Proclama bilingüista
¿Per què, sabries dir-me tu, company,
la teva és llengua pròpia del país,
i no la meva? Doncs, ¿que és més castís
el teu parlar que el meu? No et sembla estrany?
És la insensata pretensió i l’afany
d’emportar-se el millor tall de pastís:
millor sou, millor cotxe, millor pis.
No et sembla, tot plegat, un bast engany?
No em parlis més, company, de llengua pròpia
si això vol dir: tu, ric, i jo, en la inòpia.
Qui t´ha dit que jo vull ser foraster?
Per què m’he de callar jo i no pas tu?
Aquí no s’ha de fer callar ningú.
Sí, en català; i en castellà també.
29.05.2006