants...
La proximitat geogràfica amb Finlàndia i la inevitable influència russa fan que la ciutat tingui un caràcter estrany. Primer danesos, després suecs, i tot seguit russos, van dominar aquest enclavament, que entre guerra i guerra va aconseguir independitzar-se. L'esclat de la Segona Guerra mundial va servir als soviètics d'excusa per apoderar-se'n altre cop, fins fa uns quinze anys. L'evident paral·lelisme amb el cas finès va fer que Hèlsinki fos dels primers governs a reconèixer la seva independència.
Es tracta d'una antiga ciutat medieval vorejada per una muralla, tot especialment ben conservat. Quan ets dins de les muralles, els carrers, l'arquitectura i el preu d'un cafè (3€) et fan pensar que ets a Bruges o algun lloc així. Aquí sota, la Raekoja plats.
Ara bé. Si surts a fora, la cosa canvia. A fora hi ha una altra ciutat, els habitants de la qual ni tan sols es plantegen travessar la muralla. Els mercats de menjar i d'articles de segona mà (sabates, roba, jocs de cafè, uniformes de la II Guerra Mundial, bandes vermelles amb una esvàstica...) estan saturats de gent que ven allò que té, qualsevol cosa, a una clientela exclusivament autòctona (no hi ha turistes).
Una estada aquí és francament barata. I de ben segur que no tot Estònia s'acaba a Tallinn.