Ara anem amb el vostre conte!!!
Dalt heu pogut escoltar les cançons per a la vostra edat, ara si voleu podeu llegir un conte que estem construint entre tots els coles d'Alzira, de moment la història va per....
La fàbrica abandonada
Puix senyor, açò diu que era, en un poblet de la Ribera, un xiquet i una xiqueta que eren molt amics. Feia un dia assolellat i agradable, perquè estava començant la primavera. I s’havien trobat a la plaça, perquè havien quedat amb altres amics per anar a passejar i a jugar. Però ja passava de l’hora i els amics no aparegueren.
Ja passaven 45 minuts de l’hora i encara estaven esperant als seus amics. Carlos que era el xiquet, i Jéssica que era la xiqueta anaren a casa dels seus amics per a preguntar per ells. - Està Adri? Preguntà Carlos.- No, no està, s’acaba d’anar ell, Edu i Joan a una fàbrica o algo aixina m’ha dit. Va dir la mare d’Adri. Jessica i Carlos van cridar a Adri pel mòbil. - Si? Va preguntar. - Sóc jo Jéssica on esteu? - En una fàbrica abandonada, hi ha de tot motos, xocolata etc. Estava parlat amb Jessica quan de sobte se escolta aaaaaaaaaaaaah i el telèfon es quedà penjat.
6é CEIP ALBORXÍ
Tornaren a cridar-lo fins a cinc vegades i Adri va contestar tot tremolant i els va contar que com li pegava la llum directament a la cara, de sobte havia vist una ombra gran davant seu i per darrere, de seguida, algú li havia tocat el muscle.
Era un home que vivia allí feia anys i s’alimentava de xocolata i com era tan gros, tan gros que per a obrir la boca donava un crit cada vegada.
Al escoltar açò, Carlos i Jessica se’n anaren a casa, engegaren l’ordinador i es connectaren a Internet. Buscaren “FÀBRIQUES ABANDONADES”. Van trobar una fàbrica que podia ser la que estaven buscant però hi havia un problema, el carrer indicat havia desaparegut feia molts anys, segons va dir el seu iaio. Era un carrer fantasma...
Van desconnectar l’ordinador i demanaren ajuda al iaio. Li digueren que podria acompanyar-los al lloc on estava el carrer. El iaio va dir que allí no hi havia res però que els acompanyaria igualment.
Anaren tots junts i quan arribaren al lloc se n’adonaren que el iaio tenia raó i allí no hi havia res. Però de sobte, es va fer fosc i tot s’omplí de boira, tanta que no ens podíem veure ni la cara.
Aleshores un raig de la lluna travessà la boira i els mostrà una calçada romana..., molt de soroll.... De sobte es quedaren bocabadats, estaven veient una fantasmal desfilada de l’exercit romà, amb el Gran Octavi César August.
César va parar la comitiva i va fer un senyal al iaio per a que s’apropara. El iaio, esglaiat, s’apropà a Cèsar i aquest li va donar un sobre, l’exercit va seguir.
Ens aproparem al iaio, per veure, que hi havia dins del sobre i quedarem sorpresos perquè era una foto antiga, on apareixia retratat un home gros i ric...
5è CEIP AUSIAS MARCH
El iaio va vore la foto i se n’adonà de que era un amic que havia tingut en la seua infantesa. L’exercit seguí el seu camí per la calçada romana fins que desaparegué.
Al poc de temps continuaren caminant pel camí que havia seguit l’exèrcit i aplegaren a la fàbrica. Es trobaren en una porta que s’entestava a pegar-se cops una vegada i una altra. El vent feia que aquella porta oberta no parara de pegar, però per què estava oberta? On estaven els seus amics?
Començaren a voltar per allí per si descobrien alguna pista. Hi havia alguna rata que es va fer pegar algun bot. Teranyines per tot arreu. Peces de les motos per tots els llocs, i tot semblava brut de fang, però realment era pasta espessa de xocolata que tot ho cobria. Era un edifici de tres pisos amb les finestres tapiades amb trossos de fusta, per tant no hi havia molta llum allí dins, algú va pensar que ara haguera anat bé una llanterna com la que gastaven quan anaven de campament.
