logotipo

“Les noies s’estan tornant molt més atrevides i provocadores pel que fa a la indumentària que els nois. Crec que a l’escola es pot anar una mica a l’estil “heavy” o bé una mica “in”, o bé un pèl “punky”, no massa tampoc... Les formes, però, pel que fa a la manera de vestir i al comportament s’han de guardar una mica, si no tots acabarem despistats i descol·locats. A ningú no li desagrada veure una companya que està asseguda davant teu, un dia amb la roba interior vermella, l’altre, blau cel, l’altre, fúcsia i així, successivament. Això està molt bé, però, de vegades, el professor parla sol davant la classe ja que a tots ens fa perdre el cap més la roba interior que porta aquell dia la companya de classe que l’explicació que se’ns dóna. (...) De fet, la societat també és culpable d’aquest fenomen del “string” perquè aquesta manera de vestir i d’exhibir-se l’hem importada dels EUA i de les cantants de moda com la Cristina Aguilera, la Britney Spears..., les quals ensenyen a les noies adolescents què és el que “marca” -portar tanga, estar molt primes, anar cenyides i molt pintades, portar sostenidors que marquin molt...- perquè, d’aquesta manera, podran triomfar davant dels xicots i de la societat. Elles s’ho creuen i aleshores, ve el “string” a les aules, al carrer i a tot arreu. Crec que s’ha de respectar la manera de vestir de tothom, però crec que hem de ser una mica mesurats, controlar la situació i no arribar a ser “pornos”.”

Joan CAPELL, 2n Batx. Hum.