El patró de la barca Pau de la Guita de Vilanova assegura que les cigales són molt sensibles i s’amaguen quan hi ha moviments tectònics, vent del nord, eclipsis o la lluna en quart minvant.
És tan sensible, diuen, la cigala,
que a la més mínima desapareix,
sigui perquè la mar s’enterboleix,
o bufa el vent. Deu ser que s’atabala.
Prefereix l’aigua mansa d’una cala,
surt amb la lluna plena i es llueix;
amb lluna minvant, minva i es cobreix
com tímida i peruga col.legiala.
Sent tímida, però, també s’embala,
treu el cap, s’enravena i s’enalteix:
llavors, el pescador la descobreix
i fàcilment la pesca, a gran escala.
...Són estranys, els costums de la cigala.
Feliç qui els pot entendre, i els coneix!