____________________
"Aprendí que no se puede dar marcha atrás, que la esencia de la vida es ir hacia adelante. En realidad, la vida es una calle de sentido único." -- Agatha Christie
____________________Mi primer artículo
Así es. Mi primer artículo. En mi primer blog.
Quién iba a decirmelo... mi propio blog. ¿Y por qué? Pues no lo se, la verdad; quizá no tenia bastante con el diario de toda la vida a base de papel y boli, o con el libro de artista lleno de apuntes a lápiz. Necesitaba un diario de unos y ceros. Si es que esto de la nuevas tecnologías tira que da gusto...
No tengo ni idea de hasta que punto voy a escribir aquí, porque escribir en una página colgada en internet viene a ser lo mismo que hablar con un megafono en medio de la calle, vamos, que todo el mundo se entera de todo. Y con lo recatado que yo soy... vamos, que en menudo berenjenal me he metido.
Aquí queda la cosa.
Hasta mi proximo artículo, que espero que sea pronto. Quizá ahora mismo, dentro de un rato.
Salut!
Quién iba a decirmelo... mi propio blog. ¿Y por qué? Pues no lo se, la verdad; quizá no tenia bastante con el diario de toda la vida a base de papel y boli, o con el libro de artista lleno de apuntes a lápiz. Necesitaba un diario de unos y ceros. Si es que esto de la nuevas tecnologías tira que da gusto...
No tengo ni idea de hasta que punto voy a escribir aquí, porque escribir en una página colgada en internet viene a ser lo mismo que hablar con un megafono en medio de la calle, vamos, que todo el mundo se entera de todo. Y con lo recatado que yo soy... vamos, que en menudo berenjenal me he metido.
Aquí queda la cosa.
Hasta mi proximo artículo, que espero que sea pronto. Quizá ahora mismo, dentro de un rato.
Salut!
Comentario:
Aixx... ja veus nen, q estava per aquí tornant a llegir per vuitè cop el teu blog sencer i se m'ha acudit comentar-te en el teu primer post... Nse si algun dia ho trobaràs, si jo t'ho diré abans dq ho trobis o si això serà com escriure al vent! No et preocupis, q coneixent-me, sé q t'ho acabaré dient... si sk no podem tenir secrets entre nosaltres!
Buff i sk et podria dir tantes coses! et podria dir q t'estimo com mai no he estimat a ningú, q penso cada segon de la meva vida en tu, q sentint la teva veu se me'n van tots els mals, q cada minut separat del teu costat se'm fa molt dur... però dq serviria dir-t'ho, si tu ja ho saps? jeje
Si ho mires, fa poc més d'un mes que vam començar a parlar, i tu saps la importància q has tingut en l'evolució de la meva vida? I la q tindràs! M'has "dejado mucha huella" (jaja no me'n recordo com es diu en català...), molta més q la q qualsevol dels meus amics m'ha pogut deixar al llarg d'anys i anys d'amistat...
M'has donat la força necessària per ser veritablement qui soc... tu saps lo difícil q és això? I no únicament en el meu cas, sinó en el de qualsevol persona... Suposo q tu tb ho hauràs pensat algun dia; lo difícil q és coneixer-se a un mateix. I ja no dic q els demés et coneguin, sino uno a si mateix! Som complexes, plens de surpreses, imprevisibles... però aquesta és la gràcia, no?
En fi, que me'n vaig per les rames, com sempre... i menys mal q no estic parlant amb tu, q si no! :P El q et volia dir és q ets una de les persones més importants de la meva vida (per no dir la que més), que m'has ajudat moltíssim en aquesta lluita per saber qui sóc de veritat, i que això mai ho oblidaré... Qui sap el q vindrà demà. Tant de bo acabessim junts, però si es dóna el remot i gairebé impossible cas de que no és així, q sàpigues q la nostra relació - ja sigui d'amistat o d'amor - mai acabarà... q sempre estaré aquí, passi el q passi.
Em sembla q li he trobat el gust a això! no és ni molt menys com parlar amb tu directament, però m'ajuda bastant per desfogar-me... jaja
"...en menudo berenjenal me he metido." Qui ens ho anava a dir quan vam començar a escriure el blog, eh? jeje en menudo berenjenal q nos hemos metido!! si sk cada vegada q hi penso... buff xavieret, q t'estimo molt!!! pensar en tu és una sensació q m'emplena per dins, q m'ajuda a ser feliç, QUE EM FA VIU!!
No puc arribar a expressar amb paraules el q sento, s'escapa al àmbit de lo escrit, és algo molt més elevat... i mira q pots arribar a expressar coses amb un text! però lo nostre, per mi, és molt més fort...
No em canso d'escriure't aquí!! jaja li he trobat el gustet... :P Em sembla q tornaré a escriure en aquest post... Serà com un blog dins d'un blog... jaja
Apa, m'acomiado ja q sinó no acabo mai... angelet!! jeje q et trobo molt a faltar... i q vull q sigui dissabte...
T'estimo
Buff i sk et podria dir tantes coses! et podria dir q t'estimo com mai no he estimat a ningú, q penso cada segon de la meva vida en tu, q sentint la teva veu se me'n van tots els mals, q cada minut separat del teu costat se'm fa molt dur... però dq serviria dir-t'ho, si tu ja ho saps? jeje
Si ho mires, fa poc més d'un mes que vam començar a parlar, i tu saps la importància q has tingut en l'evolució de la meva vida? I la q tindràs! M'has "dejado mucha huella" (jaja no me'n recordo com es diu en català...), molta més q la q qualsevol dels meus amics m'ha pogut deixar al llarg d'anys i anys d'amistat...
M'has donat la força necessària per ser veritablement qui soc... tu saps lo difícil q és això? I no únicament en el meu cas, sinó en el de qualsevol persona... Suposo q tu tb ho hauràs pensat algun dia; lo difícil q és coneixer-se a un mateix. I ja no dic q els demés et coneguin, sino uno a si mateix! Som complexes, plens de surpreses, imprevisibles... però aquesta és la gràcia, no?
En fi, que me'n vaig per les rames, com sempre... i menys mal q no estic parlant amb tu, q si no! :P El q et volia dir és q ets una de les persones més importants de la meva vida (per no dir la que més), que m'has ajudat moltíssim en aquesta lluita per saber qui sóc de veritat, i que això mai ho oblidaré... Qui sap el q vindrà demà. Tant de bo acabessim junts, però si es dóna el remot i gairebé impossible cas de que no és així, q sàpigues q la nostra relació - ja sigui d'amistat o d'amor - mai acabarà... q sempre estaré aquí, passi el q passi.
Em sembla q li he trobat el gust a això! no és ni molt menys com parlar amb tu directament, però m'ajuda bastant per desfogar-me... jaja
"...en menudo berenjenal me he metido." Qui ens ho anava a dir quan vam començar a escriure el blog, eh? jeje en menudo berenjenal q nos hemos metido!! si sk cada vegada q hi penso... buff xavieret, q t'estimo molt!!! pensar en tu és una sensació q m'emplena per dins, q m'ajuda a ser feliç, QUE EM FA VIU!!
No puc arribar a expressar amb paraules el q sento, s'escapa al àmbit de lo escrit, és algo molt més elevat... i mira q pots arribar a expressar coses amb un text! però lo nostre, per mi, és molt més fort...
No em canso d'escriure't aquí!! jaja li he trobat el gustet... :P Em sembla q tornaré a escriure en aquest post... Serà com un blog dins d'un blog... jaja
Apa, m'acomiado ja q sinó no acabo mai... angelet!! jeje q et trobo molt a faltar... i q vull q sigui dissabte...
T'estimo