A l’entrada d’una mena de passadís fosc i humit van veure la gorra de visera que solia dur Edu i un poc més enllà el rellotge d’Adri que marcava les 12 hores. Què estrany, no? I per què ens havien donat aquell sobre amb aquella foto antiga? Quina relació tenia l’amic del nostre iaio?
Al rellotge del iaio marcava les 6 de la vesprada. Després de parlar sobre què anaven a fer, decidiren entrar pel passadís i veure que hi havia al final, els esperava una sorpresa desagradable.
Al final hi havia una porta que deixava veure un badallet de llum a l’altra banda. Quan obriren molt espaiet descobriren un despatx ple de papers i assegut a una cadira un home molt gros, menjant xocolata sense parar, tot i que els agradava la xocolata de totes les maneres els entrà una arcada de fàstic en vore a aquell individu menjant.
Una mica asustats li preguntaren a aquell tipus si havia vist als seus amics. Els contestà amb un rot ensordidor. Se’ls quedà mirant i apretant un interruptor que tenia a la seua dreta caigueren els tres a un forat que semblava no tenir fi.
Sobre un llit de palla els seus culs respectius es pegaren una bona trompada. Mig marejats es posaren a mirar al seu voltant. Allí no hi havia ningú.
Després del soroll que havien muntat es quedà tot en silenci. De sobte sentiren veus a l’altre costat de la paret. Eren Edu, Adri i Joan que demanaven ajuda.
El que no sabien era que tots necessitaven ajuda en aquests moments. Ells els contestaren i els explicaren com havien arribat allí.
Com escaparien d’allí???
Qui els ajudaria??
6é C.P. FEDERICO GARCIA SANCHIS
El iaio després del bac, es va recolzar a la paret i es va produir un soroll. Tot relliscant, s’obri una porta, apareguent un passadís fosc davant dels seus ulls espantats. S’endinsaren per ell seguint una lleugera claredat al fons ; tot seguit aplegaren a un creuer amb tres camins. En triaren un, i els va conduir a trobar-se amb els seus amics Edu, Adri i Joan.
S’abraçaren tots i tornaren fins a aplegar al creuer . Triaren un altre camí que aplegava a un llac de xocolata. Per intentar travessar-lo, pujaren a un vaixell de galleta de “barquillo”. La corrent els portava fins a una gruta, mentrestant unes piranyes de xocolata blanca mossegaven el vaixell, produint la caiguda al llac de tots els amics i el iaio.
Al fons del llac, es veia una llum groguenca; decidiren bucejar per a trobar-la i els va conduir a un túnel de caramel, espentejats a gran velocitat per un remolí que acabava en un tobogan gelat; fins a caure sobre una gran “mousse” gelada de xocolata, en un parc congelat, d’una ciutat de gel, plena de gratacels, amb vuit torres bessones.
Sobre la gespa cruixidora de gel, apareixia, emergent el cap de l’estàtua de la llibertat. Dels seus ulls es projectava la imatge de l’home gros en una pantalla gegant. Es quedaren bocabadats! Prestaren atenció al que es deia i els informà que s’havien traslladat a un temps futur, en una ciutat de gel.
Havien passat a ser personatges d’un video-joc i a més, algú acabava de polsar la tecla: ”inici”. Atemorits, miraren darrere la pantalla i van veure la imatge gegant de Marc. Ell era el seu amic, el que sempre estava jugant amb la “Play” i per aquesta raó mai compartia amb ells les seues aventures.
Jessica va buscar dins de les nombroses butxaques dels seus pantalons “mega - moderns” i trobà el seu mòbil “submergible 4G”. Va cridar a Marc i li contà el que els havia passat, suplicant-li que els ajudara a eixir d’aquell joc, guanyant la partida per a la qual disposava de tres vides; perquè si no fos així, quedarien atrapats en ell per a sempre.
Aconseguirà el seu amic Marc passar-se el joc?
Qué farà l’home gros per a evitar-ho?
Quin secret amaga la ciutat gelada?
