logotipo

“El jovent actual a qui vol imitar a l’hora de vestir?

Els nois es fixen en els “skaters” o els “surfers”. Aquests es caracteritzen per portar pantalons amples, baixos de cintura perquè es pugui veure la marca de la roba interior; les camisetes amples; les sabatilles esportives grans i amb els cordons deslligats.

Les noeis es fixen en models i cantants. Porten, per tant, camisetes ajustades, pantalons amb campana, baixos de cintura per ensenyar el tanga o les calces; les sabates amb plataforma.

Ara bé, hi ha adolescents que arriben a extrems inadmissibles perquè estan fent desaparèixer les distincions entre la roba interior i la resta de peces de vestir. Els mitjans de comunicació, en aquests casos, tenen el seu grau de culpabilitat, ja que molts nois i moltes noies tendeixen a vestir com els/les models actuals.”


Silvia CARRÉ. 2n Batx. Hum.

“Tornar a l’ús dels uniformes als centres escolars fóra un atac a la nostra llibertat, a la llibertat de vestir independentment. La introducció dels uniformes seria, en definitiva, una provocació que podria ocasionar greus conseqüències als centres de secundària.”

Jasmina SEGARRA, 2n Batx. Hum.

“La conxorxa entre les empreses tèxtils i els mitjans de comunicació ha creat un altre escàndol amb una clara finalitat comercial. Les empreses treuen el producte i els mitjans de comunicació el difonen pertot arreu. Només cal recordar l'anunci d' Evax Tanga que relaciona les compreses i els tangues; és a dir, la regla i el fet de sentir-se còmoda. Aquest anunci ha tingut una difusió tan important que la cançó que acompanya l'anunci “les tanga girls” ha estat qualificada com una de les cançons de l'estiu. Som els joves els qui hem creat aquesta nova moda? Jo crec que no. Nosaltres només hem estat els peixos que hem caigut a la xarxa del mercat del diner, que està format per empresaris que s'ajuden mútuament per augmentar els seus beneficis. Els uns creen els productes, els altres els difonen i els joves els comprem i comprem perquè formem part d'aquesta cadena de consum, la qual no té aturador. (...) Si tot aquest escàndol s'ha produït és perquè tenim el mal costum de ficar-nos en tot i criticar-ho tot, com si tothom en tingués el dret. Teòricament, la roba hauria de ser una simple protecció per tapar el nostre cos i per protegir-nos del fred de l'hivern. Actualment, però, el nostre armari ha passat a ser el reflex de la nostra personalitat. Som segons com anem vestits. Jutgem la manera de ser i la manera de vestir dels altres perquè tenim por als canvis. Aquesta moguda als centres escolars és un simple reflex de la inseguretat dels educadors envers l'alumnat, que, a la seva manera, intenten fer-se un lloc a la societat i intenten mostrar el desacord amb els models socials que se'ls ensenya des dels centres educatius. Les noves modes no són més que unes simples pinzellades d'aquests canvis. Aquests petits canvis haurien d'esdevenir un primer pas per aconseguir una societat més tolerant, més justa, menys superficial i menys consumista.”

Alba MINGUELLA, 2n Batx. Hum.

“Una de les maneres de sentir-nos còmodes i bé, l’aconseguim mitjançant la nostra vestimenta. La manera de vestir-nos és una manera d’expressar-nos. Cadascú és lliure de vestir-se com vulgui, ja sigui tapat fins al coll, ja sigui ensenyant les calces o el tanga. Però, és cert que ensenyem les calces o el tanga? Ensenyar implica una voluntat de “mostrar una cosa”; per tant, crec que els adolescents més que “ensenyar” el que fem és seguir la moda dels pantalons baixos que, com tothom sap, comporta que se’ns “vegi” la roba interior. No és el mateix “ensenyar” la roba interior que se’ns “vegi” a causa del patronatge dels pantalons.”


Anna GALERA, 2n Batx. Hum.

“Crec que els adolescents només busquem una forma de fer-nos veure, de sobresortir; una de les maneres per aconseguir aquesta meta és, deixant de banda altres mètodes, la manera de vestir. A més a més, crec que això és una moda i com totes les modes és passatgera i, per tant, tard o d’hora, s’acabarà substituint per una altra manera de vestir, com tantes n’hi ha hagut al llarg de la història. (...) Tot i que sempre hi ha hagut discussions entre la manera d’actuar dels adolescents i l’ideal de la perfecció “imperfecta” dels adults; crec que, com sempre, s’ha de donar un marge, més o menys, gran de llibertat als adolescents; i aquesta llibertat crec que inclou, com a mínim, el dret a la intimitat, el dret a expressar-nos de la manera que creguem més convenient i, per tant, el dret a vestir-nos com vulguem.”

Marc OLIVART, 2n Batx. Tecn.

“Les noies s’estan tornant molt més atrevides i provocadores pel que fa a la indumentària que els nois. Crec que a l’escola es pot anar una mica a l’estil “heavy” o bé una mica “in”, o bé un pèl “punky”, no massa tampoc... Les formes, però, pel que fa a la manera de vestir i al comportament s’han de guardar una mica, si no tots acabarem despistats i descol·locats. A ningú no li desagrada veure una companya que està asseguda davant teu, un dia amb la roba interior vermella, l’altre, blau cel, l’altre, fúcsia i així, successivament. Això està molt bé, però, de vegades, el professor parla sol davant la classe ja que a tots ens fa perdre el cap més la roba interior que porta aquell dia la companya de classe que l’explicació que se’ns dóna. (...) De fet, la societat també és culpable d’aquest fenomen del “string” perquè aquesta manera de vestir i d’exhibir-se l’hem importada dels EUA i de les cantants de moda com la Cristina Aguilera, la Britney Spears..., les quals ensenyen a les noies adolescents què és el que “marca” -portar tanga, estar molt primes, anar cenyides i molt pintades, portar sostenidors que marquin molt...- perquè, d’aquesta manera, podran triomfar davant dels xicots i de la societat. Elles s’ho creuen i aleshores, ve el “string” a les aules, al carrer i a tot arreu. Crec que s’ha de respectar la manera de vestir de tothom, però crec que hem de ser una mica mesurats, controlar la situació i no arribar a ser “pornos”.”

Joan CAPELL, 2n Batx. Hum.

“Crec que els adolescents només busquem una forma de fer-nos veure, de sobresortir; una de les maneres per aconseguir aquesta meta és, deixant de banda altres mètodes, la manera de vestir. A més a més, crec que això és una moda i com totes les modes és passatgera i, per tant, tard o d’hora, s’acabarà substituint per una altra manera de vestir, com tantes n’hi ha hagut al llarg de la història. (...) Tot i que sempre hi ha hagut discussions entre la manera d’actuar dels adolescents i l’ideal de la perfecció “imperfecta” dels adults; crec que, com sempre, s’ha de donar un marge, més o menys, gran de llibertat als adolescents; i aquesta llibertat crec que inclou, com a mínim, el dret a la intimitat, el dret a expressar-nos de la manera que creguem més convenient i, per tant, el dret a vestir-nos com vulguem.”

Marc OLIVART, 2n Batx. Tecn.