A la regatera
(versió catalana del sonetodiario d’ahir)
No va fer Moisès més fondo el tall,
al dividir les aigües del Mar Roig,
com el del teu escot, que em torna boig
quan cada dia el veig, ‘nant al treball.
Ni el Faraó, colgats en fonda vall
els seus soldats, i amb ells, també el seu goig,
quedà més trist que jo, quan veig l’estoig
del paradís, barrat, canal avall.
Congost entre abismals enormitats,
línia que fa del món dues meitats,
més que la línia Maginot guerrera,
vòrtex, pol, forat negre, remolí
que, fatal, mos ulls guenyos engolí,
canto, del teu pitram, la regatera.
24.07.2004
No va fer Moisès més fondo el tall,
al dividir les aigües del Mar Roig,
com el del teu escot, que em torna boig
quan cada dia el veig, ‘nant al treball.
Ni el Faraó, colgats en fonda vall
els seus soldats, i amb ells, també el seu goig,
quedà més trist que jo, quan veig l’estoig
del paradís, barrat, canal avall.
Congost entre abismals enormitats,
línia que fa del món dues meitats,
més que la línia Maginot guerrera,
vòrtex, pol, forat negre, remolí
que, fatal, mos ulls guenyos engolí,
canto, del teu pitram, la regatera.
24.07.2004