logotipo

“La polèmica del tanga s’ha originat a França, però, en un tres i no res, s’ha instal·lat als nostres instituts i col·legis. I distingeixo institut -públic- de col·legi -privat o concertat- perquè davant de l’expansió del fenomen tanga les direccions dels centres privats actuen d’una manera més radical. Fins i tot algunes veus reivindiquen la reinstauració dels uniformes escolars. Alguns afectats ja estan pensant a despenjar de l’armari el monòton uniforme dels seus ascendents. (...) L’adolescència és l’etapa de la vida on les persones busquem la pròpia identitat, basant-nos sempre amb uns referents concrets. L’estètica també forma part d’aquesta recerca de la identitat i està molt relacionada amb la moda. Per altra banda, qualsevol moda, inicialment, té algun objectiu programàtic: pràctic, decoratiu o provocatiu. Així mateix, hom la segueix per sentir-se identificat amb el grup que se l’ha fet seva. Ara bé, quan aquella moda s’ha generalitzat, el perquè de tot plegat s’esvaeix. La gent, després, un cop que aquella moda s’ha democratitzat, desconeix els prolegòmens que van arribar a impulsar el desplegament d’aquella proposta estètica. El tema tanga va per aquí. El tanga, però, com qualsevol moda té data de caducitat.”

Neus MIRÓ, 2n Batx. Cient.