logotipo

““Després ens sorprenem que les adolescents siguin víctimes d’assetjaments o d’agressions sexuals” -ha comentat a la premsa l’exministra d’Educació del govern francès-. Què vol dir, exactament, l’exministra? La causa de les agressions són els tangues? O les patologies dels agressors?”

Anna SANS, 2n Batx. Hum.

“Segons alguns mitjans de comunicació, la moda del jovent té una sèrie de repercussions en la seva vida acadèmica. Així doncs, segons aquests informadors, pot provocar alteracions de l’ordre, situacions que aboquen a la indisciplina, desconnexions transitòries... Una directora d’un centre privat ha arribat a qualificar aquestes alteracions com a “autèntics problemes.” Com és possible que una directora d’un centre educatiu ignori d’una manera tan flagrant el món dels adolescents? Els adolescents, per essència, som arriscats, rebels, atrevits...perquè som conscients que vivim un moment iniciàtic, que estem a la flor de la vida i que ens agrada significar-nos amb diferents maneres de vestir. (...) Qui porta un tanga és perquè es troba còmode amb aquesta peça de roba o bé perquè li agrada. Els joves no l’utilitzem per fer pujar l’adrenalina del personal. A part que l’ús del tanga no és exclusiu dels adolescents. Molts adults l’usen de fa anys. (...) Vivim en una societat exhibicionista. D’exhicionistes no tan sols en són els joves. N’és tothom, però de diferents maneres. Jo penso que hauríem de canviar el verb “exhibir” pel verb “ser”. Siguem, tots plegats, com som.”

Marta CIVIT, 2n Batx. Cient.

“La polèmica del tanga s’ha originat a França, però, en un tres i no res, s’ha instal·lat als nostres instituts i col·legis. I distingeixo institut -públic- de col·legi -privat o concertat- perquè davant de l’expansió del fenomen tanga les direccions dels centres privats actuen d’una manera més radical. Fins i tot algunes veus reivindiquen la reinstauració dels uniformes escolars. Alguns afectats ja estan pensant a despenjar de l’armari el monòton uniforme dels seus ascendents. (...) L’adolescència és l’etapa de la vida on les persones busquem la pròpia identitat, basant-nos sempre amb uns referents concrets. L’estètica també forma part d’aquesta recerca de la identitat i està molt relacionada amb la moda. Per altra banda, qualsevol moda, inicialment, té algun objectiu programàtic: pràctic, decoratiu o provocatiu. Així mateix, hom la segueix per sentir-se identificat amb el grup que se l’ha fet seva. Ara bé, quan aquella moda s’ha generalitzat, el perquè de tot plegat s’esvaeix. La gent, després, un cop que aquella moda s’ha democratitzat, desconeix els prolegòmens que van arribar a impulsar el desplegament d’aquella proposta estètica. El tema tanga va per aquí. El tanga, però, com qualsevol moda té data de caducitat.”

Neus MIRÓ, 2n Batx. Cient.

“Sobre aquest tema aniria molt bé aplicar aquella sentència popular segons la qual sembla ser que “sofreix més el qui mira que el qui ensenya...” Les reaccions al tema tanga són molt gracioses i, en definitiva, palesen el fet que d’una cosa instranscendent se n’està fent un gra massa. (...) Els joves ens agrada distingir-nos del món dels adults. Sempre ha estat així. Penso que, un cop més, tothom juga el seu rol: els joves adoptant i generant noves tendències i, d’altra banda, els adults rebutjant-les i criticant-les. El fet cert és que veure un bocí de goma de la roba interior d’una persona no em molesta gens. (...) Hauríem de tenir clar que tan sols és un tros de roba. On és el problema?”

Cristina MORALES, 2n Batx. Cient.

“Cadascú ha d’anar vestit com més li agradi. Ara bé, penso que a l’institut tampoc no cal anar vestit com un dissabte a la nit.”

Ariadna VALLÉS, 2n Batx. Cient.

“La solució del problema tanga no és, precisament, el retorn a l’uniforme. En aquests casos el millor és esperar que aterri el fred o bé que arribi i s’imposi una altra moda.”

Rosa ROSELL, 2n Batx. Cient.

“Tot plegat ve a ser una crítica de l’estètica juvenil. Seguint aquesta moda els joves tan sols busquen una forma de ser i el fet de saber que formen part d’un grup, amb què s’identifiquen.”


Gemma PUJOL, 2n Batx. Tecn.

“La moda actual del tanga, amb tot el rebombori que comporta per part d’educadors i de pares, ha de ser, per força, com qualsevol moda, passatgera. Els joves, per fer-se lloc en un grup determinat, vesteixen o actuen d’una manera concreta i, sovint, estranya per a altres col·lectius. No obstant, la llibertat d’expressió és permesa, i, per tant, tothom té dret a vestir com vulgui. Obviàment, sempre dins d’un límits que, de vegades, són difícils de posar, però que, paradoxalment, la mateixa societat ja regula. Moltes vegades, es donen casos de conflictes entre professors i alumnes per aquestes maneres de vestir que, de tant en tant, acaben amb prohibicions. Les prohibicions, però, sempre són un perill. Ben conegut és de tothom que el que està prohibit és el que més atrau la gent i, és clar, de la manera de vestir, no en podem fer una excepció.(...) La vestimenta dels joves, doncs, és una cosa canviant, i no perquè, sovint, adopti postures una mica extremes -tema tanga- ens hem de sobresaltar.

Eduard EREZA, 2n Batx. Tecn.

“En els temps que corren és increïble que els professors, els pares i d’altres sectors socials puguin defensar el retorn dels uniformes a la vida acadèmica. Segurament que, de joves, si en portaven, no els agradava. (...) En definitiva, per molt que es digui que evolucionem cada vegada més, quant als hàbits socials, constatem un cert retrocés de les llibertats. Al final, les noies acabarem en un col·legi femení i els nois, en un de masculí. La coeducacació s’estudiarà, això sí, als manuals d’història de la pedagogia.”

Laura GAYA, 2n Batx. Hum.