logotipo

“Molts adolescents es vesteixen com es vesteixen perquè volen imitar els seus ídols. Molts ho fan per lluir el seu tipet. Cadascú té una excusa per portar la roba que porta. Moltes d’aquestes modes són passatgeres i, per tant, no cal patir. (...) Els éssers vius -els animals- fan tota classe d’estratagemes per cridar l’atenció d’un altre ésser viu. Doncs, els humans som ben bé igual, som capaços de posar-nos qualsevol cosa perquè ens mirin i perquè, en definitiva, siguem el centre atenció.

Roser MIRÓ, 2n Batx. Hum.

“Els pares i els professors s’haurien de fixar en temes educatius de major volada i no pas en aquest assumpte de la moda.(...) El professorat s’hauria de preocupar pel fet que l’alumnat aprovi i que el centre acadèmic funcioni bé i deixar de banda les banalitats del món de la moda. (...) No sé quina és la mentalitat dels pares o del professorat sobre el tema tanga (...) Es pensen, potser, que així les noies despertem els instints dels nois? Amb una tireta del tanga? La cosa canviaria si ensenyessin el cul, però per una tireta...

Cristina BONET, 2n Batx. Cient.

“Per què els adults han de posar entrebancs a la manera de vestir dels adoelscents? Els joves, simplement, segueixen una moda amb què s’hi troben a gust; amb què s’identifiquen com a joves que són. A la gent jove els agrada posar-se pantalons baixos de cintura, que deixen entreveure una línia de la roba interior; samarretes ajustades, que deixen veure els melics...Però és que hi ha algun problema amb aquesta estètica? I és clar que no.”

Maria Rosa PIFARRÉ, 2n Batx. Cient.

“La importància de la moda és relativa. La societat, en general, i, sobretot, els mitjans de comunicació són els responsables últims de la difusió, generalitzada, d’una moda concreta. Per tant, si es pretén que els joves no ensenyin la roba interior o diferents parts del cos com el melic o l’esquena, la primera actuació que s’ha de fer és regular el vestuari dels presentadors, dels cantants, dels actors i dels esportistes que tenen una projecció pública. Com que una restricció d’aquest ordre és, pràcticament, impossible, no es pot pretendre que els joves vestiexin d’una altra manera que no sigui la que veuen, cada moment, per la televisió i que, per ells, s’ha convertit en una estètica normal.”

Arnau MOLINA, 2n Batx. Tecn.

“El tema del tanga no sé si es mereix l’atenció que li han dedicat alguns mitjans de comunicació. Des de l’àmbitl educatiu, s’ha expressat diferents opinions. Em sembla, però, que polèmiques intranscendents com aquesta ja van bé per desdibuixar o per difuminar la veritable problemàtica que pateix el sistema educatiu català i, de fet, espanyol. (...) En tot cas, s’ha de substiutir la prohibició per la recomanació, pel suggeriment, i, després, és clar, deixar llibertat...”

Noemí MINGUELLA, 2n Batx. Hum.

“El problema del tanga s’ha sobredimensionat. És clar que hi ha maneres i maneres...N’hi ha que l’exhibeixen per provocar;però, tot i així, no se li hauria de donar més importància, ja que no és res més que una peça de roba.(...) Només és una moda que no fa, de fet, mal a ningú.”

Elisabet MOLINA, 2n Batx. Hum.