cuando una cancion se vuelve tan real...
Lluny dels de casa, lluny del que conec.
Arraconar totes les dèries per un temps,
buscant en la distància,
resposta a tots els perquès.
Un llarg viatge cap a un nou indret
per a poder fer una glopada d'aire fresc
i retrobar la màgia
que alguna cosa m'ha pres.
Lluny de tu, lluny de tot,
avui costa tant no tenir-te a prop.
Moro per tornar, conto cada segon,
enyorant-me a l'altra banda de món.
Res no es mou,
sembla que plourà de nou.
I al meu trist posat un dolç somrís,que de cop,
s'ha dibuixat amb el teu record.
Omplint diumenges passejant tot sol
en tardes fredes, recordant els moments bons.
Endreçant les idees,
veig ara on és el meu lloc.
De la finestra d'una habitació
tan estrangera com ara me'n sento jo,
m'agradaria creure
que anar-me'n va ser el millor.
Lluny de tu, lluny de tot,…
Donaria tot el que fos
per acaronar el teu cos… com el primer cop…
Lluny de tu, lluny de tot,…
....tan real, q te hace pensar ...y t hace llorar....si no m equivoco la puse al principio d venirme...m'agradaria creure q anarm-me'n va ser el millor...i no ho tinc molt clar encara...u_u