Intento parlar amb ya.com i s'em talla la comunicació a tràves del mòbil, telefonica m'informa que la línea està sobrecàrregada i em diu que ho faci més tard, també he parlat amb amics però tampos ho saben, no sé que fer.
Si hi ha algú que em pugui solucionar el problema estaria molt content, gràcies.]]>Si algú em vol ajudar per a solucionar la situació ho agrairia molt, gràcies.]]>Para tener los mismos derechos colectivos de todos los pueblos y naciones del mundo, para convivir en justicia y en paz,
Somos un pueblo pequeño, con una historia detrás, llena de luchas por la libertad y la democracia.
Ni mejores ni peores que los demás pueblos, simplemente, diferentes.]]>Mayor Oreja protesta al Parlament europeu, per admetre el procès de pau d'Euskal Herria, com a debat. El tribunal constitucional retalla competències de la Gencat de d'alt, en matèria d'audiovisuals. Encara no han començat les retallades de l'estatut vigent, quant admetin a tràmit tot els recursos presentats. S'han presentat dues campanyes totalment diferents, la de les seleccions catalanes i la del dia de sentir-se orgullós de ser español. Amdues amb nens.
La setmana començarà amb el resultat de les manifestacions per una vivenda digna, a moltes ciutats de l'estat. El lema té coixí, en tu puta vida tendrás vivienda propia.
El mateix de sempre però amb més violència.]]>Per que tothom ho entengui faré l'adhessió en castella;
Durante los dias 4 y 10 de septiembre se hace una campaña de sensibilación para conseguir un Estado Propio, en los territorios de habla catalana del estado español y francés. La bloguesfera o como se llame, libremente se adhieren a poner de titular un deseo y un proposito, conseguir el derecho de autodeterminación para la nación de habla catalana, llamada Catalunya o Països Catalans.]]>Són els que apliquen les lleis, les interpreten, són el estado de derecho. Són el peso de la ley.
En realitat són un dels poders fàctics de l'estat. La justícia, una paraula socialment esperada. La justícia social, és el summun de les aspiracions populars a tots els pobles del món.
Els jutges, les persones encàrregades d'impartir justícia.
Què és just i què no és just?. Les lleis que apliquen, són justes?.
Les lleis del règim franquista éren justes?, què és primer la llei o la justícia?.
Són justes les sentències dels jutges espanyols d'Espanya?.]]>
No hi éren tots, alguns estaven empresonats altres els havien afusellat i d'altres a la diàspora. Com totes les generacions, uns teniem curiositats davant el panorama que viviem, altres gens ni mica, com sempre.

Dels que ens preocupava el voltant, és del que vull parlar-vos. La escola, castellanitzada, prohibit parlar amb la llengua dels teus pares i avis. Jo mateix en arribar al col·legit, no parlava, el mestre em parlava en una llengua estranya, no l'entenia, vaig estar potser tres anys sense dir res, només escoltava. Al pati de l'escola i al carrer, sí que jugava i parlava amb els altres joves, parlaven la mateixa llengua. Allà al pati de l'escola i al carrer vaig saber el que passava, entre la gent del barri i altres barris de la gran ciutat. El futbol, el Barça va ésser una referència per a molts joves. Sobretot a partir de Kubala, un ídol de la joventut. Els que vàrem tenir la sort de sortir a la muntanya amb algún Centre Excursionista, encara vàrem saber més coses de la història del nostre poble i vam tenir l'oportunitat d'estimar aquesta terra, trepitjant, olorant, escoltant, caminant i dormint per racons i indrets del vell Principat de Catalunya.

Als anys seixanta i setenta ja estavem compromesos amb el país i contra el feixisme. Érem i som minoritàris. Hem lluitat a la clandestinitat i a la trancisió, hem fet possible l'Assemblea de Catalunya, la Crida a la Solidaritat, hem omplert el Nou Camp, Sant Boi, el Fossar de les Moreres i els carrers de la ciutat contra la desfilada del exèrcit espanyol, contra la guerra, contra la mort d'Ernest Lluch, contra el trasvessament del riu Ebre i tantes altres coses importants per manifestar el rebuig.

Ara ja som molts i moltes generacions, juntes i amb tota la dignitat pel davant. No puc entendre el sí pel referèndum, o potser si. Hi ha gent amb molta por a perdre aquests mínims assolits en aquesta democràcia espanyola. En canvi hi ha també molta gent, sense por, no tenim res a perdre, el NO és històric, ve de lluny i va més lluny, és la gent anònima conscient i compromesa amb aquest poble.

Tenim la gran sort que no ens han canviat el sentit crític i qüestionador de tot el que ens envolta. Hem sabut aprendre de les derrotes i de les mentides oficials, saben on estem i saben a on volem anar. Fins a la independència dels Països Catalans, sense defallir ni caure a les trampes i obstacles que han posat i posaràn per aconseguir-la.]]>Si sóc espanyol, això diu es meu D.N.I., no tinc per què aguantar tan d'insult gratuït des del centre peninsular.
Demanar poder expressar-te amb la meva llengua a totes les instàncies del meu estat, sense donar explicacions ni altres consideracions, és un dret. Segons diu la Constitució Espanyola de l'any 1.978, totes les llengües, apart del castellà, hauran de ser protegides i d'especial interès.
No, no es compleix gens ni mica.
Si la llei no es fa complir, jo tampoc tinc necessitat de pagar a l'estat cap dels meus impostos, a la vegada que tampoc tinc cap obligació de ser espanyol i ni molt menys sentir-m'hi. Ningú encara m'ha preguntat si vull ser espanyol. Sóc català i catalanoparlant, això ho tinc clar i res més, no vull cap afegitó.
No compraré productes que no siguint produïts i el·laborats a la meua terra, tenim de tot, i prefereixo comprar-los a qui no em descrimina com a persona i com a poble. A la vegada faré pedagogia en aquest sentit entre les meves amistats. Salut i felicitat per a qui s'ho mereix.]]>Com anyoro els temps de l'Assemblea de Catalunya......dono tota la raó a Xirinacs en el seu darrer llibre.
Potser seria bo parlar més clar a l'estat, la península ibèrica la formen amb tots els matissos que vulguin, quatre nacions o quatre cultures o quatre llengües. La castellana, la catalana, la galaico-portuguesa i l'euskara, la solució una Confederació de pobles ibèrics.
Només ens cal anar-hi, amb fermesa i convicció.
Tot es construeix des de la base, sense base no hi ha assentament ni fonament. Tot és transitori mentres no arribem a l'orígen del problema.]]>