6è CEIP GARCIA LORCA
Abans de que Marc es posara a jugar al video-joc, va aparèixer davant de tots un robot explicant les regles:
1ª Hi trobareu armes amagades per tot el joc per a acabar amb les robots enemics. Les trobareu fàcilment perquè floten i estan il•luminades.
2ª Si s’acaben les tres vides disponibles no es podrà reiniciar la partida.
3ª Començareu amb una pistola amb munició LIMITADA amb 35 bales (futurista).
4ª Les altres armes seran el fusil automàtic de plasma.
5ª Comptareu amb un mapa per a tots.
6ª Quan arribeu al punt roig del mapa s’ haurà acabat la partida.
7ª Només un jugador podrà equipar les armes.
Quan acabaren d’ escoltar les regles van decidir que Adri seria el que portaria les armes. El robot li entregà la pistola a Adri i començaren a córrer controlats per Marc.
Als pocs minuts de trajecte van aparèixer uns robots amb un hostatge.
Adri acabà amb tots amb només 10 tirs. L’ hostatge els digué que la ciutat de gel tenia una maledicció, aquesta consistia en que l’home gros per a conservar la seua xocolata havia fet una màquina congeladora. Aleshores, tots miraven el mapa. Van veure que ja estaven prop del punt roig. De sobte van aparèixer més robots que restares una vida a Jessica i Carlos, que pillà desprevinguts. Van córrer a tota presa cap a el que pareixia... el fusil automàtic de plasma!!! Adri agafà l’ arma que tenia 400 dispars i només amb 4 acabà amb tots les robots que quedaven. Continuaren caminant fins que entraren en una mansió on entrava el punt roig. Era la màquina. Però un robot gegantí controlat per l’ home gros va aparèixer.
Aconseguiran derrotar al robot?
Que te a veure l’ home de la foto en l’ amo de la fàbrica?
Es desfarà el gel de la ciutat?
6é C. P. LLUÍS VIVES
Si vols sentir el nostre conte, clicka a la nostra ràdio!!!
Si ja has llegit les notres cançon, i has llegit el nostre conte, i vols continuar amb nosaltres un poc més, sols has d'anar a la part esquerra de la pàgina on possa "enlaces" i clickar amb el ratolí quina de les nostres pàgines vols visitar a continuació, avant!!!
Puix senyor, açò diu que era, en un poblet de la Ribera, un xiquet i una xiqueta que eren molt amics. Feia un dia assolellat i agradable, perquè estava començant la primavera. I s’havien trobat a la plaça, perquè havien quedat amb altres amics per anar a passejar i a jugar. Però ja passava de l’hora i els amics no aparegueren.
Ja passaven 45 minuts de l’hora i encara estaven esperant als seus amics. Carlos que era el xiquet, i Jéssica que era la xiqueta anaren a casa dels seus amics per a preguntar per ells. - Està Adri? Preguntà Carlos.- No, no està, s’acaba d’anar ell, Edu i Joan a una fàbrica o algo aixina m’ha dit. Va dir la mare d’Adri. Jessica i Carlos van cridar a Adri pel mòbil. - Si? Va preguntar. - Sóc jo Jéssica on esteu? - En una fàbrica abandonada, hi ha de tot motos, xocolata etc. Estava parlat amb Jessica quan de sobte se escolta aaaaaaaaaaaaah i el telèfon es quedà penjat.
Tornaren a cridar-lo fins a cinc vegades i Adri va contestar tot tremolant i els va contar que com li pegava la llum directament a la cara, de sobte havia vist una ombra gran davant seu i per darrere, de seguida, algú li havia tocat el muscle.
Era un home que vivia allí feia anys i s’alimentava de xocolata i com era tan gros, tan gros que per a obrir la boca donava un crit cada vegada.
Al escoltar açò, Carlos i Jessica se’n anaren a casa, engegaren l’ordinador i es connectaren a Internet. Buscaren “FÀBRIQUES ABANDONADES”. Van trobar una fàbrica que podia ser la que estaven buscant però hi havia un problema, el carrer indicat havia desaparegut feia molts anys, segons va dir el seu iaio. Era un carrer fantasma...
