Han dado con el general serbio bosnio Radovan Karadzic. Vivía escondido en Belgrado, disfrazado de gurú y dedicado a la salud alternativa. Ahora responderá de sus crímenes ante la Corte Internacional de La Haya.
Con todas las heridas que causara,
ahora el hombre cura las heridas.
Quien segara, impasible, tantas vidas,
hoy, compasivo, la salud repara.
Con pelo blanco y bondadosa cara,
el gran maestro de los homicidas
te consuela, te da lo que le pidas:
flores, cruces, alguna piedra rara…
Karadzic fue psiquiatra titulado:
quizá por ser él mismo un desalmado
se volcó en desalmar a sus vecinos.
Hizo de la masacre su deporte.
Cautivo y desarmado, ante la Corte
pagará sus delirios asesinos.
A la regatera
(versió catalana del sonetodiario d’ahir)
No va fer Moisès més fondo el tall,
al dividir les aigües del Mar Roig,
com el del teu escot, que em torna boig
quan cada dia el veig, ‘nant al treball.
Ni el Faraó, colgats en fonda vall
els seus soldats, i amb ells, també el seu goig,
quedà més trist que jo, quan veig l’estoig
del paradís, barrat, canal avall.
Congost entre abismals enormitats,
línia que fa del món dues meitats,
més que la línia Maginot guerrera,
vòrtex, pol, forat negre, remolí
que, fatal, mos ulls guenyos engolí,
canto, del teu pitram, la regatera.
24.07.2004
No va fer Moisès més fondo el tall,
al dividir les aigües del Mar Roig,
com el del teu escot, que em torna boig
quan cada dia el veig, ‘nant al treball.
Ni el Faraó, colgats en fonda vall
els seus soldats, i amb ells, també el seu goig,
quedà més trist que jo, quan veig l’estoig
del paradís, barrat, canal avall.
Congost entre abismals enormitats,
línia que fa del món dues meitats,
més que la línia Maginot guerrera,
vòrtex, pol, forat negre, remolí
que, fatal, mos ulls guenyos engolí,
canto, del teu pitram, la regatera.
24.07.2004
Davant del “Manifiesto por la lengua común”, els de la Plataforma per la llengua contraresten amb el “Manifest per la llengua comuna”
“Diuen que el castellà és lengua común?
Doncs será el català llengua comuna”.
Així respon la Plataforma, una
entitat que, de llengua, en sap un munt.
“A Catalunya, en català, i punt!
Tothom, els de pell blanca, negra o bruna,
adoradors del sol o de la lluna,
plantats al vent del món, un poble junt…”
A mi, això de “comuna” em fa pudor
d’uniforme i d’uniformització,
perquè hi van tots igual, el rei i el papa.
¿No podrien deixar la gent tranquil.la,
que pugui parlar, riure i fer barrila
com vulgui, com li surti de la tapa?
22.7.2008
Al Canalillo
No fue el de Moisés más hondo tajo,
cuando abrió en dos las aguas del Mar Rojo,
como el que vi en tu escote, trampantojo,
un día que acudías al trabajo.
Cuando, a pique, su plan se fue al carajo,
no tuvo el Faraón mayor enojo
que el mío, al ver vedado con cerrojo
el acceso al Edén, canal abajo.
Senda angosta entre dos enormidades,
línea que parte el mundo en dos mitades,
más que la línea Maginot candente,
vórtice, aujero negro, remolino,
yo también naufragué en tal torbellino,
como la mayor parte de la gente.
20.7.2008
El congrés del PSC pretén ocupar el centre sociològic de Catalunya per eternitzar-se en el poder
Mireu-lo, com s’afanya, el PSC,
per ocupar l’espai feliç del centre!
Per sempre més tocarà cuixa, mentre
s’oblidi que era un partit obrer.
Dalt del cotxe oficial, que s’hi viu bé!
No tens cap maldecap, cap mal de ventre.
La pasta gansa regularment entra
al teu compte corrent. Només cal fer:
Esborrar del record que, temps enrere,
va ser un partit de classe i amb trempera,
que somiava un món lliure i fraternal.
Tirar el combat social al fondo abisme,
abraçar el credo del catalanisme
i picar-li l’ullet al capital.
La censura al president del Barça va ser clara i rotunda, per part dels socis. Però Laporta es resisteix a anar-se’n a casa, argumentant que compta amb el suport de la “majoria silenciosa”
Els socis li han clavat la porta als nassos.
Rebé Laporta una hòstia contundent,
però ell la porta noble, dignament:
no vol Laporta a tòrcer donar els braços.
Cap a la porta no encamina els passos
-a un Laporta ningú li diu “bon vent!”-,
perquè ençà de la porta està calent,
i els euros fa Laporta aquí a cabassos.
Algú segurament li ha fet vudú,
i és que no pots fiar-te de ningú,
i el més amic et pot sortir un bandarra.
Jo, si li fa el mal d’ull alguna bruixa,
no em preocupa, i me la porta fluixa.
Laporta, t’han xafat bé la guitarra.
12.7.2008