logotipo

“També cal dir que una cosa és anar a la moda i una altra, molt diferent, és anar a provocar. Si les noies tenen al cap que han d’ensenyar la roba interior per provocar, llavors sí que crec que la societat té un problema veritable. (...) Potser, però, el problema no és, exclusivament, de l’adolescent. Potser el problema ve motivat per la llibertat que se li ha donat, des de casa, a l’hora de comprar-se segons quin tipus de roba, a l’hora de sortir a les nits, a l’hora d’anar vestit a l’institut... O també la manera com, per exemple, la Paulina Rubio va vestida als concerts, al carrer... Si ella vesteix així per què jo no? Aquest raonament segur que és al cap de moltes noies. Les solucions al problema podrien anar de la manera següent: a) ensenyar a vestir a les cantants famoses i b) parlar els pares amb els fills sobre la necessitat de tobar un punt d’equilibri a l’hora de vestir.”

Laura MASBERNAT, 2n Batx. Hum.

En resum, crec que aquesta tendència és com qualsevol altra moda... Els adults no se n’haurien de preocupar tant, ja que si el que pretenen és erradicar-la com més la ignorin més aviat desapareixerà.

Raül VILLALBA, 2n Batx. Tecn.

“Aquesta nova moda -la dels pantalons baixos de cintura- s’hauria de prohibir als instituts i als col·legis ja que en aquests centres s’hi va a estudiar; no s’hi va a cridar l’atenció. (....) Estic, però, en contra de l’uniforme escolar. (...) En resum: ni tangues ni uniformes. Es tracta de trobar un terme mig, com s’anava abans que arribés aquesta moda.”

Laura PALAU, 2n Batx. Hum.

“En definitiva, que els adolescents hauríem d’anar vestits amb pantalons de cintura alta, els jerseis de coll alt i amples o bé amb els històrics uniformes. Sort que els adolescents som durs de cap i no canviarem fins que no arribi una nova moda.”

Gemma SANS, 2n Batx. Hum.

“Som adolescents i ens vestim com ens agrada, de la manera que ens trobem més còmedes. És increïble que amb la quantitat de problemes que tenim plantejats arreu del món i que, sovint, no sabem com resoldre’ls ens plantegem el problema dels tanga. La gent gran es pensa que ens vestim així perquè ens agrada anar provocant, fer de pendons...; treuen les coses de lloc, ho exageren tot (...) No crec que cap home, simplement, per veure el començament d’unes calces o un melic es fiqui calent.(...) Que ens deixin estar, que ja comencem a tenir edat per vestir com volem i ningú no ens ha de fer anar tapats fins al coll.”

Marta ROIG, 2n Batx. Hum.

“En teoria la nostra societat permet la llibertat d’expressió; així que els adolescents tenim dret a opinar sobre si desitgem o no portar un uniforme escolar. Que no imposin l’uniforme sense consultar-nos abans; els joves també volem i, a més a més, tenim el dret a opinar.”

Íngrid FLOREJACHS, 2n Batx. Hum.

“L’actual moda de portar pantalons baixos de cintura per mostrar la roba interior -tant noies com nois- ha generat un grup d’opinió que sol·licita el retorn de l’uniforme escolar a les aules del país gal. Aquesta manera de vestir és una provocació? No, simplement, és una manera d’imitar els cànons de la moda que difonen les cadenes televisives i les revistes de moda. (...) Els psicòlegs i jo mateix estem d’acord en l’ús de la llibertat a l’hora d’escollir la roba. A través d’aquesta llibertat, els / les joves poden expressar les seves idees i els seus sentiments mitjançant la seva manera de vestir. Ara bé, la uniformització no és, al meu parer, tan dolenta. No s’ha de mirar com un fet negatiu des de totes les seves perspectives. Quim Monzó ens assenyalava a la seva columna de “La Vanguardia”, el dia 8 d'octubre de 2003, que l’uniforme té una càrrega eròtica indiscutible ja que aquesta vestimenta ha estat molt usada per diferents estrelles del cinema lúbric. (...) Aquesta moda és com totes les altres: aleatòria i passatgera. No se li ha de donar més importància de la que, realment, té. I si és veritat que vivim en un món en què existeix la llibertat d’expressió, jo proclamo: Visca el TANGA!!!”

Mikel DE LA CRUZ, 2n Batx. Cient.

“M’agrada aquesta moda. Una cosa, però, és ensenyar la part superior dels calçotets o de les calces i, una altra de molt diferent, és ensenyar les tires del tanga, les quals no són gaire agradables de veure. En tot cas, això, se’ls hauria de preguntar als nois, perquè, de fet, són els que més frueixen amb aquesta nova tendència.”

Gemma CAMÍ, 2n Batx. Hum.

“Francament, crec, com a jove, que només són noves tendències, fruit de la falta d’inquietuds entre els adolescents. A més, és una moda que no va lligada a uns ideals concrets -com en el cas dels hippies o dels punks-. El temps ens confirmarà que la qüestió tanga ha estat una moda passatgera. Els adolescents actuals som, únicament, les víctimes d’aquesta tendència. D’aquí dos anys, de segur, que ja no es portarà. (...) El millor podria ser una classe on hi hagués vint modes diferents; on, clarament, es reconegués que la joventut no es deixa portar per les modes.”

Josep BARDIA, 2n Batx. Hum.