Van desconnectar l’ordinador i demanaren ajuda al iaio. Li digueren que podria acompanyar-los al lloc on estava el carrer. El iaio va dir que allí no hi havia res però que els acompanyaria igualment.
Anaren tots junts i quan arribaren al lloc se n’adonaren que el iaio tenia raó i allí no hi havia res. Però de sobte, es va fer fosc i tot s’omplí de boira, tanta que no ens podíem veure ni la cara.
Aleshores un raig de la lluna travessà la boira i els mostrà una calçada romana..., molt de soroll.... De sobte es quedaren bocabadats, estaven veient una fantasmal desfilada de l’exercit romà, amb el Gran Octavi César August.
César va parar la comitiva i va fer un senyal al iaio per a que s’apropara. El iaio, esglaiat, s’apropà a Cèsar i aquest li va donar un sobre, l’exercit va seguir.
Ens aproparem al iaio, per veure, que hi havia dins del sobre i quedarem sorpresos perquè era una foto antiga, on apareixia retratat un home gros i ric...
El iaio va vore la foto i se n’adonà de que era un amic que havia tingut en la seua infantesa. L’exercit seguí el seu camí per la calçada romana fins que desaparegué.
Al poc de temps continuaren caminant pel camí que havia seguit l’exèrcit i aplegaren a la fàbrica. Es trobaren en una porta que s’entestava a pegar-se cops una vegada i una altra. El vent feia que aquella porta oberta no parara de pegar, però per què estava oberta? On estaven els seus amics?
Començaren a voltar per allí per si descobrien alguna pista. Hi havia alguna rata que es va fer pegar algun bot. Teranyines per tot arreu. Peces de les motos per tots els llocs, i tot semblava brut de fang, però realment era pasta espessa de xocolata que tot ho cobria. Era un edifici de tres pisos amb les finestres tapiades amb trossos de fusta, per tant no hi havia molta llum allí dins, algú va pensar que ara haguera anat bé una llanterna com la que gastaven quan anaven de campament.
A l’entrada d’una mena de passadís fosc i humit van veure la gorra de visera que solia dur Edu i un poc més enllà el rellotge d’Adri que marcava les 12 hores. Què estrany, no? I per què ens havien donat aquell sobre amb aquella foto antiga? Quina relació tenia l’amic del nostre iaio?
Al rellotge del iaio marcava les 6 de la vesprada. Després de parlar sobre què anaven a fer, decidiren entrar pel passadís i veure que hi havia al final, els esperava una sorpresa desagradable.
Al final hi havia una porta que deixava veure un badallet de llum a l’altra banda. Quan obriren molt espaiet descobriren un despatx ple de papers i assegut a una cadira un home molt gros, menjant xocolata sense parar, tot i que els agradava la xocolata de totes les maneres els entrà una arcada de fàstic en vore a aquell individu menjant.
Una mica asustats li preguntaren a aquell tipus si havia vist als seus amics. Els contestà amb un rot ensordidor. Se’ls quedà mirant i apretant un interruptor que tenia a la seua dreta caigueren els tres a un forat que semblava no tenir fi.
Sobre un llit de palla els seus culs respectius es pegaren una bona trompada. Mig marejats es posaren a mirar al seu voltant. Allí no hi havia ningú.
Després del soroll que havien muntat es quedà tot en silenci. De sobte sentiren veus a l’altre costat de la paret. Eren Edu, Adri i Joan que demanaven ajuda.
El que no sabien era que tots necessitaven ajuda en aquests moments. Ells els contestaren i els explicaren com havien arribat allí.
Com escaparien d’allí???
Qui els ajudaria??
El iaio després del bac, es va recolzar a la paret i es va produir un soroll. Tot relliscant, s’obri una porta, apareguent un passadís fosc davant dels seus ulls espantats. S’endinsaren per ell seguint una lleugera claredat al fons ; tot seguit aplegaren a un creuer amb tres camins. En triaren un, i els va conduir a trobar-se amb els seus amics Edu, Adri i Joan.
S’abraçaren tots i tornaren fins a aplegar al creuer . Triaren un altre camí que aplegava a un llac de xocolata. Per intentar travessar-lo, pujaren a un vaixell de galleta de “barquillo”. La corrent els portava fins a una gruta, mentrestant unes piranyes de xocolata blanca mossegaven el vaixell, produint la caiguda al llac de tots els amics i el iaio.
Al fons del llac, es veia una llum groguenca; decidiren bucejar per a trobar-la i els va conduir a un túnel de caramel, espentejats a gran velocitat per un remolí que acabava en un tobogan gelat; fins a caure sobre una gran “mousse” gelada de xocolata, en un parc congelat, d’una ciutat de gel, plena de gratacels, amb vuit torres bessones.
Sobre la gespa cruixidora de gel, apareixia, emergent el cap de l’estàtua de la llibertat. Dels seus ulls es projectava la imatge de l’home gros en una pantalla gegant. Es quedaren bocabadats! Prestaren atenció al que es deia i els informà que s’havien traslladat a un temps futur, en una ciutat de gel.
Havien passat a ser personatges d’un video-joc i a més, algú acabava de polsar la tecla: ”inici”. Atemorits, miraren darrere la pantalla i van veure la imatge gegant de Marc. Ell era el seu amic, el que sempre estava jugant amb la “Play” i per aquesta raó mai compartia amb ells les seues aventures.
Jessica va buscar dins de les nombroses butxaques dels seus pantalons “mega - moderns” i trobà el seu mòbil “submergible 4G”. Va cridar a Marc i li contà el que els havia passat, suplicant-li que els ajudara a eixir d’aquell joc, guanyant la partida per a la qual disposava de tres vides; perquè si no fos així, quedarien atrapats en ell per a sempre.
Aconseguirà el seu amic Marc passar-se el joc?
Qué farà l’home gros per a evitar-ho?
Quin secret amaga la ciutat gelada?
Abans de que Marc es posara a jugar al video-joc, va aparèixer davant de tots un robot explicant les regles:
1ª Hi trobareu armes amagades per tot el joc per a acabar amb les robots enemics. Les trobareu fàcilment perquè floten i estan il•luminades.
2ª Si s’acaben les tres vides disponibles no es podrà reiniciar la partida.
3ª Començareu amb una pistola amb munició LIMITADA amb 35 bales (futurista).
4ª Les altres armes seran el fusil automàtic de plasma.
5ª Comptareu amb un mapa per a tots.
6ª Quan arribeu al punt roig del mapa s’ haurà acabat la partida.
7ª Només un jugador podrà equipar les armes.
Quan acabaren d’ escoltar les regles van decidir que Adri seria el que portaria les armes. El robot li entregà la pistola a Adri i començaren a córrer controlats per Marc.
Als pocs minuts de trajecte van aparèixer uns robots amb un hostatge.
Adri acabà amb tots amb només 10 tirs. L’ hostatge els digué que la ciutat de gel tenia una maledicció, aquesta consistia en que l’home gros per a conservar la seua xocolata havia fet una màquina congeladora. Aleshores, tots miraven el mapa. Van veure que ja estaven prop del punt roig. De sobte van aparèixer més robots que restares una vida a Jessica i Carlos, que pillà desprevinguts. Van córrer a tota presa cap a el que pareixia... el fusil automàtic de plasma!!! Adri agafà l’ arma que tenia 400 dispars i només amb 4 acabà amb tots les robots que quedaven. Continuaren caminant fins que entraren en una mansió on entrava el punt roig. Era la màquina. Però un robot gegantí controlat per l’ home gros va aparèixer.
Aconseguiran derrotar al robot?
Que te a veure l’ home de la foto en l’ amo de la fàbrica?
Es desfarà el gel de la ciutat?
Si vols sentir el nostre conte, clicka a la nostra ràdio!!!
Si ja has llegit les notres cançon, i has llegit el nostre conte, i vols continuar amb nosaltres un poc més, sols has d'anar a la part esquerra de la pàgina on possa "enlaces" i clickar amb el ratolí quina de les nostres pàgines vols visitar a continuació, avant